Matadepera, al Vallès Occidental, torna a encapçalar la llista de poblacions catalanes amb la renda mitjana més elevada i ja suma deu anys continuats ocupant la primera plaça, des del 2015, quan va començar a elaborar-se la sèrie històrica. La dada no es limita als sous, sinó que recull el conjunt d'ingressos de què disposa cada llar per unitat de consum, cosa que ofereix una fotografia més completa del benestar econòmic dels residents. Des de fa una dècada, la renda mitjana del municipi vallesà ha pujat un 46%, un percentatge que supera amb escreix l'evolució del conjunt de Catalunya, que en el mateix període ha avançat un 34% fins a arribar als 22.050 euros. En l'últim any, el municipi ha incrementat la seva xifra un 5,9%, també per damunt de la mitjana catalana, que s'ha quedat en el 4,4%.
Per darrere de Matadepera, Sant Cugat del Vallès conserva el segon lloc entre els municipis de més de 2.000 habitants. Cal matisar, però, que per sobre seu se situa Santa Cecília de Voltregà, una població d'Osona de només 197 habitants que, per la seva mida reduïda, queda fora d'aquesta classificació. El podi el tanquen Alella, Sant Just Desvern i Tiana, que empaten en la tercera plaça amb 32.550 euros. Just per sota, amb 31.850 euros, apareixen Fornells de la Selva, Cabrils, Gurb i Teià, que completen el grup dels deu municipis amb més ingressos. A l'extrem oposat de la balança, Salt continua ocupant l'última posició, com ha fet cada any des que hi ha registres, amb 16.450 euros de renda mediana per unitat de consum.
Malgrat aquesta posició, la localitat del Gironès ha crescut un 51,6% des del 2015, un ritme superior al del conjunt de Catalunya, cosa que indica que, tot i partir d'una base molt baixa, la seva evolució ha estat notable. Castelló d'Empúries també se situa a la cua i, de fet, des del 2017 es manté entre els dos municipis de més de 2.000 habitants amb una renda més baixa. Altres poblacions que acostumen a aparèixer en aquesta part baixa de la taula són la Jonquera, Aitona, Constantí, Amposta, la Seu d'Urgell, Figueres, Lloret de Mar, Santa Bàrbara i Ulldecona, totes elles amb 17.150 euros de renda mediana.
Les comarques metropolitanes concentren la riquesa
Si s'analitza el mapa per àmbits territorials, la majoria dels municipis de més de 2.000 habitants que se situen entre els 25 amb una renda més alta l'any 2024 pertanyen a les comarques metropolitanes. Teià, Cabrera de Mar, Sant Quirze del Vallès, Vallromanes, l'Ametlla del Vallès, Begues, Collbató i Sant Vicenç de Montalt superen els 30.000 euros de mitjana. La ciutat de Barcelona se situa en els 24.150 euros, uns 2.000 per sobre de la mitjana catalana, mentre que Santa Coloma de Gramenet, amb 17.850 euros, queda a la cua entre els municipis metropolitans.
A Ponent, Alpicat aconsegueix el primer lloc amb una mediana de 26.950 euros anuals. Es tracta de l'únic municipi de més de 2.000 habitants d'aquest àmbit que supera els 25.000 euros; la resta, inclosa la ciutat de Lleida, amb 19.950 euros, queden per sota, i la gran majoria també es troben per sota de la mediana catalana. Al Camp de Tarragona, Castellvell del Camp se situa al capdavant amb 28.350 euros, per davant dels Pallaresos, Altafulla i el Catllar. La capital de la demarcació, Tarragona, està lleugerament per sota de la mitjana catalana i el 2024 registrava una mediana de 21.000 euros anuals. Pel que fa a les comarques gironines, Fornells de la Selva és el municipi capdavanter, amb 31.850 euros, per davant d'altres localitats del Gironès com Sant Gregori, Vilablareix i Quart. La ciutat de Girona se situa just per sobre de la mitjana de Catalunya, amb 22.750 euros.
A la zona del Gran Penedès, Sitges apareix com a líder amb 25.550 euros de mediana, uns ingressos lleugerament per sobre del Bruc i de quatre municipis de l'Alt Penedès: la Granada, Olesa de Bonesvalls, Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia. Entre els municipis de les comarques centrals, set poblacions osonenques encapçalen la relació: Gurb, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Seva, Calldetenes, les Masies de Voltregà i Sant Vicenç de Torelló, a les quals s'afegeix Santpedor, al Bages. En canvi, a l'Alt Pirineu i Aran només Bellver de Cerdanya, amb 22.750 euros, arriba a la mitjana catalana, mentre que cap municipi de les Terres de l'Ebre ho aconsegueix; Flix, a la Ribera d'Ebre, amb 21.350 euros, lidera el seu àmbit territorial. El retrat, en definitiva, mostra una Catalunya amb realitats econòmiques molt dispars.