La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, adverteix que la intel·ligència artificial (IA) tindrà un impacte en el 40% dels llocs de treball de tot el món en un període de tres a cinc anys. En les economies avançades, el percentatge arribarà al 60%. Alguns llocs de feina desapareixeran, altres milloraran i molts hauran de redefinir-se per adaptar-se a les noves capacitats que exigeix aquesta tecnologia.

Així ho ha expressat aquest dimarts durant la seva participació a la conferència internacional del Banco Santander. Georgieva ha descrit la IA com un "tsunami que es mou molt lentament" i ha assenyalat que el seu impacte al mercat laboral no arribarà de cop, però transformarà profundament l'estructura de l'ocupació.

"Algunes feines milloraran i es pagaran millor, però algunes desapareixeran i moltes es redefiniran", ha assegurat. La transformació, de fet, ja comença a percebre's. Als Estats Units, un de cada deu llocs de feina requereix actualment coneixements d'intel·ligència artificial i ofereix salaris més elevats. Al mateix temps, els llocs rutinaris, que solen ocupar els treballadors més joves a l'inici de la seva carrera, estan disminuint.

L'FMI ja parla d'una nova crisi mundial

Més enllà de l'ocupació, Georgieva ha alertat dels riscos que l'expansió de la intel·ligència artificial pot generar per a l'estabilitat financera. La responsable de l'FMI ha advertit que l'entusiasme inversor està concentrant una part cada cop més gran de les expectatives de creixement en aquesta tecnologia. Però si aquestes expectatives no es compleixen, les conseqüències podrien ser importants.

Les inversions finançades amb deute són una de les principals preocupacions. Georgieva ha posat el focus en el risc de finançar projectes tecnològics amb préstecs a molt llarg termini, encara que els actius puguin quedar obsolets en pocs anys. També ha alertat de les inversions circulars entre empreses, en què unes financen altres dins del mateix ecosistema. Perquè si el sector pateix una correcció, l'impacte serà més gran.

L'advertiment es produeix en un context d'endeutament públic elevat. Georgieva ha recordat que el deute mundial s'aproxima al 100% del producte interior brut (PIB), una situació que s'està agreujant per la pujada de tipus d'interès i la persistència de la inflació.

La directora de l'FMI ha criticat que molts governs hagin recorregut a l'endeutament per respondre a crisis com la pandèmia o la guerra d'Ucraïna, però no hagin aprofitat els períodes posteriors per reconstruir les seves reserves pressupostàries. Ha descrit aquesta evolució com una escala en la qual cada nou xoc afegeix un esglaó de deute.

I en aquest context, Georgieva, que no ha anunciat una crisi econòmica imminent, sí que ha advertit que la combinació de deute elevada, tipus d'interès alts i riscos financers associats a la IA pot augmentar la vulnerabilitat de l'economia mundial. L'FMI disposa de recursos per valor d'un bilió de dòlars, però la directora de l'FMI creu que les grans economies han d'ordenar els seus comptes i evitar dependre d'un eventual rescat.

"El creixement ens pot treure d'aquest forat del deute, però no per si sol", ha afirmat. A parer seu, també cal disciplina fiscal, una millor gestió de la despesa pública i reformes que permetin augmentar la productivitat.

Pablo Hernández de Cos puja el to

També aquest dimarts, Pablo Hernández de Cos, actual director general del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), exgovernador del Banc d'Espanya i un dels noms que sonen per succeir Christine Lagarde al capdavant del BCE, ha alertat dels riscos econòmics i financers de l'auge de la intel·ligència artificial durant aquesta Conferència Internacional.

Hernández de Cos ha destacat el potencial de la IA per impulsar la productivitat i el creixement, però ha advertit que la carrera inversora de les grans tecnològiques, finançada cada cop més mitjançant deute i crèdit privat, en lloc dels seus propis beneficis, pot generar sobrevaloracions i desembocar en una correcció amb efectes sobre tota l'economia.

Recordava que les cinc companyies tecnològiques més grans preveuen gastar conjuntament al voltant d'un bilió de dòlars entre el 2025 i el 2026. I les estimacions del sector apunten que la inversió mundial en intel·ligència artificial podria passar d'uns 500.000 milions de dòlars actuals a entre tres i quatre bilions el 2030. Tot i això, bona part d'aquesta inversió no s'està finançant amb els beneficis de les companyies, sinó recorrent al deute i al crèdit privat.

També ha assenyalat els riscos per a l'ocupació, el consum i l'estabilitat financera, així com la incertesa més gran que introdueix per als bancs centrals.

El director general del BPI ha deixat clar que no considera que el desenllaç sigui una crisi, però ha insistit que la magnitud de les inversions i la dependència del finançament extern conviden a ser prudents.