Augmentar l'oferta de cases és "clau" per abordar la crisi d'assequibilitat de l'habitatge a l'Estat espanyol, on el ritme de construcció no és suficient per fer front a l'increment de la població activa al país, segons el Fons Monetari Internacional (FMI).

En roda de premsa, el director del Departament Europeu de l'FMI, Mateusz Szczurek, ha assenyalat que, pel que fa al problema dels preus de l'habitatge a Espanya, "la solució és senzilla en principi: augmentar l'oferta". En aquest sentit, si bé l'economista polonès ha subratllat que això requereix un conjunt de mesures, incloent-hi permisos de construcció i més inversions, "una oferta més elevada és clau per garantir que l'habitatge sigui més assequible a Espanya".

Sobre aquest assumpte, ha recordat que la construcció d'habitatges nous al país "és bastant limitada", amb unes 100.000 cases a l'any, fet que "és molt poc", atès que Espanya registra, de forma inusual per a Europa, un augment de la població activa, per la qual cosa ha insistit que "impulsar l'oferta és fonamental".

D'altra banda, davant l'aparició d'altres pressions inflacionàries i alguns efectes secundaris indesitjables en relació amb l'alt ritme de creixement, el funcionari de l'FMI ha recomanat al govern espanyol aprofitar aquest període per a la consolidació fiscal per a estabilitzar l'economia i reduir els desequilibris.

Aquesta setmana, en el marc de les seves reunions de tardor a Bangkok, l'FMI va presentar una nova edició del seu informe Perspectiva Econòmica Mundial, on novament Espanya ha estat assenyalat com el "punt brillant" entre les economies europees, revisant la previsió de creixement per al 2026 al 2,5% des del 2,1%, mentre que ha mantingut en l'1,8% la del 2027. Amb aquesta última millora del seu pronòstic de creixement del PIB espanyol el 2026, l'FMI s'aproxima a la previsió que ha llançat el govern espanyol, que a finals del passat mes de juny va situar en el 2,6% la seva estimació per a l'any en curs, si bé la institució internacional continua sent menys optimista de cara a l'any vinent, ja que l'executiu de Pedro Sánchez espera una expansió del 2,2% el 2027.

En qualsevol cas, l'FMI ha tornat a assenyalar Espanya com la gran economia europea més dinàmica, amb un ritme d'expansió el 2026 que serà més del doble que l'1,1% projectat per a l'eurozona, que l'any vinent creixerà un 1,2%.

D'aquesta manera, el PIB d'Espanya continuarà creixent substancialment més que la resta de les grans economies de l'euro, ja que l'FMI anticipa una expansió d'Alemanya de l'1,3% el 2026 i l'1,1% el 2027; del 0,4% i el 0,7%, respectivament, a França; així com del 0,8% enguany i del 0,6% el següent en el cas d'Itàlia.

Al mateix temps, respecte als preus, l'FMI preveu que la taxa d'inflació a Espanya farà una mitjana el 2026 d'un 3,7%, que suposa set dècimes més que en el seu informe de perspectives de la primavera passada i superant el 3,1% estimat per al conjunt de l'eurozona, encara que per al següent any confia que la taxa moderi la seva pujada a Espanya al 2,7%, enfront del 2,8% de mitjana de l'eurozona.

Així mateix, les noves projeccions de la institució amb seu a Washington mantenen la taxa d'atur estimada per a Espanya en el 9,8% enguany i el pròxim, per sota del 10,5% corresponent al 2025, encara que per sobre de la mitjana del 6,3% previst per a cadascun dels dos exercicis per a la zona euro.

Sobre el millor pronòstic per a Espanya el 2026, Oya Celasun, sotsdirectora del Departament Europeu de l'FMI, ha explicat que la revisió a l'alça ha tingut en compte que la demanda privada va sorprendre positivament, al mateix temps que el creixement de l'ocupació ha estat sòlid, així com els salaris, fet que ha permès un bon acompliment del consum privat.

Respecte a les lliçons d'aquesta evolució positiva de l'economia espanyola que poguessin extreure altres països europeus, la funcionària de l'FMI ha advertit que tots comparteixen el problema de l'envelliment de la població, per la qual cosa s'enfronten a les mateixes necessitats de reforma estructural, així com a la d'impulsar la mà d'obra.