La gran majoria dels conductors que utilitzen habitualment les autopistes de peatge a l'Estat ho fan perquè les perceben com l'alternativa més ràpida per als seus desplaçaments. Així es desprèn d'un estudi impulsat per la Universidad Politécnica de Madrid i la Fundació Abertis que ha analitzat les preferències i els hàbits de conducció dels usuaris d'aquestes infraestructures. Segons les dades recollides, el 81% dels enquestats situa la velocitat i la conveniència al capdavant dels factors que influeixen en la seva decisió de pagar peatge. L'informe es va presentar en el marc de la cerimònia de lliurament del Premi Càtedres Abertis Espanya 2026, una jornada que va reunir experts del sector per a debatre sobre innovació, digitalització i els reptes de futur de les xarxes viàries. La mostra, formada per 1.667 entrevistes a conductors que circulen habitualment per vies de peatge, ofereix un retrat detallat de les preferències i les demandes d'un col·lectiu que cada any genera milions de trajectes per la xarxa d'autopistes estatals.
Entre els arguments que citen els conductors per a justificar la seva elecció, l'estalvi de temps apareix en primer lloc, esmentat pel 63% dels enquestats. Aquest factor dobla en importància la comoditat durant el trajecte, que només és destacada pel 45% dels participants. El tercer lloc del rànquing l'ocupa la fiabilitat per a arribar a l'hora al destí, un aspecte que preocupa tres de cada deu conductors consultats. Aquestes xifres posen de manifest que l'usuari mitjà d'una autopista de peatge està disposat a pagar un preu més elevat pel bitllet a canvi d'una reducció substancial dels temps de viatge. La certesa de no trobar-se amb retencions imprevistes o amb desviaments que allarguin el recorregut és un valor que els conductors aprecien cada cop més, especialment en trajectes de llarga distància o en desplaçaments per feina.
Qualitat i seguretat: les autopistes de peatge surten molt ben parades
L'estudi no només indaga en els motius de l'elecció, sinó que també compara la percepció que tenen els usuaris de les autopistes de peatge respecte a les carreteres convencionals sense peatge. En pràcticament tots els indicadors de qualitat i seguretat, les vies de pagament obtenen una valoració molt superior. El 77% dels enquestats considera que l'estat del ferm és millor a les autopistes de peatge, mentre que el 70% creu que estan més ben mantingudes. Pel que fa a la fluïdesa de la circulació, el 68% dels conductors percep menys congestió a les vies de peatge que a les gratuïtes. I pel que fa a la sensació de seguretat, el 67% assegura sentir-se més protegit quan circula per una autopista de peatge. Aquest conjunt de percepcions expliquen per què, malgrat el cost addicional, una àmplia majoria d'usuaris opta per pagar quan ha de fer un trajecte llarg o important.
Un dels apartats de l'estudi que ha despertat més interès entre els experts és el relatiu a les demandes tecnològiques dels usuaris. Les xifres mostren un clar anhel de més digitalització dels serveis associats a les autopistes. El 85% dels conductors reclama rebre informació en temps real sobre accidents, incidències o obres directament al vehicle, una funcionalitat que encara no està generalitzada a totes les vies. D'altra banda, el 75% dels enquestats aposta per estendre els sistemes de pagament sense barreres a tots els vehicles, una tecnologia que ja funciona en algunes autopistes, però que encara no s'ha universalitzat. Aquesta demanda de fluïdificació del pas pels peatges és coherent amb una altra de les dades de l'informe: actualment només el 21% dels usuaris utilitza dispositius electrònics per a abonar el peatge, però el 74% afirma que faria servir més les autopistes si disposés d'un aparell gratuït d'aquest tipus.
La penetració de la tecnologia mòbil en els hàbits de conducció és un altre dels fenòmens que reflecteix l'estudi. Set de cada deu conductors fan servir aplicacions per a planificar els seus viatges, una xifra que evidencia el canvi de comportament que ha suposat la generalització dels telèfons intel·ligents. Les aplicacions de navegació i trànsit s'han convertit en una eina indispensable per a evitar congestions, conèixer el temps estimat d'arribada i comparar rutes alternatives, incloses les de peatge. L'ús habitual d'aquestes aplicacions, a més, ha contribuït a fer més transparent la decisió de pagar peatge. Els conductors poden calcular amb precisió l'estalvi de temps que obtindran si trien l'autopista de pagament en lloc de la via gratuïta, la qual cosa ha incrementat la disposició a pagar en aquells trajectes on el benefici temporal és substancial.
Carrils reversibles i límits variables
En l'àmbit de la gestió del trànsit, l'estudi revela un ampli suport a mesures que fins fa pocs anys eren considerades experimentals. El 69% dels enquestats valora positivament la utilització de carrils reversibles, aquells que canvien de direcció en funció de les hores punta, com una eina eficaç per a reduir els embussos. D'altra banda, el 66% dona suport a una implantació de límits de velocitat variables, ajustats segons les condicions del trànsit o meteorològiques. Aquestes mesures, que ja s'apliquen en algunes autopistes europees, permeten optimitzar la capacitat de la via en cada moment i reduir el risc d'accidents en condicions adverses. El suport majoritari que reben entre els usuaris espanyols obre la porta a una extensió d'aquestes pràctiques a la xarxa de peatge estatal en els pròxims anys.
La sensibilitat mediambiental també es fa palesa en les respostes dels conductors. Set de cada deu enquestats dona suport a l'establiment de descomptes per a aquells vehicles que circulin amb més de dos ocupants, una mesura que fomenta la reducció del nombre de cotxes a la carretera. A més, el 59% defensa que els vehicles menys contaminants haurien de pagar un peatge reduït, com a incentiu per a accelerar la transició cap a una mobilitat més neta. Aquestes dades indiquen que els usuaris d'autopistes no només valoren la rapidesa i la seguretat, sinó que també estan disposats a assumir compromisos ambientals si van acompanyats d'avantatges econòmics. La combinació de polítiques de preus amb objectius mediambientals és, segons els experts, una de les línies de futur més prometedores per a la gestió d'infraestructures viàries.