Les polítiques públiques de redistribució a través d'impostos i prestacions van permetre reduir en un 35% la desigualtat en la distribució de la renda entre les llars espanyoles el 2021, una xifra que torna als nivells previs a la pandèmia després del repunt de 2020. D'acord amb les dades de l'Observatori sobre el repartiment dels impostos i les prestacions entre les llars espanyoles publicat aquest dilluns per Fedea, la major part d'aquesta redistribució es va produir a través de les prestacions monetàries, sobretot les pensions, i la resta, a través de prestacions en espècie com la sanitat i els impostos.

D'aquesta anàlisi es desprèn també que el 60% de les llars de menor renda va ser beneficiari net de la intervenció pública, mentre que el 40% de més renda va ser contribuent net, amb més intensitat en els dos extrems.

L'estudi del think tank d'economistes Fedea mostra una recuperació de la situació prèvia a la pandèmia el 2021, amb un augment de la renda de mercat del 14,6%, sobretot pel gran increment en les rendes de capital (del 73,2%) després d'un 2020 marcat pel confinament. El 2021, les prestacions públiques es van reduir en un 3,1% a causa de la menor despesa en atur, però les prestacions per assistència social es van disparar un 40% a causa de la posada en marxa de l'ingrés mínim vital.

Aquell any, la renda disponible (després d'impostos) va augmentar en un 11,13%, però va ser més desigual que en anys anteriors. L'IRPF es va mantenir com l'impost que més va contribuir a la redistribució de renda, malgrat que va ser inferior al d'altres exercicis, i només l'impost de societats va incrementar el seu efecte redistributiu.

Les prestacions en espècie van augmentar un 4,8% sobretot gràcies a l'educació, la qual cosa va elevar la renda disponible estesa (suma de renda disponible i prestacions en espècie) en un 9,9% respecte a 2020.

Altres estudis

D'altra banda, Fedea va sol·licitar el gener passat que es modifiqui la llei per assegurar una transparència més gran a l'aportació del País Basc i de la Comunitat Foral de Navarra a les despeses de l'Estat i la solidaritat interterritorial durant la presentació d'un document, amb propostes que serveixi al debat de la reforma del finançament autonòmic. Àngel de la Fuente, director de Fedea i autor de la proposta, va acusar de manca de transparència a la quota navarresa i basca, ja que es publica "mitja pàgina en el BOE", comunicant l'aportació de les dues comunitats a l'Estat; però va criticar que no s'especifica com es fan els càlculs tal com exigeix la llei.

En un altre estudi del gener passat, Fedea va proposar limitar a 12 mesos la prestació per atur però elevar la seva quantia. Després d'analitzar la reforma del subsidi d'atur aprovada pel govern central, els experts de Fedea són partidaris d'anar un pas més enllà i articular un sistema "més coherent", amb una prestació contributiva més elevada però limitada a 12 mesos en lloc dels 18 actuals. La prestació s'encadenaria amb un subsidi d'atur per un període màxim de 18 mesos i, en cas de mantenir-se la persona en atur, passaria a percebre l'Ingrés Mínim Vital (IMV).