Més de 700.000 persones a Espanya no disposen d'accés presencial a serveis bancaris, ni sucursals per realitzar gestions ni caixers per retirar diners. La xifra equival a l'1,5% total de la població a tancament de 2021, persones que es concentren fonamentalment en zones rurals o municipis d'interior escassament poblats. Malgrat les mesurades posades en marxa després de la crisi financera de 2008, com les oficines mòbils o les subvencions públiques per instal·lar caixers en dependències municipals, el Banc d'Espanya xifra en 3.389 la quantitat de municipis que cartografien el mapa de l'exclusió financera a Espanya.

A més, en els últims temps s'ha posat de manifest que el risc d'exclusió financera no depèn no només del lloc de residència, sinó també de les capacitats digitals de la població i la seva adaptació a la banca online. La població de més edat és la més vulnerable i, per tant, la que més necessita poder accedir a efectiu i realitzar gestions presencials en tenir menors capacitats digitals.

Per tractar de resoldre aquesta mancança, el Banc d'Espanya treballa amb les entitats financeres per al possible llançament de programes pilot a Espanya per avaluar l'efectivitat de mesures alternatives d'accés a serveis bancaris presencials en l'àmbit rural com les que s'han posat en marxa al Regne Unit, un dels països pioners a Europa juntament amb Suècia i els Països Baixos en la lluita contra l'exclusió financera.

L'objectiu, segons explica l'entitat que dirigeix Pablo Fernández de Cos en una publicació monogràfica recent, l'objectiu és anar més enllà de les mesures que s'han compromès a adoptar les principals patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC, per garantir la inclusió financera en entorns rurals i l'accessibilitat de les persones grans amb millor atenció presencial en oficines, ampliació d'horaris o establint canals prioritaris per a aquesta població.

El programa pilot del Regne Unit en què s'inspira el Banc d'Espanya i les entitats financeres és una iniciativa independent recolzada pels principals bancs, associacions de consumidors i associacions que representen a petits comerços del país. Batejat com Community Access to Cash, es va posar en marxa el desembre de 2020 per un període d'onze mesos, però algunes mesures s'han demostrat tan efectives que es mantenen actualment.

Oficines multimarca

Les proves pilot es van basar en una àmplia gamma de solucions en diferents ubicacions, inclosos els nous bank hubs que presten serveis bancaris bàsics en oficines compartides per diferents entitats. També es van avaluar altres iniciatives com la implantació de cashback en botigues locals, que permet retirar efectiu en realitzar una compra i que compta amb una alta penetració als Països Baixos, Irlanda i Luxemburg, país en el qual els principals bancs han arribat a un acord per no cobrar per retirar efectiu a les persones més grans.

De l'avaluació realitzada al Regne Unit es conclou que les sucursals multimarca cobreixen la major part de necessitats de la clientela. El seu èxit ha permès que es generalitzi aquest model en qui un grup de bancs ofereix operacions bancàries bàsiques en municipis de reduïda mida, en general rurals, en un mateix local, el que els permet aprofitar les economies d'escala inherents al negoci bancari tradicional.

El programa pilot del Regne Unit també ha tingut un impacte important en la població de rendes baixes, en oferir una via d'accés gratuïta a l'efectiu. Al contrari, les proves menys reeixides han estat les solucions més intensives en tecnologia perquè les persones que més utilitzen els diners en efectiu generalment no se senten tan còmodes amb la tecnologia com la resta.

Suècia obliga per llei a instal·lar caixers automàtics

Juntament amb Regne Unit, Suècia i els Països Baixos són els altres països a l'avantguarda en la lluita contra l'exclusió dels col·lectius vulnerables per la digitalització del negoci bancari i el tancament d'oficines. A Suècia, davant del risc de desaparició de l'efectiu, els grans bancs estan obligats per llei des de 2021 a proveir un punt d'accés a l'efectiu en un radi de 25 quilòmetres al 99,7% de la població. Finlàndia i el Regne Unit treballen en una iniciativa legislativa similar.

Fins ara, els caixers automàtics compartits i les oficines de correus són les solucions més esteses als països europeus per garantir l'accés a l'efectiu. Les xarxes de caixers multimarca, que permeten compartir la despesa d'instal·lació i de manteniment dels caixers entre un grup d'entitats per instal·lar-los on la seva rendibilitat no està garantida, estan més implantats en països com Portugal, Finlàndia, els Països Baixos i Suècia, fins i tot des de fa dècades.

Diversos governs europeus han recorregut també al sector privat per col·laborar en la lluita contra aquest problema amb mesures com l'ús de la xarxa nacional d'oficines de correus per oferir determinats serveis financers per la seva vertebració a tot el territori. Un dels millors exemples és el de Poste Italiane, que preveu instal·lar caixers per retirar efectiu a 254 petites localitats en les quals no hi ha una oficina de correus.

Només el 38% dels grans opera online

Segons el Banc d'Espanya, els espanyols majors de 65 anys realitzen aproximadament el 70% dels seus pagaments en comerços físics en efectiu, mentre que el 41,7% acudeixen almenys una vegada al mes a retirar efectiu a la finestreta, davant el 13,3% que s'observa per al conjunt de la població. D'acord amb Eurostat, si bé un 65% de la població espanyola va utilitzar la banca online durant els tres primers mesos de 2021, aquest percentatge es redueix fins al 38 % en el cas de la població amb edats compreses entre els 65 i els 74 anys.