Espanya serà de les poques economies europees que se salvarà de la recessió malgrat que hi haurà una petita contracció de l'economia en els primers mesos d'aquest 2023. Els experts de Mapfre Economics, el servei d'estudis de Mapfre, creuen que el PIB pujarà un 1% aquest any, quatre dècimes més que el previst l'octubre de 2022. Els ajuts fiscals que s'han activat, els encara assumibles costos financer (malgrat la pujada de tipus d'interès) i l'aguant del mercat residencial estan darrere d'aquesta millora, segons explicava Gonzalo de Cadenas-Santiago, director d'anàlisi macroeconòmic i financer, en una presentació aquest dijous.
Ja el 2024 l'economia creixerà fins al 2,1% i no serà fins almenys 2025 quan Espanya registri taxes de creixement del 3%, assumint que el Banc Central Europeu continuarà endurint la política monetària, la qual cosa podria portar una reducció del consum per pèrdua de poder adquisitiu i la contracció del crèdit. "Perquè Espanya creixi com ho feia fins a inicis del 2020 hi haurà que espera a 2025", afegeix.
L'analista assegura que Espanya eludirà la crisi gràcies que la inflació s'ha temperat, el balanç de les famílies i empreses està sanejat, i que la mora no creix amb força "encara que creix". La previsió de Mapfre Economics és que els preus es mantinguin alts aquest any, en el 4,3% i desacerin el 2,3% el 2024. En aquest sentit, destaca que els efectes de la política monetària "arribaran endarrerits" per bé i per malament. La inflació, per exemple, tardarà a baixar fins a dos trimestres, mentre que les entitats enduriran més la concessió de crèdit.
Quant a l'ocupació, creu que l'atur també pot augmentar perquè Espanya té un problema estructural i després de diversos anys de problemes conjunturals, com la pandèmia o la guerra, s'acaba erosionant el mercat laboral. "És probable que creixi un 1%". Malgrat el context, Gonzalo de Cadenas-Santiago insisteix que no som a les portes d'una crisi com la de 2008 "ni de lluny".
I si passa una crisi similar "estem tots més ben preparats", encara que els mecanismes d'ajuts de llavors no són els d'ara, perquè la política monetària és restrictiva i encara persisteixen les ferides del covid, com es pot veure amb les pimes que han tancat. A més, l'estalvi que es va generar en el confinament s'està esgotant i el sector públic tancarà l'aixeta. "No hi ha tant amb la qual cosa endolcir la situació".
Quant a l'Eurozona, el servei d'estudis de Mapfre preveu una contracció econòmica el 2023, que comença des del primer trimestre. Es tem que la indústria europea caigui en declivi si no s'aconsegueix resoldre la crisi energètica, ja que els inversors podrien abocar-se a països amb energia més barata. A més, existeix el risc que la contracció econòmica s'aguditzi per l'actitud monetària BCE. Aquests problemes fan que, en el còmput anual per a 2023, les previsions caiguin fins al -0,1% davant el 0,0% de l'informe anterior. El país més afectat de la regió serà Alemanya, amb una contracció anual del -0,9% a causa de la desacceleració en el consum, una menor producció industrial i una caiguda en les exportacions. Aquest creixement negatiu a Europa, seria el més baix des de la recessió de 2008 traient la Covid.
En l'àmbit mundial, els analistes preveuen que l'economia desacceleri el 2023 afins i tot 2%, set dècimes menys del previst l'octubre de l'any passat. La caiguda confirma, segons les seves previsions, l'entrada en un període d'estagflació global caracteritzat per un feble creixement econòmic i encara altes pressions inflacionàries, el qual es prolongarà almenys fins a 2024, quan el creixement del PIB s'elevarà fins al 2,7%.
"Malgrat un renovat optimisme per les dades de tercer trimestre, existeixen encara molts riscos. Dependrà del balanç de forces entre l'oferta i demanda a nivell global que transitem o no a un escenari de recesión amb preus elevats". Es contemplen noves interrupcions a la cadena de valor, aquesta vegada de productes tecnològic, i això repercutirà en els preus. A més, assistirem a una desacceleració més important de la demanda.
El sector assegurador no estava preparat per a la inflació
En la presentació d'aquest informe, Ricardo González, director d'anàlisi, estudis sectorials i regulació de Mapfre Economics comentava que el sector assegurador s'ha enfrontat a una inflació molt alta el 2022 que a més no s'esperava "el que implica que no hi ha hagut oportunitat d'incloure-la en les previsions i ha erosionat la rendibilitat de les companyies d'assegurances". S'hi va unir la forta correcció dels mercats financers que ha afectat els bons sobirans (-15%) i la renda variable, amb una caiguda del 20% en el S&P, del 33% en el Nasdaq o de gairebé el 12% en l'EuroStock.
"Totes les categories d'actius van patir correccions, però el 2023 evoluciona cap a un escenari diferent" assegura. La inflació ja és esperada i a més comença a estar controlada pels programes de política monetària, els bancs centrals retiren estímuls i hi ha actius financers "amb rendibilitats atractives", alguna cosa que necessitaven les entitats per a saca al mercat productes d'estalvi amb rendibilitat atractiva.