Espanya ha perdut uns 393.000 habitatges disponibles per a lloguer permanent en només set anys. El 2018 hi havia 902.664 anuncis d'habitatges de llarga estada al portal immobiliari Idealista, enfront dels 510.091 registrats el 2025. Això suposa una reducció del 44% en un període en què, a més, la població espanyola ha crescut amb escreix, passant de 46,9 milions a 49,5 milions d'habitants.

El període coincideix pràcticament amb els anys en què Pedro Sánchez ha estat al capdavant del Govern espanyol. Si bé, Sánchez va arribar a La Moncloa el juny de 2018, després de prosperar la moció de censura contra Mariano Rajoy.

La dada reflecteix la magnitud d'un dels principals problemes econòmics i socials més importants d'Espanya: trobar un habitatge, especialment de lloguer, s'ha convertit en un drama per als ciutadans. Hi ha poca oferta, molta demanda i preus disparats.

El Banc d'Espanya fa anys que adverteix que l'oferta residencial estava creixent a un ritme insuficient per absorbir l'augment de la demanda i assenyalava l'existència de dèficits d'habitatge concentrats especialment en determinades zones. A principis d'aquest 2026, l'organisme que dirigeix José Luis Escrivá apuntava, ja que calien 750.000 cases a Espanya per equilibrar el mercat immobiliari.

Catalunya pateix una caiguda de més del 70%

Catalunya ha perdut 124.582 habitatges de lloguer permanent des de 2018, en passar de 174.994 anuncis disponibles a Idealista aquell any a 50.412 el 2025. La caiguda arriba al 71%, una reducció molt més intensa en termes relatius que la registrada a la Comunitat de Madrid, on l'oferta s'ha reduït un 54%, encara que en nombre d'habitatges la pèrdua absoluta és lleugerament superior amb més de 137.000 habitatges.

La caiguda catalana està marcada especialment per Barcelona, que concentra la major part del retrocés. El 2018 hi havia 155.719 habitatges de lloguer anunciats enfront dels 39.568 de 2025. En set anys han desaparegut 116.151 anuncis, la qual cosa suposa una reducció d'aproximadament el 75% de l'oferta.

A escala provincial, la caiguda s'estén també a la resta de Catalunya, tot i que amb una intensitat menor que a Barcelona. Girona passa d'uns 6.500 habitatges de lloguer permanent anunciats el 2018 a al voltant de 3.300 el 2025, pràcticament la meitat; Lleida descendeix d'uns 4.200 a 2.200, mentre que Tarragona passa d'aproximadament 8.500 a 5.200. En conjunt, les quatre províncies catalanes mostren una reducció de l'oferta, tot i que és Barcelona la que concentra el gruix de la caiguda, tant en termes absoluts com percentuals.

A Barcelona capital la caiguda és del 83%

La caiguda resulta encara més acusada quan s'observa Barcelona capital. La ciutat ha passat de comptar amb 113.853 habitatges de lloguer permanent anunciats el 2018 a únicament 19.723 el 2025. Són 94.130 anuncis menys, una caiguda del 83%. És a dir, en set anys la ciutat ha perdut més de vuit de cada deu habitatges que estaven disponibles per a lloguer permanent al portal immobiliari.

Barcelona presenta així una contracció especialment severa dins del mercat català i del conjunt de les grans capitals espanyoles. La ciutat perd 94.130 anuncis, enfront dels 117.558 que perd Madrid capital. En ambdós casos es tracta de reduccions molt importants, però el descens percentual és especialment elevat a Barcelona a causa del menor volum d'oferta que queda el 2025.

Pel que fa a les capitals, el retrocés també és generalitzat a Catalunya. Girona ciutat passa d'uns 1.700 habitatges de lloguer permanent anunciats el 2018 a al voltant de 700 el 2025, mentre que Lleida redueix la seva oferta d'uns 2.800 a aproximadament 1.400 habitatges. A Tarragona, els anuncis passen d'uns 2.100 a una mica més de 1.000. Tot i que les caigudes són importants a les tres capitals, Barcelona destaca clarament per la magnitud de la caiguda.