Els creditors afectats pels incompliments dels laudes derivats dels retalls a les energies renovables han assegurat aquest dilluns que han pres possessió efectiva de la seu de l'Institut Cervantes a Utrecht (Països Baixos) i que estan preparant la seva venda en subhasta. Segons han detallat fonts dels fons, representants legals dels creditors s'han personat a l'immoble per a formalitzar els tràmits associats a l'execució decretada pels tribunals neerlandesos. El procés de venda mitjançant subhasta pública ja està en marxa.

Els creditors estimen que el valor de l'immoble s'aproxima als 10 milions d'euros, una xifra derivada de la seva ubicació en una zona de gran valor immobiliari d'Utrecht i de les característiques arquitectòniques i patrimonials de l'edifici. Un cop completada la venda, els nous titulars tindrien la plena disponibilitat de la propietat, segons la normativa aplicable, incloent-hi la facultat d'adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne la possessió efectiva i la utilització conforme als drets reconeguts per les resolucions judicials.

El govern espanyol defensa que l'embargament és il·legal

Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica han subratllat que Espanya ha iniciat un procediment judicial per a obtenir una resolució que obligui el funcionari públic a aixecar l'embargament. El govern al·lega que el laude que s'executa ha estat notificat com a ajuda d'Estat a la Comissió Europea, i que l'executiu neerlandès ha comunicat al funcionari el seu deure d'aturar la venda dels béns. Les mateixes fonts han assenyalat que la col·locació d'un cartell a la porta de l'edifici "no suposa un pas addicional en l'eventual procediment de venda, sinó que sembla destinat a un fi purament periodístic sensacionalista". Des de la perspectiva del ministeri, l'acció dels creditors té un component de pressió mediàtica més que una efectivitat jurídica immediata. L'ambaixada espanyola als Països Baixos ha seguit amb atenció el desenvolupament dels esdeveniments i ha ofert assistència a l'Institut Cervantes per a minimitzar l'impacte de l'ocupació de l'immoble.

Per la seva banda, els creditors han reiterat que sempre han mantingut oberta la via del diàleg, però han recordat que més d'una dècada després dels retalls retroactius a les renovables continuen sense percebre les compensacions reconegudes per tribunals internacionals. Això els ha obligat a recórrer a mesures d'execució patrimonial en diferents jurisdiccions. El conflicte té el seu origen en els canvis regulatoris introduïts pel govern espanyol l'any 2013, que van modificar retroactivament les condicions de retribució de les energies renovables i van provocar demandes d'inversors estrangers davant tribunals internacionals.

A més dels Països Baixos, els creditors han obtingut victòries judicials als Estats Units, el Regne Unit, Austràlia i Singapur, on els tribunals han reafirmat l'obligació d'Espanya de complir amb els laudes arbitrals. Als Estats Units, l'Administració va recomanar recentment al Tribunal Suprem que rebutgi la petició d'Espanya per a revisar les sentències que reconeixen aproximadament 700 milions de dòlars en crèdits a favor dels reclamants. A Bèlgica, a més, romanen consignats uns 250 milions d'euros en comptes judicials vinculats a procediments d'execució en curs.

La tensió entre totes dues parts no ha deixat de créixer en els darrers mesos, i la presa de possessió de la seu de l'Institut Cervantes a Utrecht n'és l'últim episodi. El govern espanyol defensa que aquesta via d'execució és contrària al dret internacional, però els creditors argumenten que han esgotat totes les vies de diàleg i que no tenen més remei que actuar per a cobrar un deute que alguns han reclamat des de fa més d'una dècada. La resolució d'aquest conflicte dependrà, en última instància, de la interpretació que facin els tribunals neerlandesos de la normativa europea en matèria d'ajudes d'Estat. L'executiu espanyol confia que la decisió judicial sigui favorable als seus interessos, però els creditors han demostrat en el passat que estan disposats a utilitzar tots els mitjans legals al seu abast per a fer efectius els seus crèdits, inclosa la persecució del patrimoni de l'Estat a l'estranger.