El govern espanyol i els sindicats aposten per arribar a un acord aquesta mateixa setmana amb els empresaris sobre la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per a aquest 2024, segons fonts del ministeri de Treball i dels sindicats. Mari Cruz Vicente, negociadora per part de CCOO, ha explicat després de la reunió mantinguda aquest dilluns entre Treball i els agents socials, que no s'ha avançat sobre les postures anteriors. La dirigent sindical ha assenyalat que Treball ha reiterat una de pujada del 4% i els sindicats el 5% (els empresaris han proposat un 3%) i que la CEOE s'ha compromès a sotmetre als seus òrgans de direcció la postura que prendran que exposaran en una pròxima reunió que se celebrarà dijous o divendres.

Per la seva part, Fernando Luján, d'UGT, ha demanat responsabilitat a CEOE i Cepyme i que posin "en valor el diàleg social", per a la qual cosa "seria una bona manera de començar l'any amb un acord sobre l'SMI". I al govern espanyol, Lujan demanda coherència amb la pujada del salari mínim: "si les pensions mínimes contributives pugen entre un 5% i un 7% i les mínimes no contributives i l'ingrés mínim vital un 6,9%, la pujada hauria d'estar d'acord amb aquestes xifres". El que suposa que UGT endureix la seva petició inicial del 5%. La CEOE ha preferit mantenir silenci sobre la reunió, sobretot després de les declaracions fetes pel secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, abans d'asseure's a la taula de negociació aquest dilluns.

Amenaça a CEOE

Així, els missatges dins i fora de la sala han estat diferents, ja que el secretari d'Estat sorprenia aquest matí amb una compareixença pública en la qual ha comunicat que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) serà més gran del 4% si la CEOE decideix no afegir-se a un acord a tres bandes (Govern, empresaris i sindicats). Un missatge llançat a través dels mitjans de comunicació 10 minuts abans que s'iniciés la reunió prevista per a aquest dilluns, que ha sonat com una advertència, fins i tot una amenaça, als empresaris, ja que si les patronals es queden fossin de la firma, el Govern pujarà per sobre del 4% que ha anunciat les últimes setmanes. Es trencaria així l'equidistància, entre el 3% proposat pels empresaris i el 5% que demanden els sindicats. No obstant això, segons la sindicalista de CCOO a la taula de negociació, Pérez Rey ha mantingut la seva oferta del 4%.

Respecte a la indexació de les contractes públiques a l'IPC, una mesura exigida per la CEOE, però secundada pels sindicats que han firmat en l'acord salarial (AENC) una reforma de revalorització de les pujades de les contractes públiques, el Ministeri de Treball ha traslladat que els ministeris responsables els han mostrat la seva negativa. En aquest sentit, Luján ha assenyalat, que la indexació de les contractes públiques exigiran la reforma d'una llei, una cosa que no es pot realitzar mitjançant el Reial decret que regula la pujada de l'SMI cada any.

En aquest sentit, els sindicats han proposat que el Ministeri de Treball defensi dins del govern espanyol que s'obri una taula de negociació amb els ministeris afectats per la indexació de les contractes públiques, principalment Hisenda i Funció Pública, per buscar solucions quan la inflació és molt superior al pactat als contractes públics. Igualment, UGT i CCOO han sol·licitat al Ministeri de Treball que reformi l'actual norma que estableixi les pujades del salari mínim.

Treball ha traslladat l'opinió pública que l'increment del 4% de l'SMI que el govern espanyol planteja és "prou equilibrat" per aconseguir un acord amb sindicats i patronal, encara que ha advertit els empresaris que si no pacten, la pujada al final serà "més ambiciosa". Així ho ha explicat el Pérez Rey abans d'asseure's a la taula amb els agents socials, que ha insistit que el seu objectiu és assolir un pacte "en el qual hi hagi tots", pel que s'ha mostrat disposat a fer "tot el possible perquè aquest dilluns els agents socials ens donin el sí (...) explorant totes les vies". Una cosa que finalment no ha succeït.

2,5 milions

Una pujada que, segons l'opinió del Govern, garantirà que els 2,5 milions de treballadors, majoritàriament dones, que cobren l'SMI no perden poder adquisitiu (la inflació mitjana el 2023 ha estat del 3,6%) i permetrà continuar complint amb la carta social europea, que diu que l'SMI ha de suposar el 60% del salari mitjà. No obstant això, avisa que "si no assolim un acord entorn del 4%, si la patronal no s'avé a subscriure un acord (...), el govern espanyol es desvincula de la xifra i intentarà acordar amb sindicats una pujada de l'SMI que ja no estarà en el 4%": "La pujada serà més ambiciosa si la patronal no subscriu l'acord", ha deixat clar.

La intenció del govern espanyol és que aquesta setmana s'aclareixi la pujada de l'SMI, amb l'objectiu que s'aprovi aquest mateix mes de gener i tingui efectes retroactius des de l'1 de gener. Per a això, Pérez Rey compta que, després de la reunió d'aquest dilluns, els interlocutors socials hagin de consultar el plantejament final als seus òrgans de govern, per tornar a reunir-se per al consens final abans que acabi la setmana.

Sobre la revisió dels contractes públics, Pérez Rey ha demanat a la CEOE que faci un "exercici de realitat, de pragmatisme" i ha considerat que una revisió general de tots els contractes "no sembla que tingui molt sentit". Així, ha recordat que l'SMI ha pujat gairebé un 50% des de 2019, per la qual cosa ha assenyalat que les empreses haurien d'haver tingut en compte aquest possible increment de costos en les licitacions dels contractes; no obstant això, ha assegurat haver traslladat aquesta petició al Ministeri d'Hisenda, el departament competent.