El mercat de lloguer a l'Estat no dona treva. L'oferta d'habitatges de lloguer continuarà reduint-se al llarg del 2026, amb una caiguda prevista de 22.927 immobles, xifra que suposa un descens del 3,35% respecte de l'exercici anterior. Aquesta davallada, que situa el parc total al voltant de les 660.993 vivendes, confirma segons l'Observatori del Lloguer que l'actual dinàmica d'escassetat no mostra encara indicis de toc de fons. Al mateix temps, la pressió de la demanda ha escalat fins a nivells inèdits: 143 persones interessades per cada habitatge en un termini de deu dies, una xifra que dobla amb escreix el llindar que els tècnics consideren propi d'un mercat equilibrat. A Catalunya, l'afer adquireix una dimensió complexa. El territori perdrà més de 6.000 habitatges durant aquest any, passant de les 102.816 vivendes disponibles a finals del 2025 a les 96.742 que es preveuen per al tancament del 2026.
La demarcació de Barcelona assumeix el pes més gran de la retallada: serà la província que més habitatges perdrà a tot l'Estat, amb 5.647 immobles menys respecte de l'any anterior. L'informe, corresponent al segon trimestre del 2026, assenyala que aquesta pèrdua d'oferta no respon a un sol factor sinó a una confluència de causes que estan transformant el mapa del lloguer. D'una banda, el traspàs d'habitatges cap a altres modalitats d'arrendament està desviant una part significativa del parc que tradicionalment es destinava a residència habitual. A aquest fenomen s'hi afegeix la sortida d'immobles cap al mercat de compravenda, com també d'altres que simplement romanen buits en espera de condicions més favorables per als propietaris.
El factor dels episodis climàtics extrems
Un altre element que l'estudi posa damunt la taula és la incidència dels fenòmens climàtics extrems ocorreguts durant els primers mesos de l'any. Les pluges torrencials i les inundacions que van afectar diverses zones del sud de l'Estat al gener i al febrer han tingut un efecte directe sobre el parc d'habitatges, especialment en aquelles demarcacions on l'aigua va causar danys estructurals a edificis i va obligar a retirar temporalment del mercat d'immobles que no reunien les condicions d'habitabilitat requerides. Aquesta circumstància ha colpejat amb especial virulència províncies com Almeria o Cadis, on la caiguda de l'oferta s'ha vist accelerada per la conjunció de factors reguladors i naturals. El resultat global és un mercat que perd habitatges a marxes forçades i que, al mateix temps, veu com la demanda no només no es contrau sinó que s'intensifica. L'Observatori del Lloguer adverteix que l'actual escenari de tensió no és conjuntural sinó estructural, i que la tendència a l'escassetat "encara no ha trobat el seu sòl", una advertència que apunta a un empitjorament progressiu si no s'introdueixen canvis en les polítiques d'habitatge.
Mentre l'oferta es redueix, la pressió de la demanda no para de créixer. La mitjana estatal s'ha situat en 143 persones interessades per cada habitatge en un període de deu dies, una xifra que supera àmpliament els 135 contactes registrats al tancament del 2025 i que suposa un rècord absolut. Per situar aquesta dada en perspectiva, l'Observatori considera que un mercat en equilibri presenta una ràtio d'uns 15 contactes per immoble. La distància entre la xifra actual i aquest referent il·lustra amb claredat la magnitud del desajust. L'epicentre d'aquesta pressió es troba a Barcelona, on la ràtio s'enfila fins als 418 interessats per cada habitatge, una xifra que multiplica per tres la mitjana estatal i que converteix la capital catalana en el mercat més tensionat de tot l'Estat. La segueixen de lluny Biscaia (196), les Balears (160), Guipúscoa (153), Àlaba (144), València (138) i Madrid (136).
L'estudi també constata un fenomen que s'ha anat consolidant en els darrers trimestres: l'efecte desbordament. La demanda que no troba oferta a les grans capitals comença a buscar alternatives en províncies limítrofes, on la disponibilitat d'habitatges és superior i els preus, en principi, més continguts. Aquest moviment està traslladant la tensió cap a mercats de segon ordre, que comencen a registrar nivells de pressió inèdits.
Guadalajara, amb 93 interessats per habitatge; Toledo, amb 90; Sevilla, amb 90; Màlaga, amb 86; A Coruña, amb 68; Alacant, amb 67; Lleida, amb 66; i Valladolid, amb 55, són exemples clars d'aquest trasllat geogràfic de la demanda. L'Observatori interpreta aquesta dinàmica com un reflex de l'estrès del sistema: a mesura que les grans ciutats es tornen inaccessibles, els demandants es veuen forçats a desplaçar-se cap a la perifèria, endurint la competència en mercats que fins fa poc es consideraven secundaris. A l'extrem oposat, hi ha províncies on la demanda es manté en nivells considerats normals, com ara Càceres, amb 17 contactes; Àvila, amb 14; i Jaén, amb 12, que queden al marge de l'escalada generalitzada.