La queixa de nombrosos sectors per la falta de mà d'obra s'ha materialitzat en un predomini dels estrangers entre les noves persones que s'han incorporat al mercat de treball en els últims dotze mesos (del tercer trimestre del 2022 al del 2023). Així, dels 720.200 llocs de feina creats en aquest període, el 50,5% ha estat ocupat per un estranger; en concret 356.300, segons les dades donades a conèixer aquest dijous per l'enquesta de població activa (EPA).

Una situació que no es produïa des del 2019, quan en el tercer trimestre respecte al del 2018, el 56,7% dels nous ocupats no tenien la nacionalitat espanyola. Però seguint amb aquest període temporal, dels nous llocs de treball del 2022, van ser estrangers el 36,4%; dels del 2021, el 13,3% i el 2018, dels llocs de treball creats, una quarta part van anar a parar estrangers. Cas a part el mereix el 2020, ja que en el tercer trimestre amb referència al tercer trimestre del 2019 es van destruir per la pandèmia prop de 700.000 llocs de treball, segons l'EPA, una pèrdua que es va concentrar en els espanyols, amb 600.000 acomiadaments, davant poc menys de 100.000 estrangers, una cosa que s'explica pel pes més gran que els espanyols tenen al mercat laboral. En l'actualitat, dels 21,26 milions d'ocupats, 3 milions són estrangers, el 14,1%.

Doble nacionalitat

Però el 2023 es produeix la peculiaritat que dels 356.300 nous espanyols que han entrat al mercat laboral en els últims dotze mesos, 118.400 tenien doble nacionalitat, l'espanyola i una altra de diferent. Un volum desconegut en els últims anys, ja que el 2022 (tercer trimestre sobre tercer trimestre) els nous ocupats amb doble nacionalitat van ser 87.400 i 83.300 el 2018. En la resta dels anys, el nombre és inferior als 75.000.

Si ens concentrem en els llocs de treball creats només en el tercer trimestre en comparació amb el segon trimestre del 2023, el percentatge d'estrangers s'ha aguditzat, ja que dels 209.100 nous llocs en els tres mesos d'estiu, 146.600, el 70% del total, han estat coberts per estrangers. Un elevat percentatge que es podria explicar per l'estacionalitat de molts dels llocs de treball creats durant el període estival. Tanmateix, fent la sèrie enrere, el percentatge d'estrangers sobre les ocupacions creades a l'estiu dista molt del 70%. L'any passat, va arribar al 58% i el 2019 al 53%; però, en canvi, en el tercer trimestre del 2021, els estrangers només van ocupar el 14% dels llocs creats; un 25,5% el 2020, i el 16% el 2018 i el 2017.

Estrangers per CCAA

El pes dels estrangers sobre l'ocupació creada en els últims dotze mesos varia considerablement en les diferents comunitats autònomes, depenent dels seus principals sectors d'activitat (especialment els lligats al turisme), però també a l'envelliment de la població treballadora. Castella i Lleó és el territori on els estrangers han cobrat més rellevància al mercat laboral dels últims dotze mesos. Aquesta comunitat és l'única que ha destruït ocupació en aquest període, ja que el número d'ocupats s'ha reduït en 2.600, però va augmentar en 13.500 el nombre d'estrangers amb ocupació, segons l'EPA.

Extremadura i La Rioja són uns altres dos casos peculiars. En la primera, aquest últim any s'han creat només 600 llocs de treball, mentre que el nombre d'estrangers que treballen al territori ha augmentat en 5.400. En la segona, el panorama és molt similar, ja que s'han creat 900 llocs de treball, però els ocupats estrangers augmenten en 2.900. En la resta de les comunitats, els ocupats totals han crescut per sobre dels nous ocupats estrangers.

Les Balears són un d'aquests territoris on els estrangers han ocupat el percentatge més gran dels llocs de treball nous dels últims dotze mesos, concretament el 85,5%, seguides de Navarra, amb un 76,6% dels nous llocs de treball en mans d'estrangers. A Catalunya, que amb 156.600 llocs de treball es col·loca al capdavant en la creació de llocs de treball, el 66,5% dels nous treballadors són estrangers; el 60,1% a Castella-la Manxa i el 55,4% a la Comunitat Valenciana. Per sota de la mitjana d'Espanya, el 46,6% de l'ocupació creada en aquests dotze mesos ha estat per a estrangers a la Comunitat de Madrid; a Andalusia, el 34,7%; a l'Aragó, el 33,3%; a Cantàbria, el 29,1%; a Astúries, el 26,5%; a Galícia, el 23,9%; a les Canàries, el 21,5%; a la Regió de Múrcia, el 19,5% i, al País Basc, només el 3,3% dels 15.100 nous llocs de treball creats en els últims dotze mesos els van ocupar estrangers.

Envelliment de la població

Juan Francisco Jimeno, assessor del Banc d'Espanya en el mercat de treball, apunta en el seu treball sobre l'envelliment de la població treballadora les dificultats creixents perquè els nascuts a Espanya puguin donar el relleu als treballadors que es vagin jubilant, per la forta caiguda de la natalitat dels últims anys. No obstant això, des dels sindicats neguen un problema de falta de mà d'obra (nacional o estrangera ja assentada a Espanya), si es té en compte que hi ha 2,85 milions d'aturats, l'11,84% de la població activa. Taxa que s'eleva al 40,2% entre els joves de 16 a 19 anys i al 25% en el col·lectiu de 20 a 24 anys.