Els salaris han pujat l'any passat a Espanya el 2,78% segons el registre de Convenis Colectivos que ha fet públic aquest matí el Ministeri de Treball, encara que els sindicats consideren que la pujada ha estat més gran. El secretari general de UGT, Pepe Álvarez, va apuntar aquest dilluns que els salaris han crescut el 3,5%, segons la informació que maneja el sindicat dels convenis que negocien. Mari Cruz Vicente, secretària confederal d'Acció Sindical de CCOO, ha matisat ON ECONOMIA que les dades conegudes avui són de convenis ja registrats i, per tant, porten un cert retard a la publicació perquè requereix certs tràmits, i insisteix que són "dades provisionals".

La sindicalista de CCOO ha remarcat que tampoc no recullen l'efecte de la revisió salarial, que s'aplica una vegada que es coneix l'IPC definitiu que es publicarà aquest divendres 13 de gener. Per entendre el seu efecte, el 2021 la pujada pactada mitjana de l'any va ser un 1,53% que es va elevar a l'1,72% una vegada revisada per la clàusula de garantia salarial. Si ens centrem en la pujada del 3,5% que defensen des dels sindicats, els treballadors han perdut 5 punts de poder adquisitiu tenint en compte que la inflació mitjana de l'any passat va ser el 8,5% i si ens centrem en la pujada registrada pel Ministeri de Treball, gairebé 6 punts.

Aquest any han estat vigents 3.084 convenis entre els firmats el 2022 i els d'anys anteriors amb vigència l'any passat, que han cobert 9.044,0 milers de treballadors, segons les dades donades a conèixer pel Ministeri de Treball aquest matí. Del total de convenis, 2.320 van ser d'àmbit d'empresa, amb 577,3 milers de treballadors adherits que han obtingut una pujada salarial del 3,22% l'any. Els restants 764 convenis, de caràcter sectorial, han donat cobertura legal a 8.466,7 milers d'assalariats amb un increment salarial del 2,75%.

Segons Álvarez, la diferència entre la pujada que maneja UGT (3,5%) i la de l'estadística de convenis col·lectius de Treball (2,78%) s'explica en el retard de diversos mesos en què incorre Treball a l'hora de registrar els últims convenis. El líder sindical ha assenyalat que l'estrebada de finals d'any es deu a les revisions salarials fruit de les mobilitzacions sindicals que han pressionat els empresaris perquè s'incloguessin als convenis clàusules de revisió salarial i més pujades per minimitzar la pèrdua de poder adquisitiu per l'IPC.

"L'increment del tercer trimestre es pot considerar ja un bon indicador dels increments que s'estan produint en el salari mitjà", segons Hisenda

El sindicalista ha assenyalat que la dada del 3,5% que maneja el seu sindicat és més conforme amb la informació que ha publicat fa uns dies l'Agència Tributària (AEAT) que, amb les dades de les retencions de les nòmines, conclou que els salaris han crescut de mitjana l'any un 3,7% a les grans empreses, un 4,1% si s'inclouen les pimes, segons Hisenda. L'Agència Tributària atribueix al seu últim informe corresponent a dades d'octubre que l'augment més gran del salari mitjà d'aquest any, molt per sobre dels registres anteriors (només abans de 2008 es troben increments semblants), s'explica per "la revisió salarial que s'està donant en aquestes empreses en resposta a les pujades de preus que es venen produint des de mitjans de l'any passat". De fet, segons aquesta estadística, el 3,7% de pujada de l'any passat (a falta de conèixer els dos últims mesos de l'any) contrasta amb l'increment de l'1% per al conjunt de 2021.

L'AEAT remarca que l'evolució dels salaris que obtenen de les retencions dels treballadors està condicionada pels canvis sectorials que es van donar el 2020 i per la recuperació posterior, de manera que "l'increment del tercer trimestre es pot considerar ja un bon indicador dels increments que s'estan produint en el salari mitjà", assenyala l'anàlisi d'Hisenda.

Pujades superiors al 4%

Unes pujades, les de l'any passat, que Pepe Álvarez considera han de seguir incrementant-se en el present. La inflació per a 2023 no baixarà del 4%, segons ha remarcat el líder de UGT que ha insistit que "és una prioritat que els salaris es moguin per sobre d'aquestes xifres". En aquest sentit, ha fet una petició a la CEOE perquè s'assegui a negociar l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) que va caducar a començaments de l'any passat.

L'AENC és un acord entre les cúpules dels dos grans sindicats i de les patronals CEOE i Cepyme que serveix de referència als negociadors de convenis col·lectius encara que no és vinculant. Els negociadors sindicals i empresarials dels diferents sectors o d'empreses tenen total autonomia per pactar allò que considerin més adequat. No obstant això, l'AENC té molta influència en la negociació posterior dels convenis col·lectius.

Estadístiques salarials

Existeixen diverses maneres de mesurar les pujades salarials a Espanya. L'estadística més freqüent és la de convenis col·lectius del Ministeri de Treball encara que té les seves limitacions. En primer lloc, pateix d'un retard, ja que no recull els últims convenis firmats ja que passa un temps des de la firma fins al registre en la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius.

D'altra banda, l'estadística no recull tots els treballadors. Segons les dades del Ministeri de Treball consten 9 milions d'assalariats amb conveni col·lectiu quan hi ha 17 milions d'afiliats a la Seguretat Social per compte d'altri (hi ha uns altres 3 milions d'afiliats que són autònoms i per tant no tén salari). D'aquests 17 milions, 3 milions són fets servir públics que no estan inclosos en l'estadística en mancar de conveni col·lectiu, ja que les pujades salarials s'estableixen en els Pressupostos Generals de l'Estat. Dels 14 milions restants, alguna cosa més de dos milions cobren el salari mínim interprofessional (SMI) la pujada del qual es fixa igualment en els Pressupostos. Però queden uns altres 3 milions d'assalariats -els convenis dels quals s'estan negociant o estan congelats- dels quals es desconeix la pujada salarial. No obstant això, els treballadors recollits al desembre s'incrementen fins a sobrepassar els 10 milions en anar sumant en l'estadístiques els convenis que, encara que firmats, encara no s'han comptabilitzat.

Una segona font és l'anàlisi de l'Agència Tributària a partir de les retencions de tots els assalariats, encara que la seva informació es limita a si creixen els ingressos dels contribuents i no les causes. Així, podrien augmentar per haver tingut un ascens, canviar de treball o, certament, per una pujada salarial. Una tercera font són diferents estadístiques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que mesuren els salaris des de diferents punts de vista, encara que són anuals.