La Borsa de Madrid viu un dijous alcista que l'ha portat a conquerir un nivell psicològic clau. L'Ibex-35 ha iniciat la sessió amb una robusta pujada del 0,67%, situant-se en els 15.228,4 punts, superant així la simbòlica cota dels 15.200 punts. Aquest impuls ha tingut el seu catalitzador directe en la decisió presa dimecres per la Reserva Federal dels Estats Units de retallar els tipus d'interès per primera vegada en diversos mesos, un moviment interpretat pels mercats com un baló d'oxigen per a l'economia global.

La mesura, àmpliament anticipada pels analistes, va ser executada pel Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC), que va baixar el seu tipus de referència en 25 punts bàsics, deixant-lo en un rang entre el 4,00% i el 4,25%. Aquest pas posa fi a una pausa de cinc reunions consecutives, després que l'organisme iniciés una sèrie de retallades a partir de setembre de 2024 per prevenir una desacceleració econòmica més profunda.

La retallada de la Reserva assenyala una estratègia d'"aterratge suau", intentant equilibrar el control de la inflació amb el manteniment del creixement. En la seva roda de premsa posterior a la decisió, el president de l'organisme, Jerome Powell, es va mostrar cautelós i va provar de refredar les expectatives d'una relaxació monetària més agressiva. Powell va afirmar que no hi ha un "ampli suport" dins del FOMC per a una retallada de 50 punts bàsics, una posició que havia estat defensada públicament pel nou governador Stephen Miran, nomenat per l'expresident Donald Trump. Aquesta puntualització va ser clau per als mercats, ja que comunica una estratègia mesurada i dependent de dades, evitant un excés d'eufòria que podria desestabilitzar els mercats a mitjà termini.

Al parquet madrileny, l'optimisme s'ha traduït en guanys generalitzats, amb el sector financer al capdavant. El Banc Santander (+1,64%) ha liderat les pujades, seguit de prop per Indra (+1,51%), Bankinter (+1,39%) i Unicaja Banc (+1,20%). Els bancs solen ser els grans beneficiats d'entorns de tipus d'interès a la baixa, ja que redueix el seu cost de finançament i millora les perspectives per a la concessió de crèdits.

A l'altre costat del tauler, només uns quants valors han obert en negatiu. Cellnex (-0,34%) i Colonial (-0,27%) s'han situat com els únics protagonistes de les pèrdues en els primers compassos de la negociació. L'ímpetu alcista no ha estat exclusiu de Madrid. Les principals places europees han replicat el bon to després de l'anunci de la Reserva. Frankfurt s'ha anotat una pujada del 0,85%, Milà un 0,6%, París un 0,56% i Londres, encara que més continguda, ha avançat un 0,1%.

Tanmateix, no tots els actius han respost positivament. Al mercat de matèries primeres, el petroli cotitza a la baixa. El barril de Brent (de referència a Europa) queia un 0,38% fins als 67,69 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) (referència als Estats Units) retrocedeix un 0,44% fins als 63,77 dòlars. Aquesta caiguda suggereix que els inversors interpreten la mesura de la Reserva Federal com una resposta a una possible desacceleració de la demanda global d'energia.

Al mercat de divises, l'euro es manté estable davant el dòlar, cotitzant en 1,1796 dòlars. Per la seva part, la prima de risc espanyola (l'interès del bo a 10 anys) es redueix, amb la rendibilitat baixant fins al 3,225%, la qual cosa indica una confiança més important dels inversors en el deute espanyol. La jornada borsària ha estat marcada per la reacció positiva a la política monetària de la Reserva.

La ruptura de l'Ibex-35 del nivell de 15.200 punts és un signe tècnic significatiu, encara que els analistes adverteixen que la sostenibilitat d'aquest ral·li dependrà de les dades macroeconòmiques que es publiquin en les properes setmanes i de què la Reserva mantingui la seva línia de suport controlat a l'economia.