Catalunya ha perdut terreny respecte Madrid en PIB per càpita durant l’últim quart de segle, fins al punt que l’indicador català se situa actualment en el 83% del madrileny. La diferència, però, no s’explica per una productivitat inferior, sinó principalment per l’elevat nombre de persones que treballen a Madrid i resideixen fora de la comunitat. Aquesta és la conclusió d’una anàlisi de la Cambra de Comerç de Barcelona, que assenyala les limitacions del PIB per càpita per comparar el rendiment econòmic de territoris amb mercats laborals que ultrapassen els seus límits administratius.

L’any 2000, el PIB per càpita català equivalia al 94% del madrileny. El 2025, aquesta proporció havia baixat fins al 83%, una reducció d’onze punts percentuals. En canvi, la productivitat relativa de Catalunya s’ha mantingut força estable en comparació amb Madrid, segons l’estudi de la Cambra.

La principal diferència es troba en la relació entre el nombre de persones ocupades i la població resident. Fa 25 anys, les dues comunitats presentaven taxes pràcticament idèntiques: el 48,5% a Catalunya i el 48,6% a Madrid. El 2025, en canvi, la ràtio catalana era del 49,5%, davant del 57,7% de Madrid. La distància havia augmentat, així, fins als 8,2 punts percentuals.

Segons la Cambra, ni les diferències en la taxa d’atur ni la proporció de població activa sobre el total d’habitants expliquen aquesta divergència. El factor determinant és l’extensió del mercat laboral madrileny més enllà de les fronteres autonòmiques. El fenomen es produeix quan una persona resideix en una comunitat autònoma, però treballa en una altra. La seva activitat contribueix al producte interior brut del territori on treballa, mentre que, en calcular el PIB per càpita, aquesta persona no s’incorpora a la població resident d’aquella comunitat.

Aquest efecte és especialment rellevant a Madrid, que concentra llocs de treball ocupats per persones que viuen en territoris veïns. D’aquesta manera, una part de la riquesa generada a la comunitat es divideix entre una població resident que no inclou tots els treballadors que han contribuït a produir-la.

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) recollides per la Cambra il·lustren aquesta diferència. El 2021, Madrid tenia 348.882 persones que treballaven a la comunitat tot i residir fora, mentre que 127.566 residents madrilenys treballaven en altres territoris. El saldo net era favorable a Madrid en 221.316 treballadors.

A Catalunya, el mateix saldo era molt inferior: 104.628 persones residents fora treballaven al territori català, mentre que 62.280 residents catalans tenien la feina fora de la comunitat. La diferència neta era de 42.348 treballadors.

La Cambra considera que aquest desequilibri ajuda a entendre per què el PIB per càpita madrileny s’ha allunyat del català sense que s’hagi produït una divergència equivalent en productivitat. Per tant, l’evolució de l’indicador no s’hauria d’interpretar automàticament com una pèrdua de competitivitat de l’economia catalana.

Per sobre de la mitjana

La pèrdua relativa de posicions també s’ha produït en comparació amb el conjunt de l’Estat, tot i que Catalunya manté un nivell de PIB per càpita superior a la mitjana espanyola. Segons l’anàlisi de la Cambra, el PIB per càpita català ha passat d’equivaler al 121% de la mitjana espanyola l’any 2000 al 114% el 2025. En canvi, la productivitat catalana continua al voltant del 106% de la mitjana estatal.

En aquest cas, l’entitat atribueix la convergència parcial a l’evolució de la proporció de població activa sobre el total d’habitants a la resta d’Espanya, que s’ha anat aproximant a la catalana. La diferència entre les dues ràtios ha passat de 3,7 punts percentuals el 2006 a 2,2 punts el 2025.

Així, tant en la comparació amb Madrid com en la que es fa amb el conjunt de l’Estat, la Cambra posa el focus en els factors demogràfics i laborals que intervenen en el càlcul del PIB per càpita, més enllà de l’evolució estricta de la productivitat.

Previsió de creixement

Més enllà de la comparació territorial, la Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat a l’alça les seves previsions per a l’economia catalana. L’entitat calcula que el PIB creixerà un 2,8% el 2026, tres dècimes més que en l’estimació anterior, i un 2% el 2027, dues dècimes més del previst.

La revisió respon principalment al bon comportament de l’activitat durant el primer semestre de l’any i a l’impuls del turisme, que ha registrat màxims d’arribades i de despesa. Segons la Cambra, una part d’aquest dinamisme s’explica per la inestabilitat geopolítica en destinacions competidores.

El turisme internacional s’ha convertit en un dels principals motors de l’economia catalana, en un context en què les exportacions no turístiques pràcticament s’han estancat. A preus constants, la despesa dels visitants estrangers va augmentar un 5,2% interanual a l’agost, segons les dades citades per l’entitat.

La demanda interna continuarà sent el principal suport del creixement, encara que la Cambra preveu que perdi força durant els pròxims trimestres. El consum privat es podria moderar per la persistència de la inflació, el cost del finançament i l’evolució del mercat laboral. La inversió, per la seva banda, mantindria el dinamisme el 2026, afavorida per l’habitatge i la fase final d’execució dels fons europeus Next Generation, abans de moderar-se el 2027.

Inflació i habitatge

Les perspectives de preus també han empitjorat. La Cambra ha elevat la previsió d’inflació fins al 3,7% per al 2026 i al 3,4% per al 2027, unes taxes encara allunyades de l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu. L’organisme vincula part d’aquesta pressió a les conseqüències del conflicte a l’Orient Mitjà, especialment sobre els preus energètics.

L’habitatge és un altre dels factors que condicionen les perspectives econòmiques. La Cambra observa una evolució positiva en el ritme d’acabament d’habitatges nous, però alerta que els inicis d’obra continuen estancats. Aquesta situació limita la capacitat del sector per respondre a la creació de noves llars i absorbir el dèficit acumulat.