Espanya és el destí preferit pels jugadors de golf europeus, un esport amb 1,2 milions anuals de viatgers d'altres països, que genera gairebé 13.000 milions d'euros anuals i més de 120.000 llocs de treball de forma directa i indirecta. Aquest segment registra una despesa mitjana més gran que la mitjana (324 euros diaris el 2018, enfront 154 del sector aquell any) i estades més llargues (11,9 dies, per sobre dels 7,4 del turisme en el seu conjunt). És també un turisme molt més desestacionalitzat i potenciador de destins més enllà de les vacances tradicionals.

Segons un estudi d'IE University elaborat per Juan Santaló per a l'Associació Espanyola de Camps de Golf, els turistes estrangers que practiquen aquest esport tenen més de 280.000 habitatges a Espanya, amb una inversió estimada de 42.000 milions d'euros. Dels 4,2 milions de jugadors registrats en Europa, més d'una quarta part venen a Espanya a practicar el seu esport, amb la qual cosa gairebé un 97% dels estrangers procedeixen d'aquest continent. Espanya és, a més, líder en l'organització de tornejos professionals internacionals d'Europa continental. Els golfistes més aficionats a Espanya són els britànics, suecs, alemanys i irlandesos -aquests últims són els de més despesa mitjana diària- i les comunitats més beneficiades són Andalusia, Madrid i Catalunya.

El president de l'Associació de Camps de Golf, Luis Nigorra, ha explicat a EFE que 2018 i 2019 van ser els millors anys del sector. El 2020 va experimentar una fortíssima caiguda dels visitants estrangers i va començar a recuperar-se el 2021, sobretot en el segon semestre, igual que va ocórrer amb el conjunt del turisme internacional a tot el país. El 2022, tot i que encara sense dades completes, es van recuperar els volums de jugadors forans previs a la pandèmia i en el que va de 2023 la tendència continua, la qual cosa ha permès millorar les xifres de facturació, afegeix.

Ocupació de qualitat

Els 1,2 milions de turistes que van arribar a Espanya a jugar a golf el 2018 (últim any per al qual l'informe dona xifres desagregades) van fer 9,4 milions de "green fees" (una partida en un recorregut reglamentari de 18 clots). Aquest segment turístic té un impacte directe en l'economia al voltant de 5.418 milions d'euros anuals (777 milions de facturació dels camps de golf i 4.640 milions de la despesa addicional dels turistes que practiquen aquest esport). Encara que la xifra puja a 12.769 milions si es computen els efectes indirectes i induïts (1.585 milions dels camps i uns altres 11.183 milions de la despesa dels esportistes).

En matèria laboral, l'ocupació generada (amb els efectes indirectes i induïts incorporats) assoleix els 14.276 -indefinits i a temps complet en un 95%- als que els autors de l'estudi sumeixin els més de 107.000 que s'activen per les despeses que realitzen els jugadors en les seves vacances a Espanya. En total, 121.400 llocs de treball. Els pics de més activitat se centren en març-abril i en octubre-novembre, fora de la temporada alta de juliol-agost, que contribueix a desestacionalitzar el perfil del turisme. Les temporades es podrien estendre encara més amb un augment de la connectivitat en el transport, assenyala Nigorra.

El nivell de renda d'aquests jugadors és sensiblement superior a la mitjana: el visitant de renda alta i mitjana-alta representa el 63 % del turisme de golf, gairebé el doble que en el global dels visitants internacionals. Dels 1,2 milions arribats el 2018, gairebé 402.000 eren britànics; 173.000, alemanys, i 275.000, nòrdics. Amb dades de Mastercard sobre l'ús de les targetes dels estrangers que visiten Espanya, l'informe assenyala que els britànics es van deixar 2.807 euros per cada viatge i 248 euros de despesa mitjana diària per persona.

Els suecs van gastar 5.214 euros per persona i viatge i 478 per persona i dia i, en tercer lloc, se situa Alemanya, amb mitjanes de 3.910 euros per persona i viatge i 343 euros diaris. El desemborsament més gran el consignen els irlandesos, tant en l'estada (6.014 euros) com en la despesa diària (584 euros). Per comunitats, dels 777,7 milions que facturen directament els camps, les vendes més grans es van donar a Andalusia (217 milions), Madrid (114 milions) i Catalunya (87,3 milions).

Segones residències

Alhora, el turisme de golf suposa una inversió addicional en habitatge. El valor de la inversió immobiliària en aquest àmbit ascendeix a 41.937 milions d'euros, amb 283.195 habitatges en propietat. A Andalusia tenen casa pròpia 102.439 golfistes estrangers, amb un valor mitjà de l'immoble de 147.242 euros; a València tenen habitatge propi 101.179 jugadors, amb un valor mitjà de 134.087 euros, i Múrcia ocupa la tercera posició, amb 29.051 cases i un valor de 102.283 euros. Amb tot, la mitjana més alta per immoble es dona als dos arxipèlags. Canàries registra 226.450 euros (12.424 propietaris) i Balears se situa en 224.885 euros (22.300 titulars). Els segueix Madrid, amb 198.387 euros per a 1.629 residències.

A Espanya hi ha 393 societats titulars dels camps, que ingressen una mitjana anual d'1,98 milions, amb diferències entre les instal·lacions de titularitat municipal (805.000 euros) i les que són propietat dels socis, on arriba als 3,4 milions. Un "green fee" de 18 clots en temporada alta té un preu mitjà de 90 euros, dels quals els propietaris recullen 5,8 euros de benefici. Un 57,3 % de les societats que gestionen camps de golf no són rendibles degut, segons l'informe, a les elevades despeses fixes i a l'alta fiscalitat que suporten.