El nombre de contribuents que declaren patrimonis superiors a 30 milions d'euros s'ha més que duplicat en els darrers deu anys. Segons les dades de l'Agència Tributària, el 2013 hi havia 471 declarants en aquesta franja, mentre que el 2024 la xifra ha arribat als 1.023. Aquest increment reflecteix tant la recuperació econòmica com la concentració de riquesa en els segments més alts de la població. Des del 2013, el nombre de grans fortunes no ha deixat de créixer: 508 el 2014, 549 el 2015, 579 el 2016, 611 el 2017 i 608 el 2018. A partir del 2019, la xifra ha continuat ascendint: 701, 724, 831, 852, 865 i 1.023 el 2024.

Aquesta evolució dibuixa una corba ascendent que s'ha accelerat en els darrers anys. Tot i l'increment de les grans fortunes, el nombre total de contribuents en disposició de declarar l'Impost de Patrimoni ha disminuït lleugerament. El 2024, el total de declarants potencials va ser de 227.424, un 0,5% menys que el 2023, quan n'hi havia 228.575. Això suposa una reducció de 1.151 declarants en un any. Aquests contribuents van declarar un patrimoni total de 986.984 milions d'euros, la qual cosa situa la mitjana en 4,07 milions, un 6,4% per sobre de la xifra del 2023. La dada reflecteix l'augment del patrimoni dels declarants, que compensa la reducció del nombre total de declarants.

Recaptació rècord de l'Impost de Patrimoni

El nombre de contribuents que efectivament van pagar l'Impost de Patrimoni va ser de 185.031, per un import de 2.153 milions d'euros, la xifra més alta de la sèrie històrica. Aquest import supera en un 9,3% els 1.970 milions ingressats el 2023. L'increment es deu, en part, a la reactivació de l'impost en diverses comunitats autònomes que l'havien bonificat. L'Impost de Patrimoni es va suprimir el 2008, però el govern de José Luis Rodríguez Zapatero el va recuperar el 2011, inicialment de manera temporal fins al 2013. Posteriorment, els governs de Mariano Rajoy i Pedro Sánchez l'han mantingut i prorrogat successivament. El 2023 va entrar en vigor l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes, que grava amb una quota addicional els patrimonis de més de tres milions d'euros. L'objectiu era evitar que els patrimonis superiors a aquesta xifra quedessin exempts per les bonificacions autonòmiques de l'Impost de Patrimoni.

Després de la introducció d'aquest tribut, territoris com la Comunitat de Madrid o Andalusia, que comptaven amb bonificacions, van decidir reactivar l'Impost de Patrimoni. Si existeix el tribut autonòmic, no es paga l'estatal. Així, Madrid va passar de no ingressar res per Patrimoni el 2022 a recaptar gairebé 643 milions el 2024, mentre que Andalusia va passar de 0 a 38,7 milions. Les dades de l'Agència Tributària posen de manifest l'evolució de la riquesa a l'Estat, amb un increment del nombre de grans fortunes i un augment de la recaptació per l'Impost de Patrimoni. La concentració de la riquesa en els segments més alts de la població és una tendència que s'ha accentuat en els darrers anys, i que s'ha vist reflectida en les dades de l'impost sobre el patrimoni. La reactivació de l'impost en territoris com Madrid i Andalusia ha contribuït a l'augment de la recaptació, que ha assolit un rècord històric.

L'Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes ha complementat la recaptació, assegurant que els patrimonis més alts contribueixin a les arques públiques. L'evolució de la riquesa a l'Estat continua sent un tema de debat, i les dades de l'Agència Tributària ofereixen una visió detallada de la distribució del patrimoni i de l'impacte de les polítiques fiscals en els diferents segments de la població. El nombre de grans fortunes ha crescut de manera sostinguda, i la recaptació de l'Impost de Patrimoni ha marcat un nou rècord, fet que reflecteix la importància d'aquest tribut en el sistema fiscal estatal.

La tendència de concentració de la riquesa en els segments més alts de la població és una realitat que continuarà sent objecte d'anàlisi en els pròxims anys. Les dades de l'Agència Tributària mostren una fotografia de la riquesa a l'Estat, i posen de manifest la importància de l'Impost de Patrimoni com a instrument per a la redistribució de la riquesa. L'augment de la recaptació en comunitats com Madrid i Andalusia demostra l'impacte de les decisions fiscals en la recaptació i en la distribució de la càrrega tributària. La tendència a l'alça en el nombre de grans fortunes i en la recaptació de l'impost sembla consolidada, i les dades de l'Agència Tributària continuaran sent una referència per a l'anàlisi de la riquesa a l'Estat.