La prestació contributiva per desocupació és un dret que només es reconeix als treballadors que perden la seva feina per causes alienes a la seva voluntat. La baixa voluntària, per tant, impedeix l'accés a l'atur, atès que la persona renuncia al seu lloc de treball de manera lliure i conscient. En aquests casos, el treballador conserva les cotitzacions acumulades, però no pot sol·licitar la prestació fins que no es doni una nova situació que li permeti recuperar aquest dret.

La normativa estableix, però, que un treballador que ha dimitit pot recuperar l'accés a l'atur si, després de la renúncia, troba una nova feina i aquesta finalitza per una causa legal. Acomiadaments, finalització de contractes temporals, expedients de regulació d'ocupació o la no superació del període de prova per decisió de l'empresa són situacions que permeten al treballador accedir a la prestació generada amb les cotitzacions anteriors. En aquests casos, el dret a l'atur es recupera, sempre que es compleixin la resta de requisits.

Un dels elements que cal tenir en compte és el termini que ha de transcórrer entre la dimissió i la finalització del nou contracte. Si la nova relació laboral s'extingeix abans que passin tres mesos des de la renúncia voluntària, el SEPE pot denegar inicialment la prestació.

Passat aquest període, i sempre que la pèrdua de la feina sigui involuntària, el treballador podrà sol·licitar l'atur utilitzant les cotitzacions acumulades en els seus diferents períodes de treball. A més de trobar-se en situació legal d'atur, el treballador ha d'haver cotitzat el temps mínim exigit per a generar la prestació. Amb 360 dies cotitzats s'obtenen 120 dies de prestació, mentre que amb 2.160 dies, equivalents a uns sis anys, s'assoleix el màxim de 720 dies d'atur. Aquests períodes es compten a partir de les cotitzacions acumulades al llarg de la vida laboral del treballador, independentment de les interrupcions en l'ocupació.

El risc de simular un acomiadament per a accedir a l'atur

Davant la impossibilitat de cobrar l'atur després d'una baixa voluntària, algunes empreses i treballadors opten per simular un acomiadament disciplinari per a permetre que l'empleat accedeixi a la prestació. Aquesta pràctica, que evita el pagament d'indemnitzacions i permet sol·licitar l'atur de manera immediata, constitueix un frau. Si el SEPE o la Inspecció de Treball detecten que l'acomiadament ha estat pactat, el treballador haurà de retornar totes les prestacions percebudes i perdrà el dret a continuar cobrant l'atur.

Les conseqüències per a l'empresa també són significatives. La normativa preveu la pèrdua de bonificacions i incentius fiscals durant un període de fins a sis anys, a més de sancions econòmiques que poden superar els 7.500 euros i assolir quantitats molt més elevades en funció de la gravetat del cas. La simulació d'acomiadaments és una pràctica que el SEPE persegueix activament, i les sancions econòmiques poden ser molt superiors a l'estalvi que l'empresa hagi pogut obtenir per no pagar la indemnització.

L'Estatut dels Treballadors recull determinades situacions en què una baixa voluntària pot tenir efectes equiparables a un acomiadament. Entre aquestes excepcions figuren els canvis substancials en les condicions de treball, els trasllats forçats, l'assetjament laboral, els impagaments o retards reiterats en el salari, i determinats supòsits de violència de gènere. En aquests casos, si les circumstàncies queden degudament acreditades, el treballador pot tenir dret tant a una indemnització com al reconeixement de la prestació per desocupació.

La normativa exigeix que el treballador pugui demostrar que la seva dimissió no ha estat voluntària, sinó que ha estat motivada per una conducta de l'empresa que fa impossible la continuïtat de la relació laboral. L'acreditació d'aquestes circumstàncies requereix sovint la presentació de proves documentals i, en alguns casos, la intervenció dels tribunals. Si el jutge reconeix que la dimissió ha estat justificada per alguna de les causes previstes a la llei, el treballador podrà accedir a l'atur en les mateixes condicions que si hagués estat acomiadat.