La pujada dels tipus d'interès a l'eurozona encarirà notablement el cost del deute de les administracions públiques. Les comunitats autònomes més endeutades seran les que més pateixin aquest fenomen, de manera que el volum de recursos que hauran de destinar al pagament d'interessos augmentarà de forma vertiginosa. En el cas de Catalunya, el territori més endeutat amb al voltant de 86.000 milions d'euros, es duplicarà en molt pocs anys, de manera que els 1.029 milions que va pagar l'any passat en interessos s'elevaran a 2.412 milions el 2026. El sobrecost en interessos del deute per a Catalunya en tot just quatre anys serà de 1.383 milions, el més elevat de totes les CCAA.
Aquestes estimacions formen part d'una nota de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) en la qual, en ple debat sobre la possible condonació del deute autonòmic, calcula l'impacte financer que l'endeutament passat i present exercirà sobre els comptes públics a mitjà termini a l'actual escenari en el qual l'interès mitjà d'emissió del deute espanyol està entorn del 3% i amb les administracions públiques, tant la central com l'autonòmica, amb un percentatge de deute molt més elevat del que tenien abans de la Gran Recessió, quan els interessos estaven en nivells comparables als actuals.
En aquest escenari, la nota de Fedea, elaborada per Diego Martínez, Carmen López i Manuel Díaz, destaca que l'augment futur de la despesa en interessos tindrà un "importància considerable" en els comptes públics. Tot això tenint en compte que les projeccions dels experts per al període 2023-2026 estan basades en un escenari de compliment per part de totes les administracions dels objectius inclosos pel Govern en l'actualització del programa d'estabilitat enviat a Brussel·les.
Risc d'incompliment dels dèficits
Segons aquesta actualització, les CCAA haurien d'acabar aquest any amb 0,3% del PIB, assolir l'equilibri el 2024 i registrar un lleuger superàvit del 0,1% del PIB el 2025 i 2026. Per aquest motiu, el mateix estudi alerta que l'actual dispersió en el dèficit públic autonòmic, amb regions com la Comunitat Valenciana amb un dèficit per sobre del 3% el 2022 i altres com Navarra o les Balears amb lleugers superàvits, pot estendre's en els pròxims anys.
Per darrere de Catalunya, la comunitat autònoma que suportarà un increment més gran de la despesa en interessos vinculada al deute públic amb 2.412 milions el 2026, se situa la Comunitat Valenciana, la regió més endeutada en termes relatius amb un deute que equival al 44% del seu PIB. En aquest cas, els 361 milions que va pagar en interessos en 2022 es dispararan a 1.346 el 2026. Segons la projecció de Fedea, la variació de la seva despesa en interessos de 2022 a 2026 serà de 985 milions.
Els segueixen en variació de la despesa en interessos Andalusia (633 milions més); Madrid (343); Castella-la Manxa (270); Castella i Lleó (223); Múrcia (219); Galícia (204); Aragó (152); Balears (141); Canàries (113); País Basc (104); Extremadura (92); Astúries (72); Cantàbria (56) i Navarra (30).
La despesa autonòmica en interessos s'elevarà des dels 3.608 milions de 2022 a 8.659 el 2026
Per fer aquesta estimació, Fedea ha pres com a referència les previsions de creixement del PIB nominal i els ja esmentats objectius de referència per al dèficit públic de les CCAA recollides en l'Actualització del Programa d'Estabilitat, la vida mitjana i els terminis del deute públic actualment en circulació, i els tipus d'interès existents des de 2014.
Mentre que al llarg del període 2014-2021, el tipus d'interès mitjà per al deute públic objecte d'anàlisi ha estat del 0,529%, en els moments actuals se supera 3%. En aquest sentit, les estimacions del diferencial entre el tipus d'interès del deute emès en anys anteriors i el tipus d'interès a què s'emet en aquests moments se situen en el 2,6%.
5.000 milions més en interessos
La nota de Fedea destaca que les CCAA han de renovar en els pròxims mesos deute que van emetre tipus d'interès reduïts en el passat però enfrontant-se ara a uns tipus superiors. Així, si les CCAA només emetessin deute per satisfer els venciments del deute actualment en circulació, la despesa autonòmica en interessos del conjunt dels territoris s'elevaria des dels 3.608 milions d'euros de 2022 fins als 8.659 milions d'euros el 2026. Això significa multiplicar de mitjana per 2,2 els recursos dedicats actualment a satisfer les despeses financeres del deute públic autonòmic.
L'estudi també té en compte la diferent estructura del deute de les CCAA. Les regions que tenen part del seu deute amb el Fons de Finançament de les CCAA -com és el cas de regions com Catalunya, Andalusia o la Comunitat Valenciana- presenten augments del tipus del deute entre l'1,6% i l'1,8% fins a 2026. Mentre que les CCAA que no s'estan finançant a través d'aquest fons, com per exemple Navarra, País Basc o la Comunitat de Madrid, experimenten un augment del tipus inferior, del 0,9%, perquè la seva cartera de deute té una vida mitjana més gran que la de les regions que si es financen via FLA, però Madrid o Navarra ja han pagat més d'un 2% pel seu deute el 2022 mentre que la Comunitat Valenciana o Castella-la Manxa encara van pagar tipus d'interès del 0,7% pel seu deute.
Política econòmica
Segons els experts de Fedea, aquestes dades tindran implicacions en la política econòmica de les CCAA perquè encara que el pes del conjunt del deute públic autonòmic sobre el PIB es reduirà, el seu cost financer augmentaria de manera significativa i a això els obligarà a redireccionar recursos creixents des d'altres polítiques públiques per pagar els interessos.
Per això, recomanen a les CCAA "molta prudència" a l'hora d'aplicar polítiques fiscals expansives davant de les restriccions pressupostàries més grans que imposaran les noves regles fiscals el 2024 i també per la necessitat de més esforços de consolidació pressupostària per reduir el seu endeutament relatiu.
"Les CCAA han de ser conscients que embarcar-se en reduccions significatives d'impostos i/o projectes de despesa de dubtosa rendibilitat social, danyaria clarament la sostenibilitat de les finances públiques regionals. En els pròxims anys ha de pagar-se un deute públic més car i que, atesos els avatars del moment, fins ara amb prou feines ha preocupat", conclou la nota.