La Comissió Europea (CE) va proposar aquest dimarts d'introduir penalitzacions automàtiques per a les entitats públiques i privades que tardin més de 30 dies a pagar una factura emesa per una pime, així com permetre que aquestes empreses tributin conforme a les normes del seu país d'origen encara que operin a diversos països de la Unió Europea (UE). Ambdues iniciatives formen part d'un paquet de mesures que busca alleujar alguns dels principals problemes a què s'enfronten les pimes, entre els quals destaquen el retard en cobrar les seves factures, l'excessiva càrrega administrativa o l'accés a finançament. El president de la patronal de pimes Pimec, Antonio Cañete, va avançar aquesta proposta en una recent entrevista a ON ECONOMIA.
La CE proposa, en primer lloc, una nova regulació per aturar el retard en els pagaments a pimes, ja que actualment només un 40% de les factures s'abonen a temps, segons l'anàlisi de Brussel·les, que apunta que les administracions públiques i les grans empreses són els pitjors pagadors. "Un quart de les fallides de pimes tenen el seu origen en retards de pagament, que de vegades arriben a 100 o 120 dies", va destacar en roda de premsa el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton. La proposta preveu mantenir el termini actual de 30 dies per abonar una factura, però eliminant les excepcions que ara permeten ampliar-lo per a certes entitats públiques, com els hospitals, o si es negocia entre companyies un altre termini que no sigui "extremadament injust", un terme gens clar que ha generat molts litigis, informa Efe.
"S'introdueix un termini vinculant, no hi haurà excepcions ni discussió sobre el que és just i injust: serà per a totes les transaccions comercials un màxim de 30 dies", apunten sobre un reglament que substituiria la directiva vigent. Aquest preveu a més introduir el dret automàtic a reclamar interessos per demora i una penalització de 50 euros quan no es respecti aquell termini, la qual cosa facilitarà que les pimes obtinguin unes compensacions a què moltes vegades renuncien pel cost de reclamar-les davant dels tribunals o el perjudici que pugui generar a les seves relacions comercials.
Contractes públiques
Brussel·les proposa així mateix que els contractistes principals d'una licitació pública hagin de demostrar que van pagar a temps les pimes subcontractades, ja que han detectat que moltes vegades només abonen les factures una vegada conclosa l'obra; i que els Estats creïn agències que s'encarreguin d'aplicar aquestes normes i puguin fins i tot investigar per iniciativa pròpia. D'altra banda, la CE planteja mesures per facilitar que les pimes que operen a diversos països paguin els seus impostos en tots ells sense haver de torejar amb diverses administracions tributàries, el que reduiria en un 32% els costos d'administració i permetria estalviar 34.000 milions d'euros anuals, segons els seus càlculs.
El pla preveu que les pimes calculin la seva base imposable conforme a les normes del país on tenen la seva seu i presentin una única declaració d'impostos en aquest Estat. Aquest país d'origen hauria després d'aplicar el tipus impositiu dels països on tingui establiments la pime en funció de l'activitat que hagi realitzat en cada un, recaptar els impostos i transferir l'import corresponent a les respectives hisendes nacionals. "És un petit desafiament en matèria de coordinació per a les administracions tributàries, però estem equipats (...) i per a les pimes és una gran simplificació", apunten fonts europees.
Aquest sistema seria opcional, només podrien adherir-se a ell les pimes independents -que no formin part d'un grup- i contempla mesurades per evitar que s'aprofitin d'establir-se en països amb impostos més baixos. Només podrien acollir-se al mateix les empreses que tinguin residència fiscal en un país des de fa més de dos anys i quan el seu benefici a l'exterior no superi el doble del que generen al país de residència. El sistema s'aplicaria un màxim de cinc anys prorrogables. Per entrar en vigor, les propostes han de ser aprovades pel Parlament Europeu i els governs de la UE, en el cas d'aquesta última, per unanimitat.
Impostos de les multinacionals
D'altra banda, la Comissió Europea va presentar aquest dimarts una nova proposta perquè els estats membres segueixin les mateixes regles per calcular els impostos que han de pagar les multinacionals, el tercer intent en els últims dotze anys per introduir una legislació que compta amb el rebuig de diversos socis del bloc. En aquesta ocasió, Brussel·les intenta salvar l'oposició de socis com Irlanda o Luxemburg amb una versió diluïda en la qual renuncia a repartir els beneficis totals d'un grup empresarial que hagin de ser gravats entre els diferents països en qui l'empresa ha tingut activitat.
Al seu lloc, planteja un sistema que agrega els beneficis imposables de cada filial i calcula els impostos a pagar a cada país en funció del registre històric dels últims tres anys, que a la pràctica significa que cada multinacional continuarà pagant a cada país el que va tributar en exercicis anteriors. A més, en lloc de ressaltar la lluita contra l'evasió fiscal, com feien els esborranys legislatius anteriors, el nou enfocament posa l'accent en la reducció dels costos administratius que suposarà per a les empreses el nou marc, que ha estat batejat com a BEFIT per oblidar les sigles antigues: BICCIS, de base comuna i consolidada de l'impost de societats.
"Hi ha hagut intents anteriors en el passat, però soc optimista i crec que aquesta proposta té moltes més possibilitats d'èxit", va afirmar en una roda de premsa el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, qui va defensar també que la normativa segueix la línia dels acords en l'OCDE. El nou marc s'aplicaria a partir de 2028 de forma obligatòria a unes 4.000 empreses amb uns ingressos anuals superiors a 750 milions d'euros, encara que podran seguir les seves disposicions de forma voluntària també les societats que no arribin a l'esmentat llindar.
El text legislatiu no modifica els tipus impositius nacionals (que varien des del 31,5% de Portugal fins al 9% d'Hongria, passant pel 25% d'Espanya), sinó que planteja harmonitzar el càlcul de la base imposable perquè cada país apliqui després el tipus que ha establert dins de les seves competències. El punt de partida serà el resultat fiscal preliminar de cada empresa que formi part d'un grup obtingut a través d'estàndards de comptabilitat financera acceptats en la legislació europea, com són GAAP i IFRS.