La formació dels treballadors, les inversions de l’Estat a Catalunya, la manca de pressupostos i l'ampliació de l'aeroport del Prat han estat les principals fonts de disputa entre els principals partits de cara a les eleccions al Parlament del 12 de maig. Els candidats del PSC, ERC, Comuns i PP, a més de Josep Rull per Junts + Puigdemont per Catalunya, s’han enfrontat aquest dilluns al matí en el primer debat del 12-M, centrat en l’economia i les empreses, ja que l’organitzava Pimec.
El president de la patronal catalana de pimes, Antoni Cañete, ha donat la benvinguda a Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts), Jéssica Albiach (Comuns) i Alejandro Fernández (PP) i els ha emplaçat a ser una ajuda per a les empreses: “Els necessitem, necessitem treballar més estretament, amb col·laboració publicoprivada, per poder fer els canvis que necessitem”. També ha repassat els problemes que més preocupen els empresaris, entre els quals destaca trobar treballadors ben formats, seguit de l’absentisme.
El debat ha arrencat amb un minut per a cada candidat, que ha tingut llibertat per dir el que volgués dins l’àmbit de defensa de la pime. Aragonès ho ha aprofitat per llançar el primer dard a Junts, que ha estat la seva principal diana durant tot el debat. En aquest cas, per criticar l’absència de Carles Puigdemont en el debat. Rull ha ignorat el dard i ha criticat que “l’ascensor social s’ha encallat”. Illa ha promès “estabilitat, legislatura de 4 anys, previsibilitat i certesa”. Albiach ha lloat Pimec i Fernández ha criticat “els últims deu anys de paràlisi”.
Després del minut inicial, el debat s’ha dividit en tres blocs, el primer dels quals era sobre la formació i l’absentisme, temes que han donat peu a les primeres topades. Alejandro Fernández ha atacat Jéssica Albiach per posar “excuses” a l’absentisme, com el transport públic, i la candidata dels Comuns li ha respost mencionant Isabel Díaz Ayuso i la seva parella com a mostra del contrari de la cultura de l’esforç que defensa. “Alaaaa!”, ha respost Fernández, entre els murmuris de l’auditori.
Salvador Illa ha atacat ERC i Junts pels baixos resultats del Centre de Formació de Martorell, a la qual cosa Aragonès s’ha defensat dient que s’estava resolent la gestió per revertir-ho. En general, per contrarestar els atacs a la mala gestió de la formació professional, Aragonès ha destacat la millora de places i ha criticat que els pressupostos que la majoria del Parlament ha tombat tenien respostes a aquests problemes.
Es parla poc de finançament i molt de les inversions
El segon bloc ha abordat el finançament, les inversions i la fiscalitat i, curiosament, tots els candidats han estat d’acord que cal renovar el model, però no s’han mullat excessivament sobre com ha de ser. La manca de temps tampoc hi ha ajudat. Aragonès ha defensat el "finançament singular" presentat pel Govern i Rull ha assegurat que hi ha més dèficit fiscal ara que fa uns anys i ha assenyalat “el baixíssim nivell d’execució de les inversions per part de l’Estat; el país no pot resistir això”, i ha afegit que quan ERC i el PSC han tingut les millors relacions és quan pitjor inversió a Catalunya hi ha hagut.
Aragonès ha entomat el dard exhibint la reducció del FLA, que encara no ha tingut lloc, com una inversió aconseguida pel seu Govern, mentre que la defensa d’Illa ha estat més clara: “Jo encara no he governat, vostès sí”. Llavors, ha posat d’exemples d’inversió de l’Estat a Catalunya els fons covid i els fons europeus. Alejandro Fernández ha saltat: “Veure Illa defensant la gestió de la pandèmia sí que no m’ho esperava” i ha tingut lloc una altra esbatussada. “Doncs sí, en trec pit, però no per mi, sinó pels servidors públics”, ha defensat Illa, a la qual cosa Fernández ha respost: “No s’amagui darrere dels servidors públics”.
Un altre problema que preocupa els empresaris és la burocràcia, tema que s’ha tractat barrejat amb la fiscalitat. Tots els partits han coincidit en el fet que cal reduir-la, però ERC i Comuns han justificat que sigui feixuga per la lluita contra la corrupció. “Si avui tenim una hiperregulació, és perquè hi va haver una corrupció, fa uns anys, que això era una barra lliure”. “El nostre sistema està basat en la desconfiança”, ha criticat Rull, que ha defensat que el que cal per reduir la “hipertròfia normativa” és “lideratge polític”. Illa ha proposat “una auditoria de serveis públics per tenir un punt de partida clar” i ha defensat “una reorganització dels organismes de la Generalitat”.
Renovables i aeroport
Els retrets, sobretot al president Pere Aragonès, s'han reiterat quan els temes de conversa eren les renovables, aeroports, sequera i competitivitat del país. Alejandro Fernández ha defensat la interconnexió d'aigua de l'Ebre durant sis mesos per compensar la sequera i ha qualificat de "fallit" a l'actual Govern per no ser capaç de "garantir el subministrament d'aigua". Rull i Illa han coincidit a defensar la "dessalació i la regeneració" d'aigua, sense entrar a valorar els transvasaments suggerits pel PP.
L'ampliació de l'aeroport amb una nova pista ha sigut també motiu de discrepàncies. Defensada per Fernández i per Illa, el president Aragonès ha qüestionat que l'ampliació de pista sigui la via adequada, ja que "hipoteca el Port de Barcelona".
Pel que fa a les renovables, Albiach i Illa han recordat a Aragonès l'estancament, que el socialista ha posat en xifres recordant que "estàvem al 15% fa 10 anys i seguim al 15%", referint-se al percentatge de renovables que genera Catalunya sobre el total d'electricitat produïda. Illa ha demanat al president "lideratge" i que "agilitzi permisos" tant d'energia eòlica com de fotovoltaica. Aragonès s'ha defensat posant en valor la millora en l'aprovació de renovables i el salt en autoconsum, malgrat que Catalunya segueix a la cua en renovables, també comptant amb la instal·lació i aprovació, amb Aragonès al poder.
Illa, d'altra banda, ha defensat que aprovarà el Quart Cinturó si presideix la Generalitat, mentre que Aragonès ha qüestionat el tram entre Sabadell i Granollers d'aquest cinturó i ha defensat el traspàs de Rodalies i una redefinició menys radial com a futur de la mobilitat.