Aquesta setmana, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va presentar les dades del mercat de lloguer al segon trimestre de l’any. Les xifres que va destacar eren positives: més contractes i preus controlats a les zones tensionades, on hi ha topall dels lloguers.
Aquestes conclusions són extrapolables a Barcelona, epicentre del problema de l’habitatge a Catalunya en tant que capital. Però si entrem en el detall, les conclusions no són tan positives. El cert és que sí, s’apugen els contractes en el segon trimestre, però continuen en nivells molt inferiors als d'abans del topall i el saldo entre altes i baixes continua sota mínims, és a dir que, en realitat, el mercat no creix. I el preu del lloguer mitjà gairebé no s'apuja, però el preu per metre quadrat bat rècords, cosa que vol dir, a més, que els pisos que es lloguen cada vegada són més petits.
Comencem pel saldo, que és una mètrica que no acostuma a aparèixer, però que ens ofereix una fotografia molt acurada del mercat de lloguer, ja que resta els contractes que s’acaben i no es renoven o es rescindeixen dels que es firmen. En el segon trimestre, es van signar 7.845 contractes de lloguer a Barcelona, però si restem els contractes donats de baixa, el balanç positiu és només de 88, la quarta pitjor dada en qualsevol trimestre des de la covid i la més baixa per a un segon trimestre. Si mirem els dos primers trimestres, en la primera meitat d’any el saldo és de 581, el més baix en un primer semestre des que hi ha dades a excepció del 2020, any de la pandèmia.
Com es veu en el gràfic, el topall dels lloguers ha estat un element decisiu en el volum del mercat de lloguer. Des de l’entrada en vigor, el març del 2024, el saldo ha caigut considerablement, com mostren les columnes de color més fosc. L’argument oficial per explicar-ho és que hi ha contractes que es renoven directament i, per tant, menys rotació. No obstant això, no hi ha dades que ho corroborin i, en tot cas, l'estadística sí que mostra un aprimament del mercat per a les famílies i persones que busquin un nou pis de lloguer.
El nombre total de contractes firmats al segon trimestre va ser de 7.845, uns 300 menys que al primer trimestre, però uns 400 més que en el mateix període de l’any passat. Però estem en xifres de gairebé la meitat que el 2021, cosa que no només es pot atribuir als topalls sinó a la pujada de preus i al fet que el parc d’habitatge amb prou feines creixi. Això sí, des del 2024, el nivell es manté encara més baix.
L'evolució del preu del lloguer a Barcelona
L’oferta és una part del problema. L’altra és el preu. Des dels 900 euros al mes de mitjana el 2021 va anar escalant fins a gairebé els 1.200, un 33% més car, al primer trimestre del 2024. Llavors va ser quan es van aprovar els topalls a les zones tensionades, entre les quals es trobava, naturalment, Barcelona, i els preus van baixar fins als 1.087 euros de mitjana a principis del 2025. Des d’aleshores han repuntat i al segon trimestre d’enguany se situen al voltant dels 1.140 euros, després de pujar en tres euros respecte al primer trimestre, una alça mínima i inferior a la inflació.
El preu mitjà, però, no ho diu tot. Una variable que cal veure també és el preu per metre quadrat, perquè la realitat que mostra és una mica diferent. Tot i que el lloguer mitjà a Barcelona està 50 euros al mes per sota dels màxims, el metre quadrat mai havia estat tan car. Abans del topall, havia arribat als 16,7 euros el metre quadrat; amb l’entrada en vigor del límit de preus, va baixar, però l’any passat ja va superar-lo i va arribar als 17 euros i aquest segon trimestre, ha batut rècord en situar-se en 17,1 euros.
El motiu de què el preu per metre quadrat estigui en rècord, però el del lloguer mitjà no, és que els pisos que es lloguen cada vegada són més petits. Segons el sector immobiliari, perquè alguns propietaris de pisos grans els estan traient del mercat i els estan venent perquè és més rendible, cosa que fa que, estadísticament, la mitjana de metres quadrats per pis llogat baixi. Enguany se situa en els 71 metres quadrats, tres menys que el 2024.
La Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica també ofereix els preus dels lloguers a Barcelona per barri i districtes, on es pot veure clarament les diferències entre les zones amb més i menys poder adquisitiu, però també entre les més massificades –i amb menys oferta– i les que ho estan menys.
