El govern espanyol ha tancat un dels serrells més importants que van quedar pendents de la Reforma de la Seguretat Social: la regulació de les activitats penoses que tindran dret a una jubilació anticipada sense minva de la pensió. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un reial decret que estableix els criteris i el procediment que determinen els supòsits en què es poden aplicar coeficients reductors per avançar l'edat de jubilació en activitats especialment penoses o perilloses.
No es tracta d'un llistat de professions, pròpiament dit, ni si més no afectarà sectors en el seu conjunt. La norma, pactada amb els agents socials -empresaris i sindicats- determina els paràmetres a partir dels quals, certs treballadors podran acollir-se a la reducció de l'edat de jubilació. Això sempre que l'empresa no pugui recol·locar-los en llocs no tan perillosos que permetin la continuïtat en l'activitat laboral. Una cosa que es fa ja en moltes empreses: per exemple, els bombers, a partir de certa edat, passen a funcions que no requereixin tant esforç físic, per exemple conductors dels camions.
Segons ha explicat en la roda de premsa posterior al Consell la ministra d'Inclusió, Elma Saiz, "hi ha treballs d'especial duresa, d'altres que es fan durs en els últims anys de vida laboral, amb més sinistralitat o amb més accidents de treball o malalties professionals associades". Al Decret aprovat aquest dimarts "aprovem el procediment per establir-ne quines són aquestes ocupacions (...) que poden beneficiar-se de l'avançament de l'edat de jubilació". Per la seva part, la portaveu del Govern, Pilar Alegría, ha assenyalat que aquesta mesura que "ens apropa a les aprovades ja en altres països veïns com França, Àustria o Itàlia".
La norma estableix els criteris, basats en indicadors objectius -fruit de diversos mesos de negociació a la taula de diàleg social obert pel Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, perquè treballadors en ocupacions excepcionalment penoses, perilloses o insalubres i que acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat puguin anticipar l'edat de jubilació ordinària, sempre que no sigui possible una millora de les seves condicions de treball.
Penositat, toxicitat, perillositat i insalubritat
Entre aquests criteris que s'utilitzaran per determinar la penositat es troba l'exposició a temperatures, soroll o vibracions extremes; l'ús permanent de la força física; o l'exposició a agents físics, químics o biològics.
- Toxicitat: afectarà treballs amb exposició a agents físics, químics o biològics, agressius o nocius;
- Perillositat: preveu activitats susceptibles de causar un accident laboral o malaltia professional al treballador amb un grau més gran d'incidència o freqüència que altres feines;
- Insalubritat: es refereix a activitats amb exposició a un ambient susceptible de ser perjudicial per a la salut del treballador.
Per acreditar la concurrència de circumstàncies objectives que justifiquin l'aplicació d'aquests coeficients s'ha establert una fórmula basada en indicadors objectius. Amb tot això, la Seguretat Social elaborarà un informe en el qual es tindrà en compte també les contingències comunes, les professionals, l'edat, el sexe, la rotació en el treball, la parcialitat, la mida de l'empresa o la distribució geogràfica.
Prèvia sol·licitud
Les organitzacions empresarials, sindicals, d'autònoms i administracions públiques seran les encarregades de sol·licitar aquestes condicions especials per a un col·lectiu en concret, a l'es sumaran informes de la Seguretat Social o la Inspecció de Treball, i una comissió d'avaluació decidirà si es donen les condicions per a l'aplicació de coeficients reductors.
Actualment, la sol·licitud s'ha de presentar de forma conjunta per la patronal i els sindicats del sector, el que ha malmès a la petició, com en el cas dels camioners. Des dels sindicats han denunciat -amb una vaga pel mig- que algunes patronals no han volgut afegir-se a la demanda per la falta crònica de professionals, que posa en risc la viabilitat d'algunes empreses de transport.
Aquests coeficients només podran aplicar-se a treballadors d'almenys 52 anys i comportaran una sobrecotización, és a dir, un tipus addicional sobre la base de cotització per contingències comunes, tant a càrrec de l'empresa com de la persona treballadora, que es fixarà en els pressupostos generals de l'Estat de cada any. Una sobrecotización que ja s'ha produït en algunes professions.