Els primers cent dies de Donald Trump en la presidència se salden amb una contracció del 0.3% en el PIB dels Estats Units en el primer trimestre en relació amb el tancament de l'any i d'un 0,1% comparat amb el mateix període de l'any anterior, primera dada en negatiu des de 2022. En la seva reacció a les xifres, Donald Trump no només ha negat que els aranzels tinguin una cosa per veure al fre econòmic, sinó que a més ha culpat el seu antecessor en el càrrec, Joe Biden.

"No té res a veure amb els aranzels, només que (Biden) ens va deixar amb males xifres, però quan comenci l'auge, serà com cap altre. ¡¡Tinguin paciència!!!", ha dit Trump a la seva xarxa social, Truth Social.

El país va tancar el 2024 amb un creixement del 2,4% i ara les dades preliminars de l'Oficina d'Anàlisi Econòmica dels Estats Units mostren el primer fre en els últims tres anys, ja que en el primer trimestre de 2022 l'economia va retrocedir un 1%.

"La disminució del PIB real en el primer trimestre va reflectir principalment un augment de les importacions, que es consideren una sostracció en el càlcul del PIB, i una disminució de la despesa pública", va explicar l'agència estadística.

Des que a començaments d'abril Trump va anunciar que imposaria aranzels a discreció a tots els sectors d'economia amb diversos nivells en funció del país, els mercats han patit diversos sotracs i diversos estudis apunten que l'economia mundial podria ressentir-se. De fet, el passat 22 d'abril l'FMI va pronosticar un creixement del 2,8%, mig punt per sota del seu pronòstic anterior. Per als Estats Units, l'FMI va preveure un creixement de l'1,8% el 2025 davant el 2,7% anunciat anteriorment i també va rebaixar del 2,1% a l'1,7% la seva previsió per a 2026.

Després, Trump ha variat el seu posicionament respecte als aranzels, de fer-los entrar en vigor a deixar-los en suspensió a gairebé tot el planeta excepte en la Xina, on la tensió comercial creix amb la resposta del país asiàtic.

El primer retrocés sembla començar a fer-se realitat al país protagonista i on pot tenir un efecte més fort, si bé l'economia nord-americana també podria recollir algun impacte positiu de les inversions locals anunciades per algunes empreses, que aposten per desenvolupar producció per evitar el preu afegit de les importacions. Durant el període les importacions han augmentat un 41,3%, efecte que pot estar relacionat amb què les empreses hagin avançat els seus enviaments per evitar els aranzels.

La despesa dels consumidors, una dada clau per a l'economia nord-americana, va créixer un 1,8 % en el primer trimestre de l'any, però per sota del nivell dels sis mesos anteriors.

Les dades es coneixen poc després de la publicació de la balança comercial, amb un rècord de dèficit comercial de 161.985 milions de dòlars (142.370 milions d'euros), el que representa un increment del 9,6% respecte del dèficit de febrer i del 74,6% en un any. Les importacions van sumar 342.746 milions de dòlars i les exportacions 180.761 milions de dòlars, desequilibri que busca combatre amb els aranzels i amb les negociacions obertes per pactar una solució.