Els preus majoristes de l'electricitat a la Unió Europea han pujat el 22,8% entre febrer i agost, en coincidència amb el conflicte entre els EUA i l'Iran. També en aquest període s'ha encarit un 88,4% el gas, segons el baròmetre anual de la patronal elèctrica Eurelectric.

L'informe sosté que el sistema elèctric europeu ha resistit millor que els combustibles fòssils les tensions geopolítiques del 2026, gràcies al pes més gran de la generació neta. No obstant això, la patronal elèctrica adverteix que la UE necessita accelerar les inversions en emmagatzematge, xarxes i flexibilitat per reduir encara més la seva exposició a les oscil·lacions del gas.

La diferència va ser especialment acusada durant els primers mesos de la crisi: entre febrer i maig, després del bloqueig inicial de l'estret d'Ormuz, el preu del gas en l'índex TTF de referència a Europa va augmentar un 41%, mentre que el preu mitjà de l'electricitat a la UE va caure un 7%.

Entre els exemples de resistència més alta, Eurelectric situa Espanya, la producció eòlica i solar elevada de la qual va permetre mantenir els preus elèctrics relativament baixos després de l'impacte inicial, mentre que a Itàlia, amb una dependència més elevada del gas, van romandre elevats.

"El 2026 ha registrat greus pertorbacions en els mercats mundials de l'energia, que han tornat a posar de manifest els riscos de dependre de combustibles fòssils importats", va declarar —en un comunicat— el secretari general d'Eurelectric, Kristian Ruby, que va agregar que l'electricitat neta està donant resultats "enmig d'aquestes turbulències".

L'evolució va canviar durant l'estiu, quan les onades de calor van elevar la demanda elèctrica, van reduir la producció hidroelèctrica als països nòrdics i van limitar la disponibilitat de les centrals nuclears per les altes temperatures dels rius, els baixos nivells d'aigua i les operacions de manteniment.

Els factors en menció van empènyer a l'alça el preu de l'electricitat, encara que en molta menor mesura que el del gas, que entre febrer i agost, es va encarir gairebé quatre vegades més que la llum. L'augment de les energies renovables planteja, no obstant això, nous reptes per al sistema, cosa que porta Eurelectric a demanar que s'acceleri el desplegament d'emmagatzematge.

La UE disposava el 2025 d'uns 64 gigawatts (GW) de capacitat a gran escala i té previstos altres 78 GW, però fins i tot si tots aquests projectes es materialitzen, continuaria lluny de l'objectiu europeu de 200 GW per al 2030.

La patronal reclama a més agilitzar els permisos per a xarxes, emmagatzematge i generació neta, augmentar els incentius a la flexibilitat de la demanda i garantir un marc estable d'inversions que permeti avançar en l'electrificació de l'economia europea.