La protecció de la salut de les dones incorpora una novetat legislativa important. El Reial decret llei 31/2026, de 20 d'octubre, per a la millora de l'acció protectora de la Seguretat Social i d'altres normes socials, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 21 d'octubre, introdueix una nova situació especial d'incapacitat temporal relacionada amb la menopausa. La norma reconeix específicament el supòsit de trastorn menopàusic secundari codificat, una situació sanitària que pot afectar la capacitat laboral i que passa a comptar amb un tractament diferenciat dins del sistema de protecció social.
Què estableix la nova norma?
El Reial decret llei 31/2026 modifica la Llei general de la Seguretat Social per incorporar el trastorn menopàusic secundari codificat entre les situacions especials d'incapacitat temporal. La nova regulació va entrar en vigor el 21 d'octubre del 2026, encara que les modificacions del règim d'incapacitat temporal tenen efectes des del primer dia del segon mes següent al de la publicació, és a dir, l'1 de desembre del 2026.
Aquest reconeixement no vol dir que la menopausa es consideri una malaltia ni que totes les dones tinguin dret automàticament a una baixa mèdica per trobar-se en aquesta etapa vital. La protecció es refereix al supòsit sanitari específic previst a la norma, quan concorrin els requisits mèdics i legals corresponents. La menopausa és una etapa fisiològica que es pot desenvolupar sense dificultats significatives, encara que algunes dones experimenten manifestacions que afecten el seu benestar i la seva activitat professional. Les sufocacions, les alteracions del son, la fatiga o les dificultats de concentració poden resultar especialment problemàtiques quan es combinen amb determinades condicions laborals.
Com demanar-la?
La nova regulació preveu una situació especial d'incapacitat temporal quan una dona presenti una patologia limitant derivada d'un trastorn menopàusic secundari codificat. Per accedir a aquesta protecció, la norma exigeix que la treballadora rebi assistència sanitària del servei públic de salut i estigui impedida per treballar a conseqüència d'aquesta patologia. Això vol dir que la menopausa, per si sola, no dona dret automàticament a una baixa laboral. L'element determinant és l'existència d'una patologia limitant que provoqui una incapacitat temporal per al treball i que quedi identificada conforme als criteris sanitaris aplicables. La regulació d'aquestes noves baixes laborals pretén donar resposta específica a situacions de salut que poden afectar significativament la capacitat laboral. L'aplicació pràctica dependrà de la valoració mèdica de cada cas i dels procediments d'incapacitat temporal establerts per la Seguretat Social.