El producte interior brut (PIB) de la zona euro va evitar finalment l'entrada en recessió tècnica, que implica dos trimestres consecutius de caiguda de l'activitat, després que en el quart trimestre de 2023 l'economia s'estanqués, després de la contracció del 0,1% dels tres mesos anteriors, segons ha confirmat aquest divendres Eurostat. Així mateix, en el conjunt de la Unió Europea, l'activitat també va registrar un estancament en el quart trimestre de l'any passat, en línia amb la paràlisi de l'activitat en els tres mesos anteriors.

En comparació amb el quart trimestre de 2022, el PIB de la zona euro va créixer un 0,1% interanual, mentre que el dels Vint-i-set va avançar un 0,2%. En el quart trimestre de l'any, la despesa en consum final de les llars va augmentar un 0,1% en la zona euro i un 0,2% a la UE, després del 0,3% en ambdues regions en el tercer trimestre, mentre que la despesa pública en consum final va augmentar un 0,6% a l'eurozona i un 0,3% a la UE, davant el 0,6% de les dues en el trimestre precedent. Del seu costat, la formació bruta de capital fix va augmentar un 1% en la zona euro i un 0,8% a la UE, després d'haver-se estancat en els tres mesos anteriors a l'eurozona i créixer un 0,% en el conjunt de la UE.

En el quart trimestre de 2023, les exportacions es van mantenir estables en la zona euro, després de caure un 1,2% en el tercer trimestre, i van augmentar un 0,8% a la UE, després de baixar un 1,1% entre juliol i setembre. Al seu torn, les importacions van augmentar un 0,6% en la zona euro i un 1,2% a la UE, després del -1,4% i el -1,6% del trimestre anterior, respectivament.

Creixement per països

Entre els països de la UE, el ritme de creixement més gran en el quart trimestre respecte dels tres mesos anteriors va correspondre a Dinamarca (2%), seguida de Croàcia (+1,3%) i Eslovènia (+1,1%), mentre que els descensos més importants es van observar a Irlanda (-3,4%), seguida d'Estònia i Finlàndia (ambdues -0,7%).

En el cas de les grans economies de la UE, Alemanya va registrar una contracció del 0,3% en el quart trimestre, després d'estancar-se entre juliol i setembre, mentre França amb prou feines va créixer un 0,1%, després de la paràlisi del tercer trimestre, i Itàlia va mantenir la seva expansió del 0,2%. D'aquesta manera, Espanya, amb una expansió del 0,6% des del 0,4%, va tornar a ser la gran economia amb millor evolució dels Vint-i-set. Fora d'Europa, a l'altre costat de l'Atlàntic, el PIB dels Estats Units va registrar en el quart trimestre de l'any una expansió del 0,8%, moderant-se quatre dècimes respecte del creixement de l'1,2% del tercer trimestre.

Menys creixement el 2023

Segons l'última estimació del creixement anual per a 2023, el PIB de la zona euro i del conjunt de la UE va augmentar un 0,4%, quan el 2022 havia crescut un 3,4% a les dues regions. D'aquesta manera, Eurostat ha revisat una dècima a la baixa la seva estimació de creixement del PIB per a la zona euro i la UE en el conjunt de 2023, i en el cas de l'eurozona també ha retallat una dècima l'expansió mitjana de 2022, fins al 3,4%.

En el cas de les grans economies de la zona euro, Espanya va destacar amb un creixement mitjana el 2023 del 2,5%, mentre que l'economia de França es va expandir un 0,9% i la d'Itàlia un 0,7%. En el cas d'Alemanya, el PIB de l'economia més gran d'Europa va registrar una contracció del 0,3%. En el conjunt de 2023, els Estats Units van registrar un creixement del 2,5%, sis dècimes per sobre de l'expansió de l'1,9% el 2022, malgrat l'enduriment de la política monetària per part de la Reserva Federal (Fed).

Del seu costat, el PIB del Regne Unit va augmentar un 0,1% de mitjana durant 2023, després d'un creixement del 4,3% el 2022. En el cas de la Xina, el PIB es va expandir un 5,2% en el conjunt 2023, accelerant-se substancialment respecte del creixement del 3% el 2022, quan la segona economia mundial més gran es va veure frenada per les mesures implementades per contenir la Covid-19.