L'Ibex-35 ha iniciat la sessió d'aquest divendres amb una pujada del 0,53%, un increment que li ha permès recuperar la cota psicològica dels 17.300 punts a primera hora del matí. Aquest comportament alcista del selectiu espanyol s'emmarca en una jornada borsària en què els inversors mantenen la mirada posada en l'evolució del conflicte al Pròxim Orient, després que el dia anterior es registressin noves declaracions per part de l'administració dels Estats Units referides a Espanya.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va tornar a carregar contra el govern espanyol en unes declaracions fetes aquest dijous, en què va qualificar el país com a "perdedor" i el va acusar de mantenir una posició "molt hostil" envers l'OTAN. Aquestes manifestacions van produir-se després que Espanya es mostrés contrària a la proposta d'incrementar la despesa en defensa fins al 5% del producte interior brut, un objectiu que Trump defensa per als països aliats i que situaria l'Estat com l'únic membre de l'Aliança que s'hi oposa obertament. El mandatari nord-americà va advertir que aquesta posició podria comportar represàlies per part de Washington en un futur pròxim.

En l'àmbit empresarial de l'Estat, la jornada d'aquest divendres ve marcada per la dimissió dels tres consellers dominicals que el fons d'inversió GIP, actualment integrat a BlackRock, tenia en el consell d'administració de Naturgy. Aquesta decisió ha estat adoptada després que el fons procedís a la venda de la seva participació del 12,4% en la companyia energètica a principis d'aquesta setmana, una operació que li ha reportat prop de 2.791 milions d'euros i que suposa la sortida completa de l'accionariat de la multinacional espanyola.

Per la seva banda, Iberdrola ha comunicat al mercat la finalització del procés d'adquisició del seu primer parc eòlic a l'estat de Victòria, a Austràlia. La companyia presidida per Ignacio Sánchez Galán ha obtingut totes les autoritzacions necessàries per formalitzar l'operació, que s'ha realitzat a través de la compra dels actius a Partners Group i OPTrust, en el marc de l'estratègia d'expansió internacional del grup en l'àmbit de les energies renovables.

Pel que fa a les dades macroeconòmiques de l'Estat, l'Institut Nacional d'Estadística ha publicat aquest divendres l'Índex de Preus de Vivenda corresponent al darrer exercici, que reflecteix un increment mitjà del 12,7% en el preu de la vivenda lliure. Aquesta xifra representa un augment de 4,3 punts percentuals respecte a la pujada registrada durant l'any 2024 i constitueix el repunt més elevat des de l'any 2007, quan el preu de la vivenda va experimentar un creixement del 9,8%. Aquesta dada posa de manifest l'evolució a l'alça del mercat immobiliari en un context de demanda sostinguda i oferta limitada en determinades àrees geogràfiques.

A nivell internacional, l'atenció dels mercats financers es concentrarà al llarg de la jornada en la publicació de l'informe d'ocupació dels Estats Units, un indicador clau per avaluar l'estat de salut de la primera potència mundial i que pot condicionar les decisions futures de la Reserva Federal en matèria de tipus d'interès. En els primers compassos de la sessió borsària, el comportament dels valors que integren l'Ibex-35 presentava una evolució dispar. Entre els descensos més significatius destacaven Rovi, amb una caiguda del 0,62%; Logista, que queia un 0,59%; i ACS, que retrocedia un 0,19%. En el costat oposat, els increments més rellevants corresponien a IAG, que s'apreciava un 2,1%, i a Amadeus, que registrava una pujada de l'1,38%.

Acompanyant la tendència del selectiu espanyol, les principals places borsàries europees obrien la sessió amb signe positiu. París registrava un avanç del 0,3%, mentre que Frankfurt experimentava una pujada del 0,8%. Londres i Milà, per la seva banda, s'anotaven increments del 0,2% i del 0,3%, respectivament, en un context de relativa calma després de les tensions registrades en sessions anteriors.

L'evolució dels mercats de matèries primeres continua condicionada per la situació geopolítica a l'Orient Mitjà, especialment pel que fa a la navegabilitat de l'estret d'Ormuz, una via estratègica per la qual circula aproximadament una cinquena part del petroli i del gas mundial. En aquest escenari, el preu del barril de Brent, que constitueix la referència per al mercat europeu, experimentava un increment del 0,23%, fins a situar-se en els 85,64 dòlars. Paral·lelament, el West Texas Intermediate, que serveix de referència per als Estats Units, es mantenia sense variacions significatives en els 81,05 dòlars per barril.

El ministre d'Exteriors de l'Iran, Abbas Araqchi, ha realitzat declaracions a la cadena de televisió estatunidenca NBC en què ha intentat rebaixar les tensions al voltant de l'estret d'Ormuz. El cap de la diplomàcia iraniana ha assegurat que el seu país no ha procedit al tancament d'aquesta via marítima i ha subratllat que, de moment, no existeix intenció de fer-ho. No obstant això, Araqchi no ha descartat la possibilitat d'adoptar mesures encaminades a restringir el trànsit marítim en el futur si la situació ho requereix, especialment en relació amb la continuació de l'ofensiva iniciada el passat 28 de febrer per part dels Estats Units i Israel contra el país asiàtic. El ministre iranià ha matisat que, tot i que l'Iran no ha bloquejat el pas, els vaixells i els carguers han reduït el seu trànsit per la zona a causa de la por a patir un atac per part d'uns o altres actors implicats en el conflicte.

Pel que fa al mercat del gas, el preu del producte al mercat de futurs holandès, que serveix de referència per al conjunt europeu, registrava un descens proper al 3%, fins a situar-se en els 49,4 euros per megawatt hora. Aquesta evolució a la baixa s'interpreta com una moderació en les preocupacions dels inversors sobre el subministrament energètic a curt termini, malgrat la persistència de les tensions geopolítiques. Finalment, en el mercat de divises, la cotització de l'euro enfront del dòlar es col·locava en 1,1613 unitats de la moneda nord-americana, la qual cosa representa un lleu ascens del 0,03%. Pel que fa al mercat de deute, l'interès exigit al bo espanyol a deu anys experimentava un descens fins al 3,294%, un moviment que reflecteix una certa moderació en les tensions sobre el deute sobirà dels països perifèrics de la zona euro.