El mercat del lloguer a l'Estat manté diferències importants en funció de la ubicació geogràfica i del preu dels habitatges disponibles. Catalunya se situa entre els territoris amb una concentració més alta de lloguers cars: el 68% dels immobles supera els 1.500 euros mensuals, una xifra que la col·loca per darrere de les Balears i per davant de la Comunitat de Madrid. El 39,4% de l'oferta estatal supera els 1.500 euros mensuals, enfront del 37% registrat el 2025. Es tracta del segment més nombrós del mercat, que guanya 2,4 punts percentuals en un any.

Pel que fa a la resta de franges, el 24,9% dels habitatges se situa entre els 1.000 i els 1.500 euros mensuals, mentre que el 24,6% costa entre 700 i 1.000 euros. Segons l'informe de Pisos.com, en el tram més econòmic, només l'11,1% dels immobles té un preu inferior als 700 euros al mes. En conjunt, els habitatges de menys de 1.000 euros representen el 35,7% de l'oferta, enfront del 39% de l'any anterior. Aquestes dades mostren que el pes de l'oferta més assequible s'ha reduït durant el darrer any, mentre que el segment dels lloguers més cars ha guanyat terreny.

Per territoris, les Balears encapçalen el rànquing de preus més elevats, amb el 89% dels immobles per sobre dels 1.500 euros mensuals, tres punts més que el 2025. Catalunya manté una concentració elevada en aquest tram, amb un 68%, mentre que la Comunitat de Madrid registra un 61,8%. En els tres territoris, l'oferta de lloguer per sota dels 700 euros té un pes molt reduït: un 0,4% a Madrid, un 4,7% a Catalunya i un 0,4% a les Balears. El País Valencià també destaca per la presència de lloguers de preu més alt, amb un 36,4% dels immobles per sobre dels 1.500 euros mensuals. A Canàries, el segment més nombrós és el comprès entre els 1.000 i els 1.500 euros, que representa el 44,5% de l'oferta.

Els territoris amb els preus més baixos

A l'extrem oposat es troba Extremadura, on el 45,3% dels habitatges de lloguer costa menys de 700 euros mensuals, el percentatge més alt entre els territoris. No obstant això, aquesta proporció ha descendit des del 56% del 2025, mentre que el tram d'entre 700 i 1.000 euros ha augmentat fins al 49,8%. A Castella-la Manxa, el 25,9% dels immobles se situa per sota dels 700 euros i només el 5,6% supera els 1.500 euros. L'anàlisi provincial confirma la concentració de l'oferta més cara en els mercats insulars, les grans àrees urbanes i determinades zones costaneres.

Les Illes Balears lideren el rànquing, amb un 89% dels immobles per sobre dels 1.500 euros mensuals, seguides de Barcelona, amb un 76,2%. Madrid arriba al 61,8% i Màlaga, al 61,5%, cosa que suposa un augment de 5,5 punts percentuals respecte a l'any anterior en aquesta última província. En el tram més assequible, Jaén destaca amb un 71% dels habitatges per sota dels 700 euros mensuals. La segueixen Ciudad Real, amb un 46,8%, Càceres, amb un 45,6%, Badajoz, amb un 45,1%, i Huelva, amb un 43,2%. Aquestes xifres mostren que el pes de l'oferta econòmica varia considerablement fins i tot entre províncies d'una mateixa comunitat.

La distribució per capitals de província reprodueix aquesta diferència territorial. Palma encapçala la classificació, amb un 90,1% dels habitatges per llogar per sobre dels 1.500 euros mensuals. La segueixen Barcelona, amb un 78,9%, Madrid, amb un 62,8%, València, amb un 53,5%, i Bilbao, amb un 50%. En comparació amb el 2025, València guanya 8,5 punts percentuals en el tram més elevat i Bilbao, sis punts. En el segment de menys de 700 euros, Jaén registra un 46,7% de l'oferta, seguida de Huelva, amb un 29,2%, i Còrdova, amb un 28,2%.