El Govern ha fet més cas a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) quan les seves propostes s'han referit a temes relacionats amb la Sanitat i menys quan els suggeriments es referien a Infraestructuras. Aquestes propostes s'han formulat en el marc de les avaluacions realitzades per l'Autoritat Independent per determinar l'eficiència de la despesa de partides pressupostaris concretes o Spending Review en la nomenclatura de l'Airef. La presidenta de l'organisme, Cristina Herrero, ha presentat aquest dimecres un informe en el qual analitza l'ús que el Govern ha fet de les troballes que han obtingut en els treballs d'avaluació al llarg de cinc anys i la transposició de les seves propostes en les polítiques posteriors.

Durant la presentació de l'informe i a preguntes dels periodistes, Herrero ha considerat factible que Espanya compleixi el 2026 amb un dèficit del 3% com ha exigit aquest dimecres la Comissió Europea (CE), que ha demanat als governs europeus que preparin ja les seves estratègies per reduir el dèficit i el deute, als quals ja s'aplicaran les regles fiscals després de passar tres anys suspeses. L'objectiu de la CE és que com tard s'aconsegueixin que la desviació dels comptes públics se situï per sota del 3 % i el deute segueixi un senda descendent. Herrero ha recordat que les previsions de l'Airef és un dèficit del 3,2% del PIB el 2026, un ajustament que procedeix en part del final de les mesures covid i que si el creixement econòmic "acompanya una miqueta" podria portar el desfasament al 3% del PIB. Tanmateix, ha puntualitzat que serà "difícil" baixar d'aquest 3% del PIB o que el deute baixi del 100% del PIB si no s'adopten mesurades addicionals, ja que a més aquests objectius es complicaran per "tensions" en matèria de despesa.

Igualment, Herrero ha recordat que porta sol·licitant al Govern que elabori l'estratègia per reduir el dèficit i el deute, especialment amb l'elaboració de possibles escenaris de l'evolució de la despesa. En aquest sentit, la president ha anunciat que ells presentaran ben aviat la seva pròpia anàlisi, especialment de l'impacte que suposarà en els comptes públics l'envelliment de la població.

Propostes de l'Airef aplicades pel Govern

Sobre l'avaluació de l'efecte de les propostes d'Airef, l'informe determina que de les 277 propostes que s'han formulat dins dels Spending Review des de 2018, el Govern n'ha implementat 100, el 36%; n'ha rebutjat 23, el 4%; i no ha donat contestació de les 154 restants, el 56%, per la qual cosa estan encara "en procés" d'una decisió per part de l'Executiu, segons l'Airef. Cosa diferent és si en comptes de comptar el nombre de propostes implementades, es fa en funció de la despesa que han suposat aquests projectes respecte al conjunt de la despesa de les partides avaluades. Llavors, les 100 propostes realitzades per l'Autoritat Independent suposen només el 27% de la despesa total avaluada (21.870 milions), les 23 desestimades suposen el 4% de la despesa avaluada (3.240 milions d'euros) i les 154 propostes pendents o en procés han sumat el 69% de la despesa avaluada, 55.890 milions.

Per política de despesa, del total de les 100 propostes acceptades pel Govern, el 58% es referien a Sanitat (encara que en diners es redueix al 45% amb 9.920 milions sobre els 21.870 milions) mentre que només el 4% del total dels projectes implementats eren sobre polítiques d'infraestructures (520 milions). La política de fiscalitat ha ocupat el 29% dels projectes acceptats pel Govern (2.366 milions d'euros), l'Educació i I+D+i el 41%, encara que en diners es redueix a 462 milions, i el 16% de propostes és sobre ocupació (1.360 milions). No obstant això, s'ha de tenir en compte que l'Airef no té potestat per decidir que polítiques de despesa avalua per determinar la seva eficàcia, per la qual cosa el pes de les propostes està també relacionat amb el volum de peticions de cada política de despesa.

Airef no intenta marcar la política del Govern

L'objectiu d'aquestes recomanacions, ha puntualitzat la presidenta de l'Airef, no és prescriure polítiques concretes al Govern, sinó "ajudar" a la presa de decisions, pel que en moltes ocasions les propostes que ha realitzat l'Autoritat Independent "no són tancades" sinó generals, donant així un marge més gran a l'Administració Central. A l'observatori de troballes i propostes de les avaluacions de l'Airef presentat aquest dimecres i disponible al web de l'organisme públic, es compilen de forma sistemàtica totes les avaluacions realitzades -que afecten 103.000 milions d'euros de despesa- i permet buscar les troballes i recomanacions per àrees temàtiques, així com el seguiment que l'Administració està realitzant de les propostes. A tall d'exemple, la presidenta ha apuntat que dels 90.000 milions de despesa avaluades en l'àmbit de la despesa pública (Spending Review) han realitzat propostes concretes per 81.000 milions, però l'Administració només ha implementat mesures que afecten el 27% d'aquest import. Sobre les propostes relatives al 69% d'aquests 81.000 milions que estan en procés i el 4% rebutjat, Airef no ho considera un fracàs, en entendre que han valorat la proposta, el seu principal objectiu

Encara que ha posat de relleu l'esforç realitzat fins a la data per impulsar l'avaluació de polítiques públiques, Herrero ha reconegut que ha anat "perdent ritme" en l'àmbit de l'Administració Central, tant des del punt de vista quantitatiu -se centra en polítiques de menor import- com de "transversalitat", és a dir, de polítiques que afecten diverses administracions. La presidenta s'ha queixat que en el nou pla d'avaluació, el segon Spending Review (2022-2026) no s'inclogui l'avaluació de les polítiques de Sanitat des de la perspectiva transversal, deixant a l'arbitri de les Comunitats Autònomes sol·licitar a l'Airef informes d'avaluació sobre la despesa en Sanitat.

Aquests elements formen part de les "insuficiències i deficiències" de l'actual model d'avaluació, que segons la seva opinió ha d'avançar cap a un altre de més "estructural", una cosa que sembla que succeirà davant del caràcter permanent que el Pla de Recuperació dona al Spending Review. Aquest caràcter estructural passa per donar "més iniciativa" a l'Airef a l'hora de decidir què s'avalua -actualment es fa per encàrrecs concrets-, ha apuntat la presidenta, una cosa que ja està prevista en el Pla de Recuperació però que el primer any d'implementació "no ha estat satisfactòria".