Crit d'alerta de Foment del Treball davant l'escalada dels costos energètics. La patronal ha llançat un SOS per la indústria i ha exigit al govern espanyol que impulsi mesures extraordinàries i immediates. L’encariment del gas i de l’electricitat són dos dels subministraments que més han augmentat darrerament, sobretot arran de les tensions geopolítiques al golf Pèrsic, i ha afectat en els sectors que en depenen més, com el químic, el tèxtil o el siderúrgic, segons assenyalen des de Foment a través d'un comunicat. Per aquest motiu, l’entitat adverteix que, sense una resposta immediata, es poden multiplicar les aturades productives, els tancaments de plantes i els expedients de regulació d’ocupació, i reclama ajudes extraordinàries per al gas i una rebaixa dels costos elèctrics per a la indústria.
Foment atribueix la pressió sobre els mercats a les tensions al golf Pèrsic, que van començar a finals de febrer amb els bombardejos dels Estats Units i Israel sobre l'Iran i que encara no han finalitzat, tot i els diversos intents de negociació d'ambdues parts. Des de l'inici del conflicte, doncs, el preu del gas natural al mercat europeu de referència (TTF) ha passat d’una mitjana de 32,4 euros/MWh al febrer a 77,8 al setembre, un 140% més, mentre que l’electricitat al mercat majorista espanyol va arribar als 142,7 euros/MWh el mes passat, més del doble que un any abans. Són les conseqüències d'una crisi energètica que sembla que va per llarg: la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va avisar que la crisi energètica es podria "intensificar" amb l'arribada de l'hivern i el Banc Central Europeu apunta que l'energia pressionarà la inflació dels anys vinents, especialment el 2027 i el 2028.
Segons les estimacions de la patronal, el sobrecost energètic del sector químic de tot Espanya va ser de 354 milions d’euros fins al 31 d’agost (215 pel gas i 139 per l’electricitat) i es podria acostar als 1.000 milions a final d’any. Recorda també que, en el primer semestre, les exportacions químiques ja van caure un 2,75% i les importacions van créixer un 5,22%. Foment precisa que són xifres d’un sector concret, però que il·lustren la pressió que suporta bona part del teixit industrial. De fet, segons dades publicades el mes passat per l'Aliança per la Competitivitat de la Indústria, que agrupa nou dels principals sectors industrials de l'Estat, el conflicte al Golf Pèrsic tindrà un impacte de 7.400 milions d'euros en sobrecostos energètics per a la indústria manufacturera.
Risc de tancaments i ERO
Davant d'aquest escenari, l’entitat alerta que ja hi ha ajustos de càrrega i aturades puntuals en les hores de màxim cost energètic i que, si l’escalada persisteix, aquestes decisions es poden convertir en reduccions permanents de capacitat, tancaments de plantes, deslocalitzacions i ERO. En aquest sentit, Foment també denuncia la contradicció entre defensar la reindustrialització i la descarbonització i mantenir unes condicions que, segons la patronal, expulsen activitat productiva i frenaran les inversions.
Què demana Foment per fer front a l'increment de costos?
Per aquest motiu, Foment demana mesures per fer front l'increment dels costos. Per al gas, reclamen ajudes extraordinàries per compensar el sobrecost a les empreses gasintensives, amb mecanismes semblants als de la crisi d’Ucraïna, i un estatut específic per a aquests consumidors. I pel que fa a l'electricitat, demanen elevar les compensacions pels costos indirectes de CO₂ fins al màxim que permet la Unió Europea, entre 900 i 1.000 milions, davant dels 600 pressupostats per al 2026. També vol fer estructural la reducció del 80% dels peatges per als electrointensius, revisar els costos dels serveis d’ajust, situar l’impost especial sobre l’electricitat al mínim comunitari i facilitar els contractes de subministrament a llarg termini.
La situació a Ormuz
Set mesos després de l'esclat del conflicte, l'estret d'Ormuz —per on passa el 20% del cru mundial— continua tancat i, en un nou intent d'arribar a un acord per la seva reobertura, el ministre d'Exteriors iranià, Abas Araqchi, va afirmar aquest dissabte que el trànsit marítim en aquestes aigües es podria reprendre en un termini de set dies si els Estats Units accepten la proposta de Teheran. Fa gairebé un mes, el president dels Estats Units, Donald Trump, ja va rebutjar una proposta presentada pel país persa per a reobrir el pas.