El mercat immobiliari espanyol encara no ha trobat la sortida del laberint de l'accessibilitat. La manca crònica d'oferta d'habitatge a preus assequibles constituirà un llast per a l'evolució de les transaccions durant el pròxim any i mig, segons l'última actualització de l'Observatori Immobiliari de BBVA Research, corresponents a l'octubre de 2025.

El diagnòstic dels economistes és contundent: la insuficient construcció de nou habitatge farà que el ritme de les vendes es moderi fins a un exigu 0,5% el que resta de 2025 i un 0,3% addicional el 2026. Paral·lelament, la pressió alcista sobre els preus es mantindrà implacable, amb increments previstos del 10% aquest any i del 7% el pròxim.

En una aparent contradicció, l'informe destaca que la construcció d'habitatge nou sí que experimentarà un creixement notable: un 10% en 2025 i un sòlid 12% en 2026. No obstant això, aquesta acceleració productiva resulta del tot insuficient per apagar la set d'habitatge d'una demanda que continua robusta. "La pujada de preus continuarà evidenciant el desequilibri entre oferta i demanda", han subratllat els analistes de BBVA Research.

Aquesta dinàmica perversa ja ha deixat les seves empremtes en les estadístiques de la primera meitat de 2025, amb un increment dels preus del 9,7% en taxa interanual. El fet més revelador és que, malgrat aquesta escalada continuada, el preu de l'habitatge en termes reals es manté un 30% per sota dels màxims històrics registrats el 2007, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària.

El problema de l'escassetat es revela amb major severitat, si fos possible, en el mercat del lloguer. Les rendes han mostrat una resiliència i una força ascensional superiors a les de l'habitatge en venda. Entre 2019 i el segon trimestre de 2025, els lloguers han acumulat una pujada del 34%, gairebé dotze punts percentuals per sobre del 22% que han apujat els preus de venda en el mateix període.

Aquesta tendència reflecteix una realitat social preocupant: cada cop més ciutadans, incapacitats per accedir a la compra, es veuen empesos cap al lloguer, on la competència és feroç i la pressió sobre els preus, consegüentment, més intensa.

L'entrellat d'un problema complex

Els economistes de BBVA Research assenyalen que la insuficient oferta immobiliària és el resultat d'una combinació perillosa de factors estructurals i conjunturals que s'autoalimenten. Aquesta tempesta perfecta explica per què el sector no aconsegueix reaccionar amb la celeritat que la societat necessita.

La lentitud crònica en el desenvolupament del sòl urbanitzable es consolida com el principal escull. L'excessiu temps que transcorre des de la compra d'un terreny fins que es materialitza la construcció dels habitatges lastra la rendibilitat de les inversions. "El resultat són actius que es financen principalment amb recursos propis, però que triguen molt de temps a rendibilitzar-se", exposen els experts.

Aquest problema de liquiditats i retorns a llarg termini afecta de manera especial a les pimes, que constitueixen el nucli del teixit productiu del sector i no disposen de la mateixa capacitat financera que les grans corporacions.

La incertesa normativa s'ha erigit en un altre dels grans obstacles per a la inversió. Les successives i, a vegades, contradictòries mesures legislatives han incrementat la percepció de risc als ulls dels inversors. Aquesta manca de seguretat jurídica i previsibilitat a llarg termini dissuadeix projectes que, per la seva naturalesa, requereixen estabilitat.

La manca de mà d'obra qualificada

Un dels reptes més urgents i, alhora, més difícils de resoldre a mitjà termini és l'escassetat greu de mà d'obra especialitzada. El sector lluita per cobrir un nombre elevat de llocs de treball vacants en oficis fonamentals com la fontaneria o l'electricitat.

Tot i que el flux migratori ha contribuït a sostenir l'activitat en els darrers anys, la manca de programes formatius ambiciosos i de polítiques efectives de capacitació laboral actua com un sostre que limita el creixement del sector. Els economistes coincideixen que la falta de treballadors qualificats continuarà sent un repte estructural de primer ordre en els pròxims anys.

L'informe del BBVA no es limita al diagnòstic i apunta cap a possibles vies de solució. La recomanació principal és clara: "Accelerar els terminis de transformació del sòl ha de ser una prioritat". Sense una agilització dràstica dels procediments administratius, qualsevol intent de dinamitzar l'oferta estarà condemnat al fracàs. A més, els experts assenyalen la necessitat de "millorar la regulació, incidir en la reducció dels costos d'operació de les empreses i millorar la productivitat" per a fer el sector més atractiu per al capital.

El camí cap a la resolució de la crisi de l'habitatge passa, inevitablement, per "avançar cap a un major consens polític i institucional que permeti emprendre reformes estructurals".

En aquest sentit, els economistes veuen amb bons ulls l'augment de recursos previst en el Pla d'Habitatge 2026-2030, però mostren el seu escepticisme sobre la seva efectivitat si no es resolen les disfuncions subjacents: "La manca de coordinació entre administracions pot dificultar el compliment dels objectius fixats". La conclusió és que, sense una acció coordinada, decidida i consensuada que abordi els problemes d'arrel, l'ombra de la inaccessibilitat residencial continuarà projectant-se sobre la societat espanyola almenys fins al 2026.