El corredor d'hidrogen que unirà a Espanya i França per al transport de gas comptarà amb un sol flux direcció Barcelona-Marsella, és a dir, només s'enviarà gas des de Barcelona i no al revés. El projecte del futur corredor H2MED presentat a la Unió Europea per rebre finançament comunitari està dissenyat així, ja que l'única estació de compressió es troba localitzada a la ciutat comtal, tal com ha assegurat el conseller delegat de Enagás, Arturo Gonzalo Aizpiri.

El primer directiu de la companyia energètica ha explicat en una conferència amb analistes després de la presentació de resultats que estan treballant "optimamente" amb els transportistes i gestors del sistema gasista francès (GRTgaz i Terega). Tot això en un context de debat a França sobre la regulació de l'hidrogen a nivell europeu.

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, es va pronunciar ahir sobre els dubtes del país gal sobre el projecte, assegurant que no corre perill. No obstant això, va reconèixer certes discrepàncies amb França sobre què es considera hidrogen verd. Ho va fer després que la Comissió Europea publiqués fa uns dies dos "actes delegats" que defineixen sota quines condicions aquest pot ser considerat com un combustible renovable.

En concret, el document de Brussel·les obre la porta que l'hidrogen produït a través d'energia nuclear pugui ser considerat verd, com defensa França i uns altres set Estats membres, en contra del que sosté Espanya, que considera que l'únic hidrogen verd és aquell que es produeix amb renovables.

La companyia està treballant "òptimament" amb els seus socis francesos

Segons l'opinió del conseller delegat de Enagás, "és una cosa natural" que a l'hora de negociar acords europeus "es doni encaix a les visions i els interessos de cada país" sobre com atendre les seves necessitats energètiques i el seu full de ruta de descarbonització. "El govern espanyol ha deixat clar que això en res no canvia la visió i les prioritats d'Espanya", ha dit Gonzalo, que ha recalcat que "encara que l'hidrogen nuclear pugui ser baix encàrrec o no, certament, no és renovable".

Una idea en què ha insistit Arturo Gonzalo, partidari que la futura legislació europea sobre l'hidrogen "aclareixi" aquestes matèries, per assolir "majories de consens" i evitar "minories de bloqueig", redundant, al seu torn, en una solidesa "més gran del marc normatiu i regulatori" de la regió.

En qualsevol cas, la companyia està treballant "optimamente" amb els seus "socis dels països veïns", en especial amb els francesos, ha afegit Gonzalo, que ha parlat d'un tub "apte per a un flux bidireccional (...) com es fa sempre en les infraestructures lineals".

Tanmateix, això sí, el material que van presentar el desembre passat a la convocatòria per a Proyectos d'Interès Comú (PCI, per les seves sigles en anglès) per rebre finançament europeu, deixa clar "que l'única estació de compressió és a Barcelona". Per tant, "només contempla un flux en direcció Barcelona a Marsella", ha ressaltat.

Els consumidors no finançaran la infraestructura

Sobre el finançament del H2MED, Gonzalo ha diferenciat entre les infraestructures de la xarxa troncal espanyola d'hidrogen, que requereix una inversió bruta total per a 2030 de 4.670 milions d'euros i els primers eixos dels quals també van ser presentats a la convocatòria PCI, i les interconnexions internacionals. Respecte a les primeres, ha detallat que el Govern contempla una planificació obligatòria posterior a l'actualització del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (Pniec).

Per a les segones, que necessiten d'uns 2.500 milions d'euros d'inversió bruta, preveu diverses vies que van des dels ajuts directes europeus -cobririen entre un 30 i un 50 % del total-, al mecanisme d'assignació transfronterera, quan s'aprovi la directiva comunitària, "perquè els països beneficiaris també participin en el finançament".

De qualsevol manera, "sent una infraestructura per al servei de tercers països, no serà finançada pels consumidors espanyols", ha puntualitzat. Gonzalo aspira a acabar aquest 2023 amb el H2MED i la xarxa troncal espanyola d'hidrogen "en la llista de PCI europeus".