Dimecres passat, els tractors van tornar a Barcelona. Van ser menys que el 2024, quan es va produir la Revolta Pagesa, però l’emprenyament i la indignació és el mateix o més. Motius en tenen, ja que les promeses de fa dos anys i mig, o no s’han complert o han estat insuficients, mentre que la invasió de l’Iran ha encarit encara més costos com els de l’energia. La paperassa i les altes exigències europees continuen i ara, a més, tenen Mercosur, que per a molts és una amenaça.
El principal problema és de costos i preus. El trencament de les cadenes de subministrament pel bloqueig de l’estret d’Ormuz ha encarit tots els costos. El que més, el gasoil, motiu pel qual Unió de Pagesos demana un gasoil professional amb la fiscalitat mínima. També dispara els preus: la inflació a Catalunya se situa en el 4,5% i a Espanya frega el 5%, nivells inèdits des de feia anys.
Però pel que fa als aliments, el preu que es paga al productor, és a dir, l’agricultor o el ramader, que respon a diferents lògiques, sovint no puja tant com al supermercat ni com els costos de producció demandaria. La competència de productes provinents de països de fora de la Unió Europea, amb exigències fitosanitàries inferiors i costos molt més baixos, acaba de rematar un sector que no pot més.
Vegem les dades. Les despeses dels pagesos, en general, han pujat en l’últim any. Però respecte al 2022, any de la invasió d’Ucraïna, que ja va disparar preus, baixen. Això sí, les dades de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental de la Generalitat de Catalunya recollides per ON ECONOMIA dels preus suportats pels pagesos i ramaders només arriben al juliol, de manera que encara no recullen els rècords del gasoil de l’estiu ni els alts preus d’aquesta tardor.
Tot i això, el gasoil és el que més s’encareix, gairebé un 30% en un any i més d’un 60% en cinc anys. Alguns dels fertilitzants més utilitzats també es disparen entre un 10% i un 20% respecte al 2025 i al voltant d’un 40% des del 2021. El que menys s’encareix és el fem per als camps, que es manté, i els pinsos per animals, que pugen moderadament.
Anem al que es paga als pagesos. Alguns surten molt mal parats: l’arròs, les taronges, els pollastres i especialment els porcs es paguen molt més barats que fa un any. En canvi, els ous i els vedells es disparen. Hem agafat una mostra representativa de l’Observatori i, en alguns casos, depenent de la temporada de la fruita, per exemple, la mostra de preus del 2026 pot no ser prou significativa, tot i que hem exclòs productes que són sobretot de final d’any perquè les dades eren insuficients.
Una queixa habitual del sector primari és que el que ells cobren és només una petita part del que paga el consumidor i que els intermediaris s’enduen bona part del marge. Això sí, cal tenir en compte que hi ha productes que requereixen molta transformació, com la carn, i d’altres que poca o molt poca, com la fruita, verdures i hortalisses.
En aquest cas, no tenim dades oficials, ja que la Conselleria d’Agricultura només recull preus d’algunes fruites i no té un històric. Qui si ho fa regularment des de fa anys és la patronal espanyola de pagesos i ramaders, la COAG, amb el seu IPOD (índex de preus d’origen i destí dels aliments) mensual. El de setembre, l’últim que han publicat, evidencia diferències molt importants en productes com els alls, les cebes i les patates. Els preus són per a Espanya, i no oficials, de manera que els d’origen no coincideixen amb els que recull el Govern per a Catalunya.
En el següent gràfic, que compara el que han pujat en un any i en cinc anys els costos de producció, el que cobra el pagès i el que paga el consumidor, mostra com al supermercat pràcticament tot és més car que el 2025, i molt més que el 2021, segons les dades de l’IPC que calcula l’INE, mentre que el pagès hi ha coses que les cobra més cares però d’altres, més barates. Quant als costos, n’hi ha que pugen i que baixen, però els que s’encareixen ho fan amb més intensitat.