Els fons sobirans estan orientant cada vegada més les seves estratègies a la Xina cap a sectors tecnològics específics, com la intel·ligència artificial. Les decisions polítiques i normatives s'han convertit en els principals motors de l'estratègia d'inversió, la qual cosa ha portat els inversors sobirans a reavaluar fonamentalment la construcció de carteres i la gestió del risc, segons l'estudi anual d'Invesco Global Sovereign Asset Management.

La indústria de la intel·ligència artificial (IA) a la Xina viu una expansió vertiginosa, sostinguda per un fort suport estatal, un ecosistema empresarial en ebullició i una inversió creixent en infraestructura tecnològica. Segons dades recents, el mercat xinès d'IA va assolir el 2024 un valor aproximat de 300.000 milions de iuans (uns 35.000 milions d'euros), amb un creixement interanual superior al 20%. Projeccions internacionals situen la seva mida en 46.000 milions d'euros el 2025 i anticipen taxes de creixement anual que podrien superar el 30% en la pròxima dècada.

L'impuls oficial és clau en aquesta expansió. Des de l'aprovació el 2017 del pla nacional Nova generació d'IA, el govern ha establert metes ambicioses per a 2030, reforçades amb marcs reguladors sobre ètica i ús d'IA generativa. Les províncies també han assumit un paper protagonista: Guangzhou, per exemple, preveu invertir més de 34.000 milions el 2025 com a part de la seva estratègia regional.

Grans corporacions com Baidu, Alibaba, Tencent i Huawei lideren el desenvolupament d'aplicacions en mobilitat autònoma, comerç electrònic, núvol i ciutats intel·ligents. Juntament amb elles, empreses emergents com Zhipu AI i MiniMax, valorades en milers de milions d'euros, es consoliden com a referents en models de llenguatge, generació de contingut i robòtica. A Guangzhou, el grup d'empreses emergents coneguda com els Sis Petits Dragons també guanya visibilitat per les seves innovacions en codi font obert i videojocs.

El país inverteix fortament en centres de dades i capacitat de còmput, encara que enfronta reptes: fins a un 80% de les instal·lacions estarien infrautilitzades. Així i tot, la producció de patents reflecteix la puixança del sector: el 2024, la Xina va registrar 27.000 noves patents d'IA, la qual cosa suposa el 61,5% del total mundial, amb aplicacions que van des de la salut fins a les finances.

En el plànol internacional, la cursa tecnològica es veu travessada per tensions geopolítiques. Els Estats Units han imposat noves condicions a l'exportació de xips avançats, i algunes empreses emergents xineses s'han vist forçades a ressituar operacions a l'estranger. En contrast, la Xina ha reiterat en fòrums com la Conferència Mundial d'IA a Shanghai el seu compromís amb el multilateralisme i la cooperació global.

El panorama suggereix que la Xina continuarà escalant posicions en la cursa per la IA, encara que haurà de sortejar desafiaments com la sobrecapacitat tecnològica, les barreres internacionals i la necessitat de convertir el seu lideratge en innovació en resultats econòmics tangibles.

Per la seva part, Europa també intensifica el seu impuls cap a la intel·ligència artificial. En la cimera AI Action Summit celebrada el febrer a París, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va presentar InvestAI. Una iniciativa pionera que vol mobilitzar 200.000 milions per al desenvolupament d'IA. A més, un grup de més de 60 empreses europees va anunciar la seva intenció d'invertir 150.000 milions d'euros durant els pròxims cinc anys en empreses i infraestructures vinculades amb la IA.