L'economia de l'eurozona va esquivar per la mínima la recessió tècnica al tancament de 2023 gràcies a un últim trimestre en què va registrar una taxa de creixement del 0%, que contrasta amb la contracció del 0,1% observada en els tres mesos anteriors, segons les dades preliminars publicades aquest dimarts per Eurostat. Així, l'estimació apunta a una expansió anual mitjana del 0,5% en el conjunt de 2023 (Espanya un 2,5%), però l'oficina d'estadística comunitària ha advertit que el càlcul està basat en fonts "incompletes" i està subjecte a possibles revisions. En el conjunt de la Unió Europea, l'activitat també es va paralitzar en el quart trimestre, després de la contracció del 0,1% del tercer trimestre, evitant així també la seva entrada en recessió tècnica. En comparació amb el quart trimestre de 2022, el PIB de la zona euro va créixer un 0,1%, mentre que el dels Vint-i-set va avançar un 0,2%.
En el conjunt de l'any, Espanya es col·loca entre els països amb més creixement, un 2% en termes interanuals (2,5% a la mitjana de l'any), només superat per Portugal, amb un 2,2% d'increment, segons les dades provisions de 12 països recollits per Eurostat. Tres els països ibèrics, Bèlgica creix un 1,6%, França el 0,7% i Itàlia el 0,5%. L'any ha estat dolent per a les economies europees, ja que el conjunt dels països de l'euro va créixer l'any un 0,1% i el conjunt de la Unió Europea, el 0,2%. Entre els 12 països amb dades avançades, Irlanda registra un descens interanual del 4,8%; Àustria l'1,3% i un 0,2% Alemanya, Txèquia i Letònia.
Portugal i Espanya
En concret, l'expansió trimestral de l'economia espanyola (d'un 0,6%) i d'Itàlia (un 0,2%), així com l'estancament de l'economia francesa (0%), en el quart trimestre de 2023, compensen la caiguda de l'activitat a Alemanya, que va tancar l'any amb un descens del 0,3% en l'últim trimestre de l'any passat. No obstant això, entre els països de l'eurozona, el ritme de creixement més gran en el quart trimestre va correspondre a Portugal, amb un 0,8%, per davant d'Espanya i de Bèlgica i Letònia, ambdós amb un 0,4%. Al contrari, la pitjor evolució en el trimestre final de 2023 es va registrar a Irlanda (-0,7%), així com a Alemanya i Lituània (-0,3% en ambdós casos).
Fora d'Europa, a l'altre costat de l'Atlàntic, el PIB dels Estats Units va registrar en el quart trimestre de l'any una expansió del 0,8%, moderant-se quatre dècimes respecte del creixement de l'1,2% del tercer trimestre. En el conjunt de 2023, l'economia mundial més gran va registrar un creixement del 2,5%, sis dècimes per sobre de l'expansió de l'1,9% el 2022, malgrat l'enduriment de la política monetària per part de la Reserva Federal (Fed). En el cas de la Xina, el PIB hauria registrat una expansió del 5,2% en el conjunt 2023, accelerant-se substancialment respecte del creixement del 3% el 2022, quan la segona economia mundial més gran es va veure frenada per les mesures implementades per contenir la covid-19.
Sorpresa positiva
El comportament del PIB entre octubre i desembre de l'any passat, per tant, sorprèn positivament, ja que el consens del mercat esperava un trimestre de reducció de l'activitat que, sumat a la contracció prèvia, hauria significat l'entrada en recessió tècnica (dos trimestres seguits en negatiu). De fet, els ministres d'Economia i Finances de la zona euro (l'Eurogrup) van donar per segura la recessió tècnica en la seva reunió de gener degut principalment a la frenada de la indústria alemanya i a l'impacte dels tipus d'interès, que el Banc Central Europeu (BCE) manté en el 4,5% malgrat la desacceleració, assenyala Efe.
Els titulars de Finances, tanmateix, descarten des de fa mesos que una potencial recessió fos "profunda i duradora" i en repetides ocasions han mostrat la seva confiança en un aterratge suau de l'economia malgrat els riscos. No obstant això, la incertesa és gran en l'arrencada de l'any, especialment a causa del bloqueig de vaixells comercials al mar Roig a conseqüència de les tensions a l'Orient Mitjà, que s'afegeix a l'agressió de Rússia sobre Ucraïna i a la política monetària restrictiva del BCE per aconseguir que la inflació es redueixi fins a l'objectiu del 2%. Pel costat positiu, el descens continuat dels preus continuaria impulsant la demanda privada en un any en què els experts també compten amb un impacte més gran dels fons europeus de recuperació i amb un dinamisme més gran de les exportacions.