Les negociacions per aconseguir els suports necessaris per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern han tornat el finançament autonòmic a la llista de prioritats de l'Executiu. María Jesús Montero ha confirmat aquesta setmana que la reforma del model, vigent des de 2009 i que va camí de complir deu anys caducat, s'ha convertit en una urgència per al Ministeri d'Hisenda. Amb això, Montero reactiva el procés que es va posar en marxa a finals de 2021 amb la presentació d'una proposta de reforma per part del ministeri que al cap de pocs mesos va quedar oblidada en un calaix davant de les discrepàncies manifestades per les CCAA davant la mateixa a través de les seves respectives al·legacions, a les quals el Govern d'Espanya ja mai va respondre.
L'esborrany del Ministeri d'Hisenda proposava una nova metodologia per al càlcul de la població ajustada com a punt de partida per reformar tot el sistema de finançament. La intenció del Ministeri llavors, que serà el punt de partida en la negociació que reobrirà ara, és que la població ajustada constitueixi l'"indicador únic" de les necessitats totals de despesa de cada territori per determinar quins recursos els corresponen per finançar les competències transferides en sanitat, educació i serveis socials.
En el sistema actual, aquest ajustament de població es basa en criteris demogràfics i geogràfics. Les necessitats de despesa -que no són el mateix que el finançament realment rebut- es calculen cada any utilitzant una fórmula en la qual es tenen en compte fins a set variables amb diferent ponderació. Un 30% dels fons es reparteixen en proporció a la població, un 1,8% en proporció a la superfície i un 0,6% en proporció amb la dispersió geogràfica. A més, les dues comunitats insulars tenen reservats de partida el 0,6% dels recursos totals a repartir cada any. Les tres variables restants, de major a menor ponderació, són la població protegida equivalent a efectes de despesa sanitària (38%), que es calcula ponderant la població a partir de set trams d'edat en funció a la despesa relativa de cada un d'ells; la població en edat escolar (20,5%); i la de més de 65 anys (8,5%).
Mateix servei, diferent cost
La fórmula de repartiment és la mateixa que s'utilitza també per calcular la població ajustada de cada CA i reflectir d'aquesta manera el cost per habitant dels serveis públics, que es presumeix diferent a cada territori. Per exemple, el cost sanitari per habitant serà superior en comunitats més envellides o més extenses. Però després d'aplicar aquesta fórmula resulta que en algunes CCAA la població ajustada se situa per sobre de la població real o de dret, mentre que en d'altres succeeix al contrari, la qual cosa suposa que una part de la població real quedi 'exclosa' a l'hora de calcular els recursos que es reparteixen.
En aquest segon cas es troben la Comunitat de Madrid, Catalunya, Andalusia o la Comunitat Valenciana, les quatre regions amb més nombre d'habitants que queden fora del repartiment efectiu de fons. Amb les dades de 2021, últim exercici liquidat pel ministeri, la població ajustada de Catalunya va ser de 7.575.423 davant els 7.763.362 als quals ascendeix la seva població real, la qual cosa deixa fora del finançament realment rebut a 187.939 catalans. En el cas de la Comunitat Valenciana, la diferència va ser de 134.364 habitants, mentre que a Andalusia són 171.125 els habitants que no són tinguts en compte. En el cas de la populosa Madrid són 222.943 els ciutadans exclosos del finançament després de l'ajustament del sistema.
Disparitat entre territoris
Atès que el finançament anual que rep cada comunitat es calcula dividint els recursos totals entre la població ajustada, alguns territoris reben menys fons dels que tindrien si el repartiment es calculés sobre la població real i altres com Aragó, Castella-la Manxa i sobre tot Galícia tenen una assignació més gran perquè les seves necessitats de despesa es calculen amb una població que és superior a la que tenen realment. Encara que l'objectiu d'aquests ajustaments és que els ciutadans reben serveis públics de qualitat equivalent amb independència d'on visquin, la realitat és que el finançament per habitant ajustat al llarg de la vigència del sistema presenta diferències de fins a vint punts entre la regió amb menor finançament per habitant i la major, segons ha denunciat en diverses ocasions entitats com la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea).
Amb les dades de 2021, el finançament que li va correspondre a Catalunya per habitant ajustat va ser de 2.918,92 euros, però si divideixen els 22.112 milions d'euros que li van correspondre en total entre la població real, la quantitat baixa a 2.848,26 euros per habitant. La diferència és que, encara que el resultat del sistema situa a Catalunya amb un finançament lleugerament superior a la mitjana de les CCAA, si es té en compte la seva població de dret, la quantitat de recursos per habitant que rep es queda cinc punts per sota de la mitjana.
Encara pitjor per a la Comunitat Valenciana
Pitjor és el resultat per a la Comunitat Valenciana, si bé en aquest cas es tracta d'una comunitat ja per si mateix infrafinançada amb el càlcul de la població ajustada que empitjora fins i tot més si es té en compte la seva població de dret, fins al punt que porta anys a la cua del conjunt de comunitats de règim comú juntament amb la Regió de Múrcia. Segons el resultat de la liquidació de 2021, els valencians van rebre 2.764,94 euros per habitant ajustat, 145 euros menys que la mitjana i 819 euros menys que els càntabres, els espanyols més ben finançats.
Aquestes quantitats situen els valencians cinc punts per sota de la mitjana, una distància que s'amplia a 7,5 punts per sota de la mitjana si es té en compte la població real de la Comunitat Valenciana, que està 134.364 habitants per sobre de la població ajustada que, per tant, no són tinguts en compte en el repartiment de recursos. Per la seva part, Madrid rep 2.930 euros per habitant ajustat en l'última liquidació que, si es té en compte la seva població de dret, es redueixen a 2.834 euros. En comparació amb la mitjana, resulta lleugerament per sobre en el primer cas i dos punts i mig per sota amb la població real.
La Generalitat critica el disseny del sistema
Després de publicar-se la passada la liquidació definitiva de l'exercici 2021, la Generalitat de Catalunya va criticar que el territori rebi "menys recursos que la mitjana de les comunitats autònomes" el 2021. El departament de Natàlia Mas, que realitza els seus càlculs sobre la població real, lamenta que Catalunya sigui el tercer territori que més ingressos tributaris per habitant aporta al sistema, però el desè en recursos rebuts. D'acord amb les estimacions del seu departament, Catalunya va aportar gairebé un 17,7% més d'ingressos que la mitjana, mentre que la posterior redistribució li va fer quedar un 2,1% per sota.
"Un any més, es posa de manifest que els mecanismes de redistribució i anivellament que utilitza el model de finançament fan que el repartiment de recursos entre territoris no sigui equitatiu. Així, mentre Catalunya està sistemàticament per sota de la seva aportació, altres comunitats amb una capacitat tributària molt inferior a la mitja reben sempre més recursos per habitant que Catalunya", va lamentar Economia i Hisenda.
El sistema que ve
La nova metodologia que càlcul de la població que María Jesús Montero els va proposar a les CCAA augmenta fins a set punts -del 38% actual al 40-45%- el pes de la despesa sanitària com a element de repartiment, i en gairebé deu punts -del 25,5% al 25-30%- el pes de la despesa educativa, una mica positiva per a les regions més densament poblades. Tanmateix, es mantenen variables correctives basades en aspectes geogràfics com la superfície, la dispersió o la insularitat amb un pes molt similar al del sistema vigent, entre el 3% actual o el 4% com a màxim, i se n'introdueixen dues de noves: un indicador de despoblament i un altre de costos fixos que reservaria una part dels recursos exclusivament a les set regions més petites.
En la seva primera anàlisi sobre aquesta proposta, Fedea va qüestionar des del punt de vista tècnic la inclusió ad-hoc d'aquestes dues noves variables en ser "molt discutibles per la seva arbitrarietat". El seu autor, Ángel de la Fuente, va veure en elles un element de càlcul "a mida per afavorir Aragó, Extremadura i les dues Castelles".
A falta de veure com evoluciona aquesta proposta inicial en la nova negociació que vol obrir el Ministeri d'Hisenda, la nova metodologia de càlcul proposada pel Govern d'Espanya els faria perdre recursos en comparació amb els que reben actualment a sis comunitats, entre elles Catalunya, Madrid o la Comunitat Valenciana.
Segons els càlculs de Fedea, que va prendre com a referència per a la seva anàlisi el resultat de la liquidació de 2019, les necessitats relatives de despesa total per habitant de Catalunya es quedarien 1,58 punts per sota del sistema actual, 1,70 punts menys en el cas de la Comunitat Valenciana i 1,05 punts menys en el cas de Madrid. Extremadura i Aragó, al contrari, resultarien beneficiats en el càlcul de necessitats en comparació amb el model actual.