La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha deixat entreveure aquest divendres que l'expresident del Banc dels Països Baixos (DNB), Klaas Knot, seria un bon candidat per succeir-la al capdavant de l'institut emissor. «El conec des de fa, almenys, sis anys. Té l'intel·lecte, la resistència i la capacitat de connectar amb els altres», hauria afirmat Lagarde al pòdcast College Leaders in Finance, que s'emetrà aquest diumenge i a què ha tingut accés l'agència de notícies neerlandesa ANP.

Lagarde ha insistit en la facilitat de Knot per dialogar i acostar-se a la resta de membres del consell de govern de l'autoritat monetària: "Sovint es comporten tots com a dives i cal saber portar-los. Ell ho sap fer, però no és l'únic", hauria afegit.

El mandat no renovable de Lagarde expirarà l'octubre del 2027 i l'elecció d'un candidat amb el perfil de Knot apuntaria a una preferència futura dins del BCE per uns tipus d'interès elevats que mantinguin la inflació a ratlla davant la posició dels responsables monetaris més favorables a reduir-los per dinamitzar el creixement econòmic.

La inflació, a ratlla

Entre els contraris a mantenir els tipus d'interès alts per controlar la inflació, el ministre d'Economia italià, Giancarlo Giorgetti, ha instat aquest divendres el Banc Central Europeu (BCE) a retallar-los per dinamitzar l'activitat econòmica a l'eurozona, segons es desprèn del projecte de llei de pressupostos. "L'estancament generalitzat de l'economia europea suggereix que, mentre es compleixi amb el mandat del BCE [de mantenir la inflació en el 2%], seria desitjable un entorn de tipus més acomodatici", ha explicat Giorgetti en un document consultat per Bloomberg.

El govern de la primera ministra Georgia Meloni va aprovar aquest dijous un pla pressupostari que preveu que la despesa per interessos del deute públic passi del 3,9% el 2025 i el 2026 al 4,1% el 2027. Per al 2028, repuntaria, encara més, fins al 4,3%.

En la seva última reunió de setembre, el BCE va mantenir el preu del diner en el 2% i es va mostrar optimista sobre les perspectives de creixement i inflació, cosa que ha reduït les expectatives de rebaixes addicionals a curt termini.

Un economista de llarga trajectòria

Knot va ser governador del Banc dels Països Baixos entre el juliol del 2011 i el juny del 2025 i, també, va ser president del Consell d'Estabilitat Financera (FSB). Abans de liderar el DNB, va ser vicetresorer general i director de Mercats Financers del Ministeri de Finances del 2009 al 2011.

Prèviament, va treballar durant 12 anys per al DNB desenvolupant càrrecs d'economista sènior al Departament de Política Econòmica i Monetària i com a responsable de la Divisió de Política de Supervisió.

Per la seva banda, abans de dirigir l'entitat, Lagarde va ser directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) del 2011 al 2019 i, abans d'això, ministra de Finances del Govern de França. Alguns mitjans han apuntat la possibilitat que Lagarde assumeixi la presidència del Fòrum Econòmic Mundial quan finalitzi el seu mandat al BCE, del qual s'havia comentat que estaria interessada a abandonar abans d'arribar al límit del seu mandat. Un extrem que no està confirmat.