El govern espanyol ha vetat la tramitació parlamentària d'una proposició de llei presentada per Junts que tenia com a objectiu principal facilitar l'accés a la prestació d'atur dels treballadors autònoms. La iniciativa legislativa de la formació que lidera Carles Puigdemont, presentada a la Cambra Baixa el passat mes de maig, pretenia reconèixer el dret a la prestació per cessament d'activitat en el moment en què l'autònom tanqués el seu negoci, sense necessitat d'acreditar la concurrència de motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius.

Aquesta simplificació dels requisits suposaria un canvi substancial respecte al règim actual, que obliga els treballadors per compte propi a demostrar que el tancament del negoci respon a causes objectives i justificades. La decisió del govern espanyol de vetar la iniciativa s'emmarca en la potestat que li reconeix l'article 134.6 de la Constitució, que estableix que qualsevol proposició o esmena que suposi un augment dels crèdits pressupostaris o una disminució dels ingressos requerirà la conformitat de l'Executiu per a poder ser tramitada. En aquest cas, el govern espanyol considera que la proposta de Junts té un impacte directe sobre les finances públiques, ja sigui perquè incrementa la despesa en prestacions o perquè redueix els ingressos per cotitzacions, i ha decidit exercir el seu dret a vetar-la per a evitar que alteri els comptes de l'Estat.

El recurs al veto pressupostari no és una eina que l'Executiu de Pedro Sánchez utilitzi amb freqüència, però està previst en la Carta Magna precisament per a evitar que iniciatives legislatives sorgides del Parlament puguin comprometre l'equilibri de les finances públiques sense el vistiplau del govern espanyol. L'article 134.6 de la Constitució estableix de manera explícita que tota proposició o esmena que suposi un augment dels crèdits o una disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del govern espanyol per a la seva tramitació.

En la pràctica, aquest precepte atorga a l'Executiu una mena de dret de veto sobre aquelles iniciatives que consideri que poden posar en risc l'estabilitat pressupostària. En aquest cas, el govern espanyol ha presentat a la Cambra Baixa un escrit de disconformitat amb la tramitació de la llei proposada per Junts. La Mesa del Congrés, on el PSOE i Sumar disposen de majoria, admetrà a tràmit aquest escrit i, com a conseqüència, la proposició de llei no arribarà ni tan sols a debatre's al Ple de la Cambra. El veto, per tant, tanca qualsevol possibilitat que la iniciativa avanci en el procés legislatiu i l'enterra abans fins i tot que comenci la discussió parlamentària.

El contingut de la proposició de llei de Junts

La proposició de llei que Junts va registrar al Congrés el mes de maig era un text que anava més enllà de la qüestió de l'accés a la prestació d'atur. La formació proposava una reforma de diversos aspectes del règim de treball autònom amb l'objectiu declarat de millorar les condicions d'un col·lectiu que, segons el criteri juntaire, ha quedat tradicionalment desprotegit en comparació amb els treballadors per compte d'altri. Entre les mesures que recollia el text destacava, en primer lloc, l'accés a la prestació per cessament d'activitat de manera més àgil, eliminant l'obligació d'acreditar causes econòmiques, tècniques, productives o organitzatives per a poder tancar el negoci i cobrar l'atur.

En segon lloc, la iniciativa proposava reservar una quota mínima per a autònoms i microempreses en la participació en contractes públics, una mesura que buscava obrir les licitacions oficials a aquests col·lectius, que sovint queden exclosos per les exigències de volum o de facturació. En tercer lloc, el text incloïa ajustos en el sistema de cotització per rendiments reals i en els procediments de regularització, amb el propòsit d'escurçar terminis i evitar el fenomen de les sobrecotitzacions prolongades.

El govern espanyol ha fonamentat el seu veto en l'argument que la proposició de llei de Junts té conseqüències pressupostàries directes que no poden ser assumides sense el seu consentiment. L'Executiu considera que facilitar l'accés a la prestació per cessament d'activitat suposaria un augment de la despesa pública en prestacions, atès que un nombre més gran d'autònoms podrien acollir-se a aquesta protecció sense necessitat de justificar les causes del tancament del negoci.

Aquest increment de la despesa, al seu torn, requeriria una dotació pressupostària addicional que no està prevista en els comptes actuals de l'Estat. A més, el govern espanyol argumenta que les mesures relatives al sistema de cotització per rendiments reals també tindrien un impacte negatiu sobre els ingressos de la Seguretat Social, ja que podrien reduir l'import de les cotitzacions que paguen els autònoms en determinats supòsits. La combinació d'un augment de la despesa i una disminució dels ingressos és, segons l'Executiu, prou per a justificar l'aplicació del veto constitucional i aturar la tramitació d'una iniciativa que considera que posa en risc l'equilibri de les finances públiques.