La indústria catalana i espanyola travessa un dels contextos internacionals més complicats de les darreres dècades, amb una situació geopolítica canviant, l'impacte creixent del canvi climàtic i una Europa sotmesa a múltiples pressions.
Aquest ha estat el punt de partida de la intervenció del ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, en el marc de la Reunió del Cercle d'Economia. El ministre d'Indústria i Turisme ha compartit taula amb el director de Veolia a Espanya, Daniel Tugues i el president de KPMG a l'Estat, Juanjo Cano, en un debat centrat en els reptes estructurals del sector industrial.
Hereu ha començat la seva intervenció amb una constatació, segons el seu criteri. La indústria catalana i espanyola ha d'aguantar el tipus en un entorn advers, però alhora disposa d'un actiu que la distingeix d'altres sectors: la cultura de l'acord per a la transformació. Aquesta tradició de diàleg social i de pactes territorials, ha argumentat, pot constituir una base sòlida per afrontar els canvis necessaris. El ministre ha advertit, però, que en àmbits com la productivitat el canvi no es produeix ni en un ni en dos anys, la qual cosa exigeix perseverança i horitzons allunyats del curt termini.
Transformació digital i nova llei d'indústria
Dos vectors apareixen com a irrenunciables en el full de ruta traçat per Hereu. El primer és la transformació digital, sense la qual no hi pot haver industrialització. El segon és l'aprovació d'una nova llei d'indústria que s'adapti a l'escenari actual i superi el marc normatiu vigent, concebut en un context molt diferent. Per aconseguir aquesta fita, el ministre ha reclamat intel·ligència col·lectiva, especialment en l'àmbit polític, per tal de teixir acords que dotin la llei de la solidesa i la durada que els cicles industrials requereixen.
Una de les afirmacions més destacades de la intervenció d'Hereu ha estat la seva disposició a cedir sobirania estatal en benefici de la sobirania europea. L'exalcalde de Barcelona ha plantejat una qüestió de fons que transcendeix els partits i les legislatures: o bé Europa decideix mancomunar esforços de manera decidida, o bé cada país continuarà per la seva banda, amb la consegüent pèrdua de pes global del continent. En aquesta línia, Hereu ha defensat una Europa amb més ambició, capaç de mobilitzar grans recursos tant públics com privats, per guanyar la batalla de la productivitat.
El ministre també ha aprofitat l'altaveu del Cercle d'Economia per situar dos objectius concrets en l'horitzó de la indústria espanyola i catalana. D'una banda, cal guanyar valor afegit en les cadenes de producció, evitant que les fases de contingut tecnològic més elevat escapin cap a altres regions.
De l'altra, Hereu creu que és imprescindible relocalitzar producció a Europa, reduint la dependència exterior en sectors clau. Aquesta aposta per l'autonomia estratègica, ha matisat Hereu, no pot ser aïllacionista sinó col·laborativa: Europa ha de ser capaç de fabricar productes estratègics en àrees de confiança, però sense tancar-se a l'intercanvi global.
Manca d'execució i oportunitat en defensa
Juanjo Cano, president de KPMG a Espanya, ha aportat una visió complementària centrada en la bretxa entre diagnòstic i acció. Segons Cano, el problema no és que faltin anàlisis o informes sobre les debilitats estructurals de la indústria espanyola, sinó que l'execució de les solucions és insuficient. Des de la perspectiva del dirigent consultor, Espanya necessita Europa per millorar aspectes com la productivitat, la mida de les empreses i la capacitat d'innovació.
En aquest context, Juanjo Cano ha identificat una finestra d'oportunitat en la despesa de defensa que acaba d'anunciar Europa, que pot actuar com a tractor de demanda tecnològica i industrial. A més, ha cridat a aprofitar la IA com a eina per millorar la competitivitat, tot i reconèixer que aquesta tecnologia afegeix incertesa a l'àmbit laboral i planteja reptes de formació i adaptació.
Cano ha posat el focus en un dels problemes menys visibles però més costosos per a la indústria espanyola: l'absentisme laboral. Ha assenyalat que les empreses s'enfronten a un gran problema amb aquesta variable, que afecta la productivitat i l'estabilitat de les plantilles. La solució, proposa, implica dissenyar una estratègia global al voltant del talent, que inclogui formació permanent en les habilitats que vindran i que no es limiti a polítiques reactives.
Competitivitat més enllà del preu
Daniel Tugues ha aportat una visió que desborda els paràmetres tradicionals del debat sobre competitivitat. Segons Tugues, no es pot vincular exclusivament la competitivitat al preu dels productes o serveis. Factors com la qualitat de vida, la sostenibilitat ambiental i l'estabilitat geopolítica influeixen de manera decisiva en l'atractiu d'un territori per a la inversió industrial.
Tugues ha afegit un element addicional al diagnòstic: la incorporació de la iniciativa privada en els projectes industrials i d'infraestructures atorga més dinamisme i agilitat als processos. Ha assenyalat que els models excessivament centralitzats o dependents exclusivament del sector públic tendeixen a frenar la innovació i l'adaptació als canvis del mercat.
En aquest sentit, la col·laboració publicoprivada es perfila com un instrument clau per accelerar la transformació industrial sense perdre de vista els objectius socials i ambientals. El debat ha conclòs amb un consens implícit entre els ponents: el diagnòstic dels problemes és compartit i detallat, però el veritable repte consisteix a traduir aquesta anàlisi en polítiques concretes i sostenibles en el temps, amb la implicació tant de les administracions com del teixit empresarial i els agents socials.