La inflació espanyola sorprèn i torna a l'alça després de cinc mesos de contínues correccions. L'IPC nacional ha despuntat un 0,1% el gener, fins al 5,8%, segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística. Els preus del país han frenat la seva desescalada, trencant així la ratxa de progressius descensos que venia marcant en els últims cinc mesos. Després d'assolir uns nivells superiors al 10,8% el juliol passat, sent aquest el seu màxim dels últims 38 anys, la inflació es va embarcar en una tendència baixista motivada per la caiguda dels preus dels combustibles i de la llum.

Ara, amb aquest nou increment, el qual és d'un 0,1% respecte a l'anterior període, s'entén que l'efecte que venia generat la correcció dels preus energètics sobre l'IPC s'ha diluït. L'escalada fins al 5,8% es dona després que l'Executiu nacional retirés la bonificació al preu dels carburants. Els preus tornen a créixer malgrat que el Govern liderat per Pedro Sánchez anunciés la baixada de l'IVA en alguns aliments.

La inflació subjacent, en màxims des de 1986

Precisament la inflació subjacent, la qual no inclou els preus dels productes energètics ni el dels aliments no elaborats, continua creixent, tocant nivells del 7,5%, sent aquest el màxim recollit per l'Institut Nacional d'Estadística des de desembre de 1986. El preu dels aliments ve sent un dels maldecaps més grans del país. Ja en el segon semestre de l'anterior exercici, quan la inflació va marcar una ratxa de cinc mesos consecutius cedint, els preus dels aliments eren la nota negativa.

Ara, amb les dades avançades corresponents a gener, la inflació subjacent torna a registrar una nova alça, en aquesta ocasió del 0,5% respecte a la segellada el desembre passat. L'Executiu nacional ha intentat esmenar aquest problema, el qual ve sent una de les preocupacions més grans per als espanyols. Malgrat que els preus de l'energia anaven alleujant l'IPC espanyol, la inflació subjacent era una de les tasques pendents.

Amb la nova dada, i comptant sense el 'suport' ofert pels preus dels combustibles i de la llum, la inflació espanyola compta amb una problemàtica major. I és que el refredament dels preus dels productes energètics, unit a l'increment del 0,5% dels aliments, han clavat la nova alça fins al 5,8% de l'IPC general del país.

Espanya continua sent el país amb l'IPC més baix d'Europa

Malgrat el lleuger repunt respecte a l'anterior mes, Espanya continua sent el país de l'eurozona que registra els preus més baixos. Tal com va informar ON ECONOMIA el passat 18 de gener, el país ibèric és el que manté uns nivells d'IPC més baixos respecte a la resta de nacions que conformen la Unió Europea. Ara, malgrat el lleuger creixement del 0,1% respecte al desembre passat, Espanya continua sent el país del Vell Continent que manté l'IPC més baix. Els següents en aquesta llista són Luxemburg (6,2%) i França (6,7%), segons les dades ofertes per Eurostat.

Malgrat que els analistes insisteixen que els nivells encara continuen sent elevats, el país ibèric remarca el seu estatus com la nació amb l'índex dels preus més baix del Vell Continent. Tot això en un marc complex, caracteritzat per la volatilitat i la incertesa entorn dels preus energètics. Alhora, la conjuntura geopolítica continua sent difícil, ja que la guerra d'Ucraïna continua accentuant-se i, de moment, no hi ha indicis que el conflicte vagi a cessar. Qualsevol nou moviment podria afectar sobre els preus.

La nació presidida per Pedro Sánchez venia recolzant-se en la frenada dels preus dels productes energètics. Després de la retirada de la bonificació per als carburants, l'IPC ha despuntat un lleuger 0,1%. Cal veure si els nous ajuts donats pel Govern, els quals estan centrats a disminuir el preu dels aliments essencials, ajuden a veure una nova correcció de l'IPC a la publicació del pròxim 15 de febrer, quan l'INE anuncia les dades definitives corresponents a gener.

L'INE inclou el preu del gas i l'electricitat en el càlcul

Es pot destacar que aquest ha estat el primer període en què l'Institut Nacional d'Estadística ha inclòs en el càlcul de l'IPC el preu del gas i l'electricitat al mercat lliure. Aquesta variació es portava treballant durant més d'un any, i és que ha requerit un procés d'adaptació de la informació recollida.

L'INE ha informat també que ha modificat l'estructura de les ponderacions per adaptar-la a la reglamentació europea. D'aquesta forma es disminueix en tres punts el pes del grup dels aliments i begudes alcohòliques, i també baixa un punt i mig el pes de l'habitatge, el qual inclou el preu de l'electricitat, a la cistella de la compra. Sigui com fos, la inflació subjacent continua empenyent a l'alça l'IPC general del país.

Espanya es continua movent en un entorn marcat per la volatilitat i la incertesa entorn dels preus de l'energia. Ara que el país ha perdut el 'suport' que li donava l'ajuda als carburants, la nació espera trobar un suport en les últimes mesures preses sobre els preus dels aliments bàsics, les quals comprenen la rebaixa de l'IVA.

Alhora, caldrà veure com afecten les pujades de tipus del Banc Central Europeu. L'organisme del qual és vicepresident Luis de Guindos, ha assegurat que continuaran elevant els tipus d'interès de cara als primers mesos de l'exercici. El BCE manté l'objectiu de l'IPC al 2% i, de moment, l'esmentada marca queda lluny del que a la institució monetària li agradaria. Les noves pujades de tipus, que s'espera que siguin de 50 punts bàsics, podrien ajudar a reduir la inflació en la resta dels països, encara que també podrien erosionar la dinàmica econòmica dels Estats membre.