Davant l'anunci efectuat avui pel govern espanyol sobre el paquet de mesures aprovat al Consell de Ministres Extraordinari per fer front a l'impacte econòmic del conflicte a l'Orient Mitjà, i a l'espera de conèixer el redactat final, CEOE i Cepime acaben d'emetre un comunicat conjunt per mostrar "la seva profunda preocupació per la inclusió, en el segon Reial decret llei, d'iniciatives en matèria". De totes les mesures, en particular, expressen el seu rebuig ferm a les mesures que introdueixen noves limitacions al mercat del lloguer, ja que "suposen una ingerència injustificada en el dret a la propietat privada i generin una preocupant inseguretat jurídica".

A més, els empresaris adverteixen que "aquest tipus d'intervencions, incorporades en un paquet de caràcter extraordinari vinculat a la crisi energètica i econòmica derivada del conflicte, desincentivin l'oferta, retreuen la inversió i agreujaran els problemes d'accés a l'habitatge en lloc de solucionar-los". Ambdues patronals s'emplacen què, un cop publiqui el text al Butlletí Oficial de l'Estat, analitzaran detalladament l'abast del conjunt de mesures i les seves implicacions econòmiques i jurídiques. A més, també reiteren la necessitat de polítiques públiques que reforcin la seguretat jurídica i se "centrin en els objectius propis de la situació d'emergència, evitant plantejaments intervencionistes i ideològics que ja han demostrat la ineficàcia".

Què diu el nou decret llei?

D'una banda, l'Executiu ha donat llum verda al gruix de mesures fiscals, com la rebaixa de l'IVA dels combustibles o el reforç de l'escut social, mentre que ha separat en un segon text la congelació dels lloguers durant dos anys, una exigència de Sumar que ha arribat després d'hores de negociació i un retard al Consell de Ministres. La fragmentació del paquet respon, en part, a la incertesa parlamentària que envolta les mesures en matèria d'habitatge. Ambdues normes hauran de ser convalidades al Congrés en un termini de trenta dies, en un context en què iniciatives similars ja han estat rebutjades per la manca de suports, especialment per la posició de Junts. Mentrestant, el decret d'habitatge entrarà en vigor de manera immediata després de la publicació al BOE.

En aquest escenari, Iñaki Unsain, Personal Shopper Immobiliari, considera per ON ECONOMIA que la decisió de l'Executiu respon a un càlcul polític. “És clar que ho fan en dos decrets perquè saben que el que inclou habitatge no tirarà endavant al Congrés”, afirma. A parer seu, aquesta fórmula permet al Govern “salvar el paquet econòmic i, alhora, traslladar que ha intentat impulsar mesures de lloguer, encara que no prosperin”.

Principals actuacions del pla en deu punts

-Reducció global de la fiscalitat sobre l’electricitat en aproximadament un 60%, principalment a través la combinació de la rebaixa de l’IVA del 21% al 10%.
-Aplicació d’un tipus reduït del 10% d’IVA al gas natural, així com a combustibles alternatius.
-Congelació en el preu màxim de venda del butà i el propà, amb l’objectiu de limitar fluctuacions en aquests subministraments bàsics.
-Reducció del cost dels carburants de fins a 30 cèntims per litre, mitjançant la rebaixa de l'IVA al 10% i l’ajust de l’impost sobre hidrocarburs fins als mínims permesos per la normativa europea.
-Pròrroga durant tot l’any 2026 dels descomptes extraordinaris associats al bo social elèctric, complementada amb el reforç del bo tèrmic i la prohibició de suspendre subministraments essencials a les llars en situació de vulnerabilitat.
-Bonificació del 80% en els peatges elèctrics aplicats a la indústria electrointensiva, amb un estalvi estimat de 200 milions d’euros per a aquest sector.
-Implementació d’una ajuda directa de 20 cèntims per litre de combustible destinada a transportistes, agricultors, ramaders i pescadors, acompanyada d’un suport equivalent per a l’adquisició de fertilitzants.
-Introducció de mecanismes de flexibilitat legal més elevada en els contractes de subministrament energètic per a empreses i treballadors autònoms, amb l’objectiu d’adaptar-los a la volatilitat del mercat.
-Ampliació de les competències de supervisió i sanció de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), orientada a prevenir possibles pràctiques abusives en el sector energètic.
-Desenvolupament de mesures estructurals per fomentar la transició energètica, incloent-hi deduccions en l’IRPF per a la instal·lació de plaques solars, punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i sistemes de climatització eficients, així com noves línies d’ajut per a la rehabilitació energètica d’edificis i l’impuls de les inversions en energies renovables.