Les oficines d'estrangeria no estan preparades per rebre l'allau d'expedients que els pot suposar la regularització massiva de 500.000 immigrants anunciada pel govern espanyol aquesta setmana. Així ho denuncien des de Comissions Obreres els treballadors, que denuncien que tenen una plantilla pràcticament igual que l'any 2006 i que tenen 700 vacants a tota Espanya, amb només 1.800 treballadors treballant de les 2.500 places disponibles. Per afrontar la regularització massiva, encara els caldrien 600 més. 

"Per primer cop, aquest any s'han sumat 400 places, però no totes s'han cobert amb personal", explica César José Pérez, delegat de la secció sindical de l'administració general de l'estat de Comissions Obreres. Els baixos salaris d'entrada, de 1.400 euros, "combinats amb el preu de l'habitatge", fan que la taxa de vacants sigui molt elevada a ciutats com Barcelona, Girona, Palma o Madrid, on a més hi ha un elevat nombre d'expedients. Girona, amb un 38% de vacants i Barcelona, amb un 26% d'uns 150 treballadors, són de les oficines més saturades. 

La ministra de Treball va demanar un reforç del personal d'estrangeria en cas que hi hagués la regularització i els sindicats ho veuen urgent. "Necessitem veure quin és el procediment i si ve acompanyat de mesures econòmiques"; diu Pérez, que té uns càlculs que situen els migrants que accediran a la regularització per sobre dels 500.000 que estima el govern. Si es mira a casos anteriors com els de 2005, el tràmit de regularització es va poder demanar a oficines de seguretat social, "però després la resolució l'havia de fer estrangeria", recorda. 

"Tenim moltíssima càrrega de treball, els terminis mitjans d'espera per resoldre un tràmit són de 40 dies hàbils, que són dos mesos. Hi ha tràmits que duren fins a 9 mesos i d'altres que es resolen en 14 dies", explica Pérez, que aclareix que encara no s'ha resolt el problema de la revenda de cites prèvies que a més col·lapsa les esperes a la plana web. "A ciutats com Barcelona, la solució ha sigut eliminar la cita prèvia i obligar la persona a anar presencialment, però en molts llocs continua passant", explica Pérez. "Si ja no som capaços de donar resposta a la feina d'ara, menys ho serem amb aquesta suma extra", alerta. 

El representant dels treballadors fa el càlcul dels 600 treballadors que falten a partir del milió i mig d'expedients que resolen en total les oficines cada any. "Si hi sumem 500.000, això implica una necessitat d'almenys un terç dels treballadors"; diu. Caldria, a més, completar les vacants de les places ja existents que no es cobreixen perquè "a altres departaments de l'administració es cobra més i hi ha menys gruix de feina". 

Tot i que ara la situació extraordinària podria resoldre's amb interins com s'ha fet en altres processos extraordinaris, Pérez alerta que "tindrem un problema ara i un altre d'aquí a un any". "Tots els que demanin ara la regularització hauran de renovar l'any que ve. Per tant, necessitem un pla de contingència ara per suportar l'allau de feina i després un pla seriós a curt termini", completa. 

La regularització beneficiarà aquelles persones que acreditin estar a Espanya abans del 31 de desembre de 2025, sense antecedents penals rellevants i que no hagin sortit del país en els cinc mesos previs al moment de la sol·licitud. També beneficiarà els demandants d'asil o protecció internacional que ho han demanat abans del desembre de 2025 i les famílies amb menors. 

El procediment, va explicar la ministra Elma Saiz, es farà amb un reial decret a través d'una modificació de l'actual reglament d'estrangeria. El text ha d'estar aprovat a principis d'abril i les sol·licituds es poden presentar fins al 30 de juny de 2026. Des del moment de presentar la sol·licitud, l'administració tindrà 15 dies hàbils per admetre-la a tràmit i la resolució no podrà ser superior a tres mesos. L'autorització inicial tindrà una vigència d'un any i el permís donarà dret a treballar en l'immediat moment que es rebi en qualsevol territori de l'Estat i sector.