La Comissió Europea ha decidit intensificar la pressió sobre Espanya per l'aplicació de les regles comunitàries en matèria d'eficiència energètica. Brussel·les ha enviat un dictamen al govern espanyol, un pas que equival a la segona fase d'un expedient d'infracció i que obre la porta a un eventual recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea si no es corregeix la situació dins del termini establert de dos mesos. En cas que Espanya no completi la incorporació de la normativa a la seva legislació en aquest període, Brussel·les podrà decidir portar el cas davant el TJUE i sol·licitar la imposició de sancions econòmiques contra l'Estat. Aquestes sancions, en cas de produir-se, podrien consistir en una suma fixa i en una multa coercitiva per cada dia de retard en el compliment de les obligacions comunitàries.
El cas espanyol no és un fenomen aïllat. La Comissió manté obert el mateix expedient contra Grècia, Itàlia i Malta, països que també han incomplert el termini per traslladar plenament la directiva a les seves legislacions. El termini general va expirar l'11 d'octubre de 2025, tot i que algunes disposicions concretes tenien dates límit diferents. Abans d'arribar a aquesta fase, Brussel·les ja havia enviat cartes d'emplaçament a 26 Estats membre per no haver incorporat plenament la directiva. Aquestes cartes són el primer pas del procediment d'infracció i tenen com a objectiu donar al país afectat l'oportunitat d'explicar la seva situació i de corregir les mancances detectades.
Un cop examinades les mesures adoptades i les explicacions remeses per les autoritats de cada Estat, la Comissió va concloure que Espanya, Grècia, Itàlia i Malta continuaven sense completar la transposició. Per aquest motiu, va enviar als quatre governs sengles dictàmens motivats en què identifica les disposicions que considera encara pendents. El fet que els quatre països hagin rebut els requisits alhora indica que la Comissió vol aplicar un criteri uniforme i evitar diferències de tracte entre Estats que es troben en una situació similar.
Què conté la normativa europea
La normativa objecte de l'expedient no es limita a un aspecte concret de la política energètica. La directiva fixa objectius per reduir el consum energètic i augmentar l'estalvi, i també preveu mesures per fer front a la pobresa energètica i per millorar l'eficiència de les administracions i dels edificis públics. Es tracta, per tant, d'un text amb un abast ampli, que afecta tant el sector privat com el sector públic i que té implicacions directes sobre les polítiques que els Estats membre han de desplegar en els pròxims anys. Els objectius que estableix la directiva requereixen una adaptació normativa que vagi més enllà de la simple transposició formal. Els països han de crear mecanismes de control, establir eines de mesura i disposar dels recursos necessaris perquè els objectius es puguin complir de manera efectiva. Aquesta complexitat explica, en part, per què alguns Estats han tingut dificultats per completar la transposició dins del termini previst.
El procediment que ha portat a aquest dictamen motivat segueix una seqüència regulada pel dret comunitari. El primer pas és la carta d'emplaçament, en què la Comissió comunica al país afectat la seva preocupació i li demana informació sobre les mesures adoptades. Si la resposta no és satisfactòria, l'executiu comunitari pot enviar un dictamen motivat, que és la fase en què es troba ara Espanya. El dictamen motivat estableix un termini perquè el país corregeixi la situació.
En aquest cas, el termini és de dos mesos. Si el país no compleix dins d'aquest període, la Comissió pot decidir portar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En aquesta instància, el tribunal pot imposar sancions econòmiques, que tenen com a objectiu pressionar el país perquè compleixi les seves obligacions comunitàries. Aquest procediment és habitual en l'àmbit comunitari i s'aplica a qualsevol incompliment del dret de la Unió. La seva funció és garantir que les normes aprovades per les institucions europees s'apliquin de manera uniforme a tots els Estats membre i que no hi hagi països que quedin al marge del compliment de les obligacions comunes.