El deute del conjunt de les administracions públiques ha superat per primera vegada els 1,7 bilions d'euros en el tercer trimestre de l'any, encara que ha moderat el seu pes sobre el Producte Interior Brut (PIB) al 103,2% segons les dades avançades pel Banc d'Espanya aquest dilluns.

La xifra del 103,2% del PIB se situa dues dècimes per sota respecte al percentatge registrat al segon trimestre d'aquest any (103,4%) i baixa un punt respecte al 104,2% del tercer trimestre del 2024, tot i que se situa per sobre de la dada anotada a finals del 2024 (101,6%).

El Govern espanyol preveu reduir la ràtio de deute sobre PIB fins al 101,7% en el tancament del 2025. Més a llarg termini, l'Executiu preveu que el deute caigui al 98,4% el 2027, al 90,6% el 2031 i al 76,8% el 2041.

Tot i que sí que es recull una senda descendent al llarg dels pròxims anys, no s'especifica en les projeccions de l'Executiu quan aconseguirà Espanya reduir el seu deute per sota dels nivells "prudents" del 60% plantejats per Brussel·les.

En termes absoluts, el deute públic (1,709 bilions d'euros) ha crescut en 18.408 milions d'euros, un 1,09% més, respecte al segon trimestre de l'any. Davant del tercer trimestre del 2024, l'endeutament s'ha elevat en 73.599 milions, un 4,5% superior.

Les CCAA moderen el seu deute al 20,4% del PIB

Per subsectors, el saldo del deute del conjunt de l'Administració Central es va situar en 1,571 bilions d'euros al setembre del 2025, la qual cosa representa el 94,8% del PIB --superior al 94,7% del segon trimestre, però inferior al 95,8% del tercer trimestre del 2024--. El creixement del deute d'aquest subsector en termes interanuals va ser del 4,5% i de l'1,5% respecte al trimestre anterior.

Pel que fa a les administracions territorials, en el tercer trimestre de 2025 el deute de les comunitats autònomes va ser de 338.804 milions d'euros, el 20,4% del PIB ----inferior al 21% del segon trimestre i al 21,2% del tercer trimestre de 2024--. En termes absoluts, el creixement interanual va ser de l'1,7%, però es va rebaixar un 1,2% respecte al segon trimestre.

Cinc comunitats van mantenir la seva ràtio de deute sobre el PIB per sota del llindar del 13%, valor de referència establert a la Llei d'Estabilitat: Navarra (9,9%), Canàries (10,8%), Madrid (11,5%), País Basc (11,8%) i Astúries (12,6%).

Per contra, les comunitats amb majors nivells relatius de deute van ser la Comunitat Valenciana, que continua liderant amb una ràtio del 40,5%, seguida de la Regió de Múrcia (30,2%), Castella-la Manxa (28,5%) i Catalunya (28,4%).

Per la seva banda, el deute de les corporacions locals es va situar en 22.477 milions d'euros (1,4% del PIB), un 2,8% inferior al del mateix període de l'any anterior. Dins d'aquest subsector, els ajuntaments capitals de província van concentrar 8.000 milions d'euros, mentre els que no són capitals de província van acumular 10.000 milions, i les Diputacions, Consells i Cabildos Insulares van sumar els 4.000 milions restants.

Pel que fa als municipis amb més de 300.000 habitants, el seu deute conjunt es va reduir un 1,2% respecte a l'any anterior, fins a situar-se en 5.000 milions d'euros. Dins d'aquest grup, l'Ajuntament de Madrid va continuar registrant el major volum de deute, amb 2.100 milions d'euros, seguit per Barcelona (1.400 milions) i Saragossa (500 milions).

En termes de deute per habitant, Barcelona va presentar la xifra més elevada amb 788 euros, seguida de Saragossa (755 euros) i Madrid (601 euros). Per contra, les menors ràtios de deute per habitant van correspondre a Las Palmas de Gran Canària, que no té deute, a València amb 89 euros i a Bilbao amb 128 euros.

Per últim, el deute de les Administracions de Seguretat Social es va elevar a 126.173 milions d'euros, un 8,6% superior a l'observat un any abans, un 7,6% en termes del PIB.