Barcelona ha reivindicat aquest divendres el potencial de la ciència i la innovació com a motors de creixement econòmic en una jornada organitzada per ElNacional.cat al Parc Científic de Barcelona. Sota el títol L’economia de la ciència i la innovació: recerca, transferència i talent, la trobada reuneix representants de l’administració, l’àmbit universitari i el teixit empresarial per debatre com transformar la capacitat científica de Barcelona en activitat econòmica, ocupació de qualitat i projecció internacional.
Durant la inauguració, el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, ha defensat que la ciutat ha de reconèixer un cinquè motor econòmic: el coneixement. Valls ha recordat que tradicionalment s'han identificat quatre grans motors —l'aeroport, el port, el Consorci de la Zona Franca i la Fira—, però ha reivindicat el pes creixent de la recerca i la innovació, que, segons ha afirmat, ja representen més activitat econòmica que el turisme i tenen una estructura salarial millor.
Per la seva banda, l’editor i director d’ElNacional.cat, José Antich, ha reivindicat la importància de la col·laboració entre les institucions públiques, les universitats, els centres de recerca i les empreses per consolidar Barcelona com un referent internacional en ciència i innovació. Antich ha destacat que la ciutat disposa d’un ecosistema construït al llarg de dècades d’estratègia i inversions, però ha advertit que cal continuar apostant per la recerca, la formació, la inversió pública i privada i, especialment, la retenció i captació de talent. "No parlem d’un sector de quatre científics i visionaris. Parlem de talent, sí, però també de negoci", ha assenyalat. En aquest sentit, ha defensat que la connexió entre coneixement i activitat empresarial és un dels grans actius que Barcelona ha de preservar.
Un sector que genera el 4,1% del PIB metropolità
La jornada ha posat sobre la taula les dades de l’estudi Impacte econòmic del conjunt del sistema universitari i de la recerca pública a Barcelona, elaborat pel grup AQR-Lab de la Universitat de Barcelona (UB) per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. L’informe ha estat presentat en una conversa entre Jordi Suriñach, catedràtic d’Economia Aplicada de la UB i codirector de l’estudi, i Àngels Santigosa, cap d’estudis de Promoció Econòmica, Turisme, Relacions Internacionals i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Santigosa ha explicat que el consistori ha impulsat el treball per "quantificar l’impacte econòmic del sistema universitari i de recerca pública de Barcelona", a partir de les dades del 2023.
Segons l’informe, aquest conjunt d’activitats va generar una facturació de 16.249 milions d’euros, una xifra que equival al 4,1% del producte interior brut (PIB) de la Regió Metropolitana de Barcelona i al 3,6% del PIB de Catalunya. Això representa una mitjana de 44,6 milions d’euros cada dia.
L’impacte també es reflecteix en el mercat laboral. L’activitat vinculada a les universitats i als centres de recerca va crear o mantenir 147.826 llocs de treball equivalents a temps complet. Aquesta xifra representa el 5% de la població ocupada de la regió metropolitana i el 4% de la població ocupada de Catalunya. A més, el sistema va generar rendes salarials per valor de 5.575,3 milions d’euros, amb un efecte sobre la capacitat de consum de les llars i el benestar de la ciutadania.
L’efecte tractor de la recerca sobre l’economia
Una de les conclusions de l’estudi és que l’impacte de les universitats i els centres de recerca va més enllà de la seva activitat directa. La despesa en béns i serveis, l’activitat dels proveïdors i el consum dels treballadors amplifiquen l’efecte econòmic del sector sobre la resta d’activitats productives.
En aquest sentit, l’informe situa els efectes multiplicadors de la combinació de docència, recerca i transferència de coneixement entre l’1,9 i el 2,3. És a dir, l’activitat del sistema universitari i de recerca també contribueix a generar activitat en altres sectors de l’economia. Suriñach ha destacat que "l’ecosistema científic de Barcelona registra una facturació diària de 44 milions d’euros", una magnitud que evidencia el pes d’aquest sector en l’economia metropolitana. El catedràtic també ha puntualitzat que l’estudi no analitza el sistema privat de recerca i innovació, sinó que se centra en l’activitat universitària i científica promoguda des del sector públic. Suriñach també ha recordat que el valor de l’ecosistema científic va més enllà dels resultats econòmics i té repercussions en àmbits com la cultura, el medi ambient i la vida cívica.
La jornada ha continuat amb dues taules de debat centrades en les polítiques públiques per impulsar l’economia del coneixement i en els mecanismes que permeten traslladar els resultats de la recerca al mercat. Hi participen representants d’institucions acadèmiques, centres d’innovació i empreses que han desenvolupat projectes a partir de la transferència de coneixement.