L'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya va ser l'any 2023 del 48,8% de la inversió planejada, la quarta pitjor xifra en els darrers 20 anys, segons ha desvelat aquest dilluns el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), en la presentació de la seva Memòria anual, amb dades oficials consolidades. El nou president d'aquest òrgan consultiu, Ciriaco Hidialgo, ha dit que és un nivell "absolutament denunciable" i ha demanat que "si aquesta ineficiència no es corregeix per les estructures de l'estat, que passin els recursos a la Generalitat". 

Especialment preocupant van ser les baixes execucions en ports (30%) i ferrocarrils (42,6%), en un context en el qual creix l'ús de tots els transports públics. Això s’ha donat en un context en què els desplaçaments en mode ferroviari han crescut l’any 2024 (metro +6,5%, FGC +7,3%, tramvia +13,2%), però Rodalies ha perdut usuaris (-1,8%) i encara hi ha zones amb cobertura insuficient. L'execució en transports del 2024, però, no està encara disponible. 

D’altra banda, el 2023 les mercaderies transportades per ferrocarril van caure un 18,7%. El CTESC destaca que la connexió entre ports i ferrocarril és limitada, i recomana desenvolupar terminals intermodals, millorar els accessos ferroviaris als ports i fomentar el transport combinat carretera-ferrocarril-port. 

En matèria de transport, el CTESC recomana "ampliar la xarxa de transport públic fora de l’àrea metropolitana, millorar la freqüència, fiabilitat i puntualitat, i garantir tarifes assequibles i integrades". "Cal consolidar les bonificacions i millorar la intermodalitat urbana i interurbana, així com millorar la mobilitat a través del transport públic i l’accessibilitat amb modus actius als polígons d’activitat econòmica", afegeixen.

El CTESC recomana, per millorar aquesta manca d'execució, "establir mecanismes de planificació realista, execució calendaritzada i control parlamentari per garantir que les inversions anunciades es materialitzen". El passat mes d'abril, es va donar a conèixer que durant el primer semestre de l'any 2024 tan sols s'havien executat un 20% dels pressupostos de l'estat, per la qual cosa el tancament de l'any passat pot haver sigut d'un nivell similar al de 2023.  

La memòria, que ha comptat amb la presentació del conseller d'Empresa Miquel Sàmper, ha fet valdre les bones xifres macroeconòmiques de 2024, amb un creixement econòmic a Catalunya del 3,6%, per sobre de gairebé totes les regions europees. S'ha fet, a més, incrementant al mateix temps la productivitat (un 1,4%) i l'ocupació (un 2,2%), de forma que h sigut un bon any en termes "econòmics i socials", ha destacat Sàmper. "Quan marxi de conseller, ho faré content si hi ha més ocupació que quan vaig arribar. A més de generar riquesa, cal compartir-la i no hi ha més indicador d'arribar al màxim número de persones que l'augment de l'ocupació", ha dit el conseller. El consum de les llars ha augmentat el 3,5% i la inversió un 3,2%. 

Malgrat els signes positius de l'economia, el CTESC ha apuntat que el risc de pobresa o exclusió social de menors de 18 anys continua "en nivells molts elevats", del 34,7%, i ha apuntat que l'habitatge és "un forat negre" de l'economia, en paraules del mateix Hidalgo. Tot i que el preu mitjà dels contractes de lloguer ha reduït el seu crexiement després de la regulació dels lloguers i va pujar un 1,1% el 2024 fins als 844 euros, els lloguers de temporada s'han disparat un 44,9% en el mateix període i han caigut un 10,8% els nous contractes de lloguer de llarga durada. Un 8,4% de la població dedica més del 40% dels ingressos al cost de l'habitatge, una xifra que es dispara al 31,5% entre la població en risc de pobresa, de forma que el cost de l'habitatge es converteix en un element essencial per a aquest risc de privació material. 

El CTESC ha assenyalat també la manca d'habitatge social, que és només l'1,27% dels existents. I tot i que ha valorat "positivament" la voluntat del Govern de construir-ne 50.000 fins al 2030, però ha assenyalat que ha de ser complementari al Pla territorial sectorial per tal que s'arribi al 9% del parc de lloguer social. Altres mesures com un model d'urbanisme "de més densitat" i un model "de concessions" al sector privat han d'accelerar aquest creixement. 

Pel que fa al mercat de treball, el CTESC ha valorat la reforma laboral com una mesura "positiva" que ha fet que augmentin els treballadors indefinits i els assalariats amb contractes temporals caiguin un 10% des del 2021, però ha alertat que ha crescut l'ocupació a temps parcial un 15,1% fins a representar ja un 13,5% del total de treballadors, la majoria "no volguda", i que els fixos discontinus poden també mostrar una externalitat negativa d'aquest nou marc normatiu.