En la intimitat de les llars es desenvolupa una activitat laboral que sosté milers de vides i dinàmiques familiars, però que sovint queda relegada a uns llimbs legals. Les empleades de la llar continuen sent un dels col·lectius professionals més exposats a la vulneració dels seus drets fonamentals. La naturalesa del treball, fet a porta tancada i sense supervisió immediata, unida a un marc legal històricament deficitari, les situa en una posició de desavantatge on fins i tot els drets més bàsics poden ser ignorats.

Un dels problemes estructurals més greus és l'elevada taxa d'irregularitat. S'estima que una part significativa d'aquestes professionals exerceix la seva tasca sense estar donada d'alta en la Seguretat Social. Aquesta situació no només les priva d'accés a prestacions essencials com la baixa per malaltia, l'atur o la jubilació, sinó que també les col·loca en una situació de total dependència de la bona fe de l'ocupador.

Tanmateix, el que per a molts ocupadors pot semblar una "reparació informal" o una forma d'estalvi, constitueix als ulls de la llei una infracció greu amb conseqüències econòmiques greus. La Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social (LLISOS) és clara sobre això. L'article 22.2 tipifica com a infracció greu "no sol·licitar l'afiliació inicial o l'alta dels treballadors que ingressin al seu servei".

Aquesta falta comporta una sanció econòmica que pot assolir els 12.000 euros, depenent del seu grau:

-Grau mínim: de 3.750 a 7.500 euros.
-Grau mitjà: de 7.501 a 9.600 euros.
-Grau màxim: de 9.601 a 12.000 euros.

La norma és contundent en assenyalar que la sanció s'aplicarà "per cadascun dels treballadors afectats". A més, el fet de regularitzar la situació únicament a conseqüència d'una actuació inspectora també es considera una infracció greu, el que elimina qualsevol possible benefici per regularitzar-se de forma tardana sota pressió.

La sanció inicial és només la primera part del cost per a l'ocupador infractor. La LISOS estableix una conseqüència encara més onerosa al seu article 23.1 b): l'obligació d'abonar íntegrament totes les quotes a la Seguretat Social que hauria d'haver pagat durant el temps que la treballadora va romandre en la irregularitat.

Aquesta quantitat no és un simple reembors. Es calcula aplicant un percentatge addicional sobre el total evadit, que actua com a recàrrec:

-Grau mínim: Multa del 100,01% al 115% de l'import defraudat.
-Grau mitjà: Multa del 115,01% al 130%.
-Grau màxim: Multa del 130,01% al 150%.

Això significa que un ocupador que hagi deixat de pagar 5.000 euros en quotes, per exemple, podria veure's obligat a desemborsar, només per aquest concepte, fins a 7.500 euros (el 150% del deute), al que caldria sumar la sanció principal per no donar l'alta.

Més enllà de l'impacte econòmic directe, la LISOS preveu en l'article 46 una sanció accessòria de gran importància per als ocupadors infractors: la pèrdua automàtica de qualsevol ajuda, bonificació o benefici públic relacionat amb programes d'ocupació. Aquesta pèrdua s'aplica de forma proporcional al nombre de treballadors afectats i retroactiva a la data en què es va cometre la infracció.

Addicionalment, les empreses o particulars sancionats podran ser exclosos de l'accés a aquests ajuts per un període màxim de dos anys a partir de la resolució sancionadora, la qual cosa suposa un llast significatiu per a la seva situació financera futura.

Aquest entramat sancionador serveix com un clar recordatori que la relació amb una empleada de la llar és, abans que res, una relació laboral amb drets i obligacions recíprocs protegits per llei. La regularització no és només una qüestió d'evitar sancions, sinó una obligació ètica i legal per garantir la protecció d'unes treballadores essencials per a la nostra societat. La porta de casa no pot ser, ni és, una frontera per als drets laborals.