El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat que la Llei d'Acceleració Industrial de la Unió Europea doni preferència a territoris com Catalunya. La petició l'ha formulada, durant la seva intervenció al ple del Comitè Europeu de les Regions a Brussel·les, que se celebra aquesta setmana al Parlament Europeu. Illa ha demanat que el sector industrial català tingui prioritat en l'accés a les ajudes previstes en la normativa europea, que busca reindustrialitzar Europa i posar fi a la dependència respecte de tercers països. "El made in Europe només serà creïble si es construeix sobre territoris amb una base industrial sòlida, com és Catalunya", ha subratllat. "Hem de donar prioritat a les àrees d'acceleració previstes a la llei", ha afegit Salvador Illa.
La intervenció del president català s'emmarca en el debat sobre com s'han de distribuir els fons europeus destinats a la reindustrialització i sobre quins territoris han de tenir accés preferent a les ajudes. Catalunya, amb una llarga tradició industrial en sectors com l'automoció, la química, la farmacèutica i la maquinària, aspira a ser considerada una regió prioritària en el desplegament d'aquesta normativa.
La Llei d'Acceleració Industrial, proposada al març per la Comissió Europea, planteja que les empreses industrials europees rebin un tracte preferent en la contractació pública o a l'hora de concedir fons públics en determinats sectors considerats estratègics. A més, introdueix l'etiqueta de Made in Europe per determinar quines empreses o productes es podrien beneficiar d'aquesta preferència. La normativa està en fase de negociacions entre el Parlament Europeu i el Consell de la UE, on estan representats els estats membres.
En aquest sentit, Illa ha assegurat que Catalunya està participant "intensament per tal que la llei respongui a les necessitats reals del moment". Aquest procés de negociació és especialment rellevant perquè determina quins sectors i quins territoris es beneficiaran d'un tracte preferent en l'accés als fons públics i a la contractació. La definició dels criteris que s'utilitzaran per determinar quines empreses poden acollir-se a aquesta preferència és un dels punts que més debat estan generant entre els estats membres i les regions.
Governança multinivell
El cap de l'executiu català ha afirmat que "Europa no guanyarà competitivitat ni autonomia estratègica sense les seves regions industrials" i, per això, ha reclamat garantir que la llei es desplega juntament amb els governs i les administracions locals i regionals. "La governança multinivell és una condició ineludible per a l'eficàcia i l'impacte d'aquesta llei. Cal un mecanisme estructurat que integri les regions", ha assenyalat. Aquesta reclamació connecta amb una de les demandes recurrents dels governs regionals europeus: que les decisions sobre política industrial no es prenguin exclusivament als despatxos de Brussel·les, sinó que tinguin en compte les realitats i les capacitats de cada territori. Les regions amb una base industrial consolidada consideren que han de tenir un paper actiu en el disseny i l'execució de les polítiques que les afecten directament.
Illa també ha defensat que l'acceleració industrial de la UE ha d'anar acompanyada de polítiques de sostenibilitat. "Accelerar no pot significar rebaixar l'ambició climàtica. La sostenibilitat i la competitivitat van de bracet", ha subratllat. Aquesta posició reflecteix la voluntat de compatibilitzar la reindustrialització amb els objectius de descarbonització que la Unió Europea s'ha fixat per a les pròximes dècades. El repte és aconseguir que la producció industrial torni a Europa sense renunciar a les metes climàtiques, cosa que requereix inversions en tecnologies netes i en eficiència energètica.
El president de la Generalitat també s'ha referit a les negociacions per tancar el pròxim marc financer plurianual de la UE i ha avisat que "l'ambició de la llei exigeix un pressupost que estigui a la seva altura, coherent i que impliqui les regions des del principi". "Una política industrial que doni resultats sobre el terreny només es pot fer amb les regions", ha conclòs Illa. El Marc Financer Plurianual (MFF) és l'instrument que defineix les prioritats de despesa de la Unió Europea per a un període de diversos anys.
Les negociacions per al pròxim MFF són especialment rellevants perquè determinaran quants recursos es destinaran a les polítiques industrials i com es repartiran entre els estats membres i les regions. Després de la intervenció al ple del Comitè de les Regions, Illa es reunirà amb el president del Consell Europeu, António Costa, i la vicepresidenta de la Comissió Europea per a una Transició Neta, Teresa Ribera. També té previstes trobades amb eurodiputats del comitè d'Agricultura i del comitè especial per la Crisi de l'Habitatge. Aquestes reunions formen part de l'agenda habitual del president català a Brussel·les i tenen com a objectiu reforçar la presència de Catalunya en els debats europeus sobre qüestions que afecten directament el territori.