L'escalada dels preus de l'habitatge durant els darrers anys està ampliant les diferències entre els diferents mercats residencials de Catalunya. Tot i que l'evolució del sector sol analitzar-se de manera agregada, les últimes dades del Portal Estadístic del Consell General del Notariat mostren que les bretxes entre territoris són cada cop més pronunciades.
Segons les dades analitzades per Equito, el preu mitjà de l'habitatge arriba als 6.717 euros per metre quadrat a l'Eixample, el barri més car de Barcelona, davant dels 81 euros per metre quadrat registrat a la Floresta, el municipi més econòmic de Catalunya. En termes pràctics, això significa que el metre quadrat al barri barceloní és 90 vegades més car que a la localitat catalana amb els preus més reduïts. "Cada vegada observem un mercat més segmentat, on l'evolució dels preus depèn en gran manera de factors locals com la disponibilitat d'habitatge, la pressió de la demanda o la capacitat d'atreure població i inversió", explica Robin Decaux, CEO i cofundador d'Equito.
La diferència resulta especialment significativa si es trasllada a un habitatge tipus de 100 m². Un immoble d'aquest tipus tindria un valor aproximat de 765.100 euros a l'Eixample, davant de 8.100 euros a la Floresta. Més enllà d‟aquests dos extrems, les dades també mostren la fortalesa d‟alguns dels mercats residencials més sol·licitats de Catalunya. Sitges registra un preu mitjà de 4.931 euros per metre quadrat, situant-se per sobre de la mitjana de Barcelona, que arriba als 4.652 euros per metre quadrat. "L'habitatge continua sent un dels principals actius refugi per a moltes famílies i inversors. En aquells municipis on l'oferta és limitada i la demanda roman elevada, els preus continuen mostrant una gran resistència", afegeix Decaux.
Dues realitats immobiliàries dins una mateixa regió
Mentre que algunes zones concentren una elevada activitat econòmica, un fort atractiu residencial i una oferta limitada d'habitatge, altres municipis continuen afectats per processos de despoblació i una menor demanda immobiliària, motius pels quals hi ha aquesta gran diferència entre els dos municipis.
Pedralbes s'ha consolidat durant anys com una de les zones residencials més exclusives de Barcelona i Espanya, impulsada per l'escassetat de sòl disponible, la qualitat del parc residencial i l'interès que desperta entre compradors nacionals i internacionals. A l'extrem oposat se situen petits municipis de l'interior català, on la pressió més baixa de la demanda manté els preus en nivells significativament inferiors.
"Les dades posen de manifest que ja no existeix un únic mercat immobiliari català. Conviuen realitats completament diferents dins d'una mateixa comunitat autònoma, amb nivells d'accessibilitat i preus que tenen poc a veure entre ells", afirma el CEO d'Equito. Segons Robin Decaux, aquesta divergència es podria mantenir durant els anys vinents a causa de la persistència de factors estructurals com l'escassetat d'habitatge disponible a determinats mercats, el creixement demogràfic a les principals àrees urbanes i la limitada generació de nova oferta residencial. "Mentre no s'incrementi de forma sostinguda l'oferta d'habitatge a les zones amb més pressió de la demanda, encara observarem tensions de preus i diferències cada cop més acusades entre territoris", afegeix Decaux.
Noves fórmules per accedir al mercat
La diferència creixent de preus entre territoris també està impulsant l'aparició de noves fórmules d'accés a la inversió immobiliària. Mentre que l'adquisició directa d'un habitatge en determinades zones exigeix desemborsaments cada cop més elevats, la digitalització del sector afavoreix models que permeten invertir en actius immobiliaris amb imports més reduïts. "Les barreres d'entrada al mercat immobiliari són cada vegada més grans en determinades ubicacions. Això està impulsant solucions que permeten accedir a aquest tipus d'actius d'una manera més flexible i diversificada, adaptant-se a una nova generació d'inversors", conclou Robin Decaux.